La primera Diada és avui

Primera Diada, avui, per a milers de persones. Realment emocionant de llegir testimonis de nous independentistes, la majoria marcats pel primer d’octubre, que avui viuen i expliquen la seva primera Diada per la xarxa. Un dels fenòmens de la jornada. Però primera Diada, en part, també ho ha estat per als veterans. Si més no, en el meu cas, ha estat la primera Diada en què he escoltat la versió antiga de ‘Els segadors’, la cantada per Rafael Subirachs. No m’havia passat mai, escoltar-la en directe i improvisada. L’oficial, sí, però aquesta? Doncs avui, en un dels patis interiors de l’Eixample, uns veïns animaven la resta cantant la versió antiga. Una de les diferències és que parla dels presos, i l’oficial no. Potser per això ara es canta més: ‘Anaren a la presó:/ donen llibertat als presos./ El bisbe els va beneir./ Amb la mà dreta i l’esquerra.’

Primera Diada estel·lar dels advocats dels presos (no dels presos de l’himne, sinó dels presos actualitzats). Segles després, doncs, grandiosos discursos dels advocats senyor Ben Emmerson (set presoners) i Aamer Anwar (una exiliada). Això confirma, altra vegada, que les estrelles són ells. Perquè en aquest moment de la història els polítics semblen advocats; i els advocats, polítics. Mai com ara. Poca broma amb el discurs d’Aamer Anwar apuntant cap a franquistes i poca broma amb el discurs de Ben Emmerson pronosticant que en un any ho tindrem fet, i que el fet de ser equidistant amb el feixisme et converteix en feixista. Tots dos fent promeses i repartint atacs polítics estudiats a les línies febles dels rivals. Advocats, polítics d’ara.

Primera Diada en què notes, fins i tot a l’aire, que una cosa és ser molts i una altra és tenir força. Febles, aquí, ho som tots. Vaig viure-ho intensament, i expressament, en el tram del CNI, avinguda Diagonal 666, davant El Corte Inglés, entre la Caixa i el Grup Planeta. Caminant, vaig arribar fins allà. On hi ha l’edifici, i la bandera, dels policies espanyols aquarterats. On hi han uns lavabos ben nets. A pocs metres em vaig instal·lar jo, i és on vaig notar l’arribada de l’onada de silenci, primer, i cridòria, després. I en el silenci, em va venir la pregunta: aquí som molts. On està la nostra força?

La nostra força està en el silenci. Com, si no, van arribar les urnes? La primera Diada que ens diuen que ho haurem de fer en silenci.

Primera Diada amb Pedro Sánchez. Pocs minuts després d’acabar-se la manifestació, i havent llegit Reuters i The New York Times, veus que Mister Handsom ven el seu relat força bé. Molt millor que Rajoy.  Nova etapa, també per a ells.