11.03.2021 - 20:30
|
Actualització: 11.03.2021 - 22:11
Després de setmanes de negociacions, els partits independentistes traslladaran la majoria absoluta independentista a la mesa del parlament. Laura Borràs presidirà la cambra, ERC hi tindrà una vice-presidència, donarà suport a la CUP per garantir que tingui una secretaria, i JxCat n’ocuparà una altra, de manera que sumaran quatre llocs dels set de la mesa. És la primera baula d’un acord que hauria de portar també a la formació d’un govern independentista presidit per Pere Aragonès amb el suport, almenys, d’Esquerra i Junts. Això espera ERC, que ha celebrat aquest “primer pas”, confiant que aquests dies vinents puguin arribar a un “acord global que doni estabilitat i la màxima fortalesa tant al govern com al parlament”. Junts assenyalava que les converses haurien de permetre de tancar a partir d’ara unes bases estratègiques “de la legislatura del 52% independentista”. La data límit per al debat d’investidura és el dia 26.
Borràs, pendent d’una possible inhabilitació, pretén marcar perfil polític propi des de la presidència, i caldrà veure fins on arribarà la majoria independentista per a defensar des de la mesa la sobirania del parlament, després d’una legislatura marcada per les crítiques de Junts a Roger Torrent i les acusacions de la CUP per l’acatament de les ingerències del Tribunal Constitucional. Amb Borràs a la mesa, Elsa Artadi es perfila com a possible vice-presidenta del govern de Pere Aragonès. L’opció de Borràs pel parlament cerca, entre més objectius, donar el màxim pes polític a la seva eventual inhabilitació. El seu cas, en investigació al Tribunal Suprem espanyol, passaria ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara, Borràs podria perdre l’escó sense sentència ferma com li va passar a Quim Torra si, arribat el moment, la Junta Electoral actua com llavors i la mesa ho acata. El reglament de la cambra també estableix que, que quan s’obre judici oral a un diputat amb una acusació de “corrupció”, la mesa n’ha d’acordar “la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata”.
L’executiva de Junts també ha proposat que l’advocat (i fins ara diputat al congrés espanyol) Jaume Alonso-Cuevillas ocupi una secretaria. La d’ERC ha triat Anna Caula per a la vice-presidència. Encara amb incerteses sobre el projecte i la composició del futur govern, Josep Costa, fins ara vice-president primer del parlament, no ha agafat l’escó que li pertocava després de l’esperada renúncia de Carles Puigdemont. En lloc seu, ha entrat a la cambra Glòria Freixa.
Les dificultats per a pactar una estratègia per a la legislatura han complicat l’entesa independentista per a la mesa, malgrat el convenciment previ de tots els actors que havien de garantir de tenir-ne la majoria, d’acord amb els resultats electorals. Les converses van esdevenir tenses perquè Junts no ha revelat fins aquest vespre el nom de la seva candidata, després d’una executiva que s’ha reunit quan ja tenien el suport explícit d’ERC perquè Junts presidís el parlament. I això ha molestat la CUP, sobretot. La CUP ja va aclarir que no pugnaria per aconseguir la presidència de la cambra malgrat estar disposada a assumir-la, però ha expressat recel perquè Borràs en sigui la presidenta. Sostenen que la causa de Borràs al Tribunal Suprem és de caràcter polític, però alhora pensen que parteix d’una “presumpta mala praxi” i que “l’independentisme no es pot permetre ni una ombra de sospita”. El Suprem espanyol investiga Borràs per presumptes irregularitats econòmiques en la concessió de diversos contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, que podrien significar quinze anys de presó per prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat.
Tanmateix, no cal que la CUP voti Borràs a la presidència del parlament, atès que pot sortir elegida en segona votació amb els vots d’ERC i Junts, en cas que no obtingui majoria absoluta a la primera. El candidat de la CUP per a la mesa és Pau Juvillà, encausat per presumpta desobediència pels llaços grocs que el grup tenia penjats a la Paeria de Lleida.
L’elecció és farà separadament: primer es votarà la presidència; després les vice-presidències (les obtenen els dos candidats que sumin més vots) i, finalment, les quatre secretaries, pel mateix sistema. Els diputats, que es congregaran a l’auditori i no a l’hemicicle per a garantir les mesures de seguretat necessàries anticovid, dipositaran els noms dels candidats en butlletes en una urna, sota la supervisió de la mesa d’edat, que integraran el diputat més gran, el republicà Ernest Maragall (setanta-vuit anys), i els dos diputats més joves, Alberto Tarradas (Vox) i David González (PSC), de vint-i-quatre anys i vint-i-sis.
El parlament veurà el retorn de Meritxell Serret, que exercirà com a diputada després d’haver comparegut davant el Tribunal Suprem espanyol. A primera hora del matí serà rebuda per una delegació encapçalada pel president sortint de la cambra, Roger Torrent. Serret podrà exercir el seu vot directament des del parlament mentre que Lluís Puig, des de l’exili, ha delegat el seu, i la mesa d’edat decidirà si és comptabilitzat o no.
Com que ERC no ha presentat batalla per una segona secretaria (tot i que la suma independentista podria permetre que hi tinguessin cinc cadires) els comuns podrien obtenir-ne una. El PSC també havia obert negociacions per a intentar que els independentistes no ocupessin cinc llocs. D’acord amb el repartiment de vots, tot apunta que el PSC podria tenir-hi la segona vice-presidència, que podria ser per a Eva Granados, i una secretaria, per a Ferran Pedret. Qui no hi serà és Vox. El PSC, els partits independentistes, els comuns i la CUP també han tancat un acord per a afrontar la presència de l’extrema dreta a la cambra que inclou impedir que siguin a la mesa, a les meses de les comissions, a la coordinació dels intergrups i a la relatoria dels grups de treball. A més, volen mantenir un espai compartit durant la legislatura per a actuar coordinadament contra l’extrema dreta. Així comença la tretzena legislatura.
