La presidenta del comitè de Drets Humans al Bundestag diu que Alemanya hauria de promoure la mediació en el cas català

La presidenta del comitè de Drets Humans del parlament alemany, Gyde Jensen, creu que la Unió Europea hauria de portar les dues parts del conflicte català a una taula de negociació i que el govern d’Angela Merkel hauria de tenir el rol principal en aquesta iniciativa, sobretot tenint en compte que Puigdemont és a Berlín. Segons ella, ‘Alemanya hauria de prendre part en la negociació, mediació i discussió entre els dos actors enfrontats i la UE hi hauria de tenir un paper més moderat i neutral’. En una entrevista a l’ACN, Jensen, també diputada del partit liberal (FDP), opina que s’ha de poder parlar de l’independentisme al club comunitari.

Per a ella, el cas de Carles Puigdemont ‘és judicial, però se n’hauria de solucionar el vessant polític  d’una altra manera, potser en una negociació amb la Unió Europea’. A més, considera que ‘la presó i el silenci no haurien de ser mai l’última solució’ i posa en dubte que es respectés la llibertat d’expressió amb la violència policíaca durant l’1-O. Tot i que evita considerar-ne explícitament la UE com a còmplice, cita un diplomàtic internacional a Alemanya per dir que ‘sempre que hi ha silenci, hi ha complicitat’.

Afegeix que Brussel·les hauria de promoure un discurs més positiu i que no es pot apartar una regió de la UE i qui se’s vol independitzar. Si això passa, ‘és perquè no s’entén de què va la Unió Europea’. La diputada del Bundestag considera que cal reflexionar sobre com Alemanya i les institucions comunitàries poden evitar conflictes com aquest i com poden aportar quelcom de positiu a una discussió sobre la secessió. ‘Això era un afer espanyol, però potser la UE hi podria haver fet un pas endavant i haver assegut tots dos actors en una taula’, afegeix.

D’altra banda, afirma que l’ús de la força a Catalunya el primer d’octubre no fou equilibrat i creu que possiblement l’actuació de la policia va representar una vulneració de la llibertat d’expressió. ‘No hi hauria d’haver cap força de cap estat que dissuadeixi la llibertat d’expressió’, afirma. És per això que Jensen també mostra interès a ‘saber què hi diuen els tribunals europeus, però també l’espanyol i l’alemany’. ‘Cal discutir sobre si l’ús de la força va ser apropiat’, puntualitza, cosa que val per a qualsevol lloc dins o fora de la UE ‘on la gent intenta defensar les seves idees’.

Sobre el procés judicial de Puigdemont, afirma que el president està ‘en bones mans’ i que el seu cas és ‘judicial i també polític’. Segons ella, no serà lliurat per rebel·lió, o el seu equivalent alemany, alta traïció, perquè no va fer servir la força per a celebrar el referèndum. Amb tot, a parer seu, el tribunal de Schleswig-Holstein s’ha de pronunciar sobre el delicte de malversació.