08.02.2023 - 11:33
|
Actualització: 10.02.2023 - 15:31
La primera denúncia de l’estat espanyol que fa ús de la nova llei de memòria democràtica ha començat a tramitar-se avui a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Carles Vallejo, sindicalista i antifranquista històric, ha comparegut al jutjat d’instrucció número 18 per ratificar la querella criminal que va presentar per les tortures de què fou víctima a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona a la dècada del 1970. És el pas previ perquè el jutge decideixi si admet a tràmit la denúncia, un pronunciament que ha d’arribar aquestes setmanes vinents.
La querella forma part de la campanya “Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria”, que demana de reconvertir la comissaria en un centre de memòria històrica. Hi donen suport les entitats Ateneu Memòria Popular, Associació Catalana d’ex-presos polítics del Franquisme, Fundació Cipriano García – CCOO Catalunya, Òmnium Cultural i el col·lectiu d’advocats Irídia.
“Per les generacions que van lluitar per les llibertats, la Via Laietana continua essent el forat negre de la nostra memòria col·lectiva”, ha dit Vallejo abans d’entrar al jutjat. Ha lamentat les paraules de Félix Bolaños, ministre de Presidència espanyol i que exerceix tasques executives en matèria de memòria històrica. Ahir, en relació amb el procés per a transformar la comissaria de la Via Laietana en un espai de memòria, es va negar a acceptar que sigui necessari reinterpretar-la i que la policia n’hagi de sortir.
Vallejo va ser detingut dues vegades a començament de la dècada dels setanta per la seva activitat política i sindical. En la primera va passar vint dies empresonat i va ser víctima de tortures de tota mena, fet que li va causar un trauma psicològic que va arrossegar durant molts anys: “Pràcticament, no en parlava i va ser a partir del meu compromís memorialista que em vaig veure amb el deure i la memòria d’explicar tot allò que m’havia passat”, explicava en aquesta entrevista a VilaWeb, on repassava els moments viscuts a la Via Laietana.
