La primera ruta de la independència a Barcelona

Una de les principals atraccions turístiques de Dublín són les rutes pels llocs més emblemàtics de l’Alçament de Pasqua del 1916, la insurrecció independentista irlandesa de la qual enguany se celebra el centenari. A la turística Barcelona, amb un procés sobiranista en ebullició i en plena efervescència de rutes culturals de tota mena, per contra, no n’hi ha cap de dedicada a la història del moviment independentista, un capítol molt desconegut fins i tot pel públic local. Oriol Falguera i Joan-Marc Passada, el duo que ja fa temps que es va encaparrar a recuperar la memòria històrica nacional per mitjà de commemoracions com els setanta-cinc anys de la Constitució de l’Havana (2003) i el centenari de l’estelada (2008), se’n feien creus: ‘És importantíssim que en aquesta ciutat del món, com és Barcelona, també s’hi tinguin presents les arrels’, exclamen.

Per això van decidir de començar a documentar a fons el primer independentisme català organitzat nascut el 1901 (el separatisme, com se’n deia), amb l’objectiu final de dedicar-hi una ruta històrica per Barcelona. Es va anunciar públicament ahir, a la presentació de la primera biografia sobre el creador i popularitzador de l’estelada, Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Justament el fet de dedicar una plaça a Barcelona a aquest personatge clau i polièdric de l’independentisme més primerenc, inaugurada el 2014, va significar l’empenta final que necessitaven Falguera i Passada per a posar fil a l’agulla a la ruta, que ja tenen enllestida i preparada per estrenar en qualsevol moment.

Fins ara han localitzat i marcat al mapa setanta-quatre indrets i adreces relacionats amb el moviment separatista, des del 1901 (amb la detenció de trenta persones durant una ofrena al monument a Rafael Casanova prop de l’Arc de Triomf) fins al 1946 (amb la caiguda de la secció militar del Front Nacional de Catalunya). ‘Sorprèn que la majoria d’espais s’acumulin a Ciutat Vella, amb extensions cap a Gràcia’, explica Falguera. De cada punt, se’n dóna informació sobre què hi va passar, l’adreça exacta, les fitxes dels protagonistes i, sempre que es pot, fotos seves, cosa sovint difícil de trobar. La ruta és pensada i dissenyada de manera activa i moderna (amb possible ús de codis QR i tot), en la línia de les recerques anteriors sobre la Constitució de l’Havana i l’origen de l’estelada.

De moment no s’ha inaugurat oficialment la ruta, mentre esperen de rebre propostes concretes i de tancar les primeres dates, però sí que se n’han fet algunes proves. ‘Això és Dublín!’, és un dels comentaris comuns entre els primers assistents quan se’ls explica l’activisme separatista a la capital catalana al començament del segle XX, assegura Falguera: ‘Doncs no, això era Barcelona i això passava a Barcelona.’