La pressió de Junts irrita extraordinàriament la dreta espanyola i molesta el PSOE

La jornada d’ahir al parlament espanyol fou una de les més tenses que es recorden. Podem va tombar un dels tres decrets llei que proposava el govern espanyol, però totes les mirades es van centrar en Junts, que va mantenir un torcebraç amb el PSOE fins al darrer minut.

Tanmateix, al moment de la votació es va veure que Junts, contra allò que havia anat dient durant dies i fins minuts abans, no optava per tombar els tres decrets llei, fet que hauria significat una derrota política espectacular del govern espanyol de coalició.

Durant tot el dia els equips negociadors del PSOE i de Junts van estar en contacte mirant de reconduir una situació que semblava impossible. De primer, Junts va optar per no aprofitar els seus torns de paraula, després Míriam Nogueras va pujar a la trona del senat –al congrés hi fan obres– per enviar el missatge que encara hi havia temps de negociar i finalment el partit de Puigdemont va fer una maniobra insòlita: ni votar sí, ni votar no, ni abstenir-se. Simplement no va votar.

Immediatament, Junts va proclamar que havia deixat passar els decrets en canvi d’una colla de contrapartides acceptades pel PSOE. Primer de tot, el decret òmnibus es tramitarà com a projecte de llei, cosa que permet de fer-hi esmenes i, sobre això, s’ha acordat de suprimir l’article 43 bis de la llei d’enjudiciament civil, que Junts considerava que feia perillar la llei d’amnistia. A més, diu que s’ha pactat la delegació de les competències sobre immigració a la Generalitat, mitjançant una llei orgànica específica per a Catalunya, que han d’incloure també els recursos necessaris perquè la Generalitat i el parlament puguin desenvolupar una política integral.

També hi ha, segons Junts, el compromís del govern espanyol de publicar immediatament les dades oficials per a calcular les balances fiscals, una reforma de la llei de societats de capital per a revocar el decret del PP del 2017 i que ha de permetre que les empreses que se’n van anar de Catalunya hi puguin tornar i que l’IVA de l’oli sigui del 0%. A més, sembla que hi ha acord perquè l’estat espanyol assumeixi la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic, el reconeixement dels drets històrics de Catalunya en matèria de règim local i la multiplicació per cinc dels diners previstos per a la digitalització de l’administració de Justícia, que passen d’1,2 milions a 6,2 milions.

El pacte va desencadenar tot de reaccions irades de la dreta espanyola. El PP i Vox van insistir de seguida a dir que Pedro Sánchez és presoner de Puigdemont. Alberto Núñez Feijóo va preguntar-se en públic si “la Generalitat tindrà el control de les fronteres com si fos un estat i podrà rebutjar emigrants procedents de la resta d’Espanya”.

Els mitjans pròxims ho han reflectit també a les portades. L’editorial de l’ABC diu “Puigdemont, control total“. El de La Razón, “Un govern titella en mans d’un pròfug“. El Mundo diu que “Puigdemont arrossega Sánchez a un martiri de cessions d’estat” i Libertad Digital, “Puigdemont triomfa mentre Sánchez resisteix al capdavant del caos”.

En les files del PSOE l’alegria per haver salvat al darrer moment els decrets llei no ha impedit les mostres de preocupació per allò que els espera. La cita següent serà el pressupost i la llista de demandes de Junts ja preocupa la Moncloa.