13.07.2018 - 10:50
Com explica avui la premsa espanyola la decisió d’ahir de la justícia alemanya de fer caure el relat de la violència i la rebel·lió del jutge Pablo Llarena? Doncs ho fa amb incredulitat, amb ràbia i amb la convicció que per més que la justícia belga, l’alemanya i possiblement l’escocesa contradiguin la justícia espanyola, la culpa no és seva, sinó dels de fora, que no entenen ni saben res de les lleis espanyoles. Autarquia de pensament polític i jurídic. I la posició és unànime, tret de les habituals excepcions a mitjans com ElDiario.es (‘La justícia alemanya despulla el Tribunal Suprem espanyol‘, diu Ignacio Escolar) i Público.
A El País, la portada és contundent: ‘El Suprem perd la batalla per a jutjar Puigdemont per rebel·lió’
En l’editorial, el suposat canvi de to amb la nova direcció amb prou feines es nota. És un text agressiu, amb ressentiment per la decisió de la justícia alemanya. ‘Una errònia aplicació de l’eurorrdre per part d’aquesta instància alemanya sotmet la justícia espanyola a una forta pressió i qüestiona el principi europeu de reconeixement mutu de les decisions judicials en el si de la UE.’ Diu que el tribunal s’extralimita en les seves funcions. ‘El cert és que la decisió alemanya situa el sistema judicial espanyol en un carreró sense sortida’. I reconeix que ‘Espanya és camí de perdre la batalla del relat internacional.’
En l’editorial d’El Mundo, titulat ‘No hi ha d’haver impunitat per a Puigdemont’, el diari qualifica la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de ‘cop contra el procés d’integració judicial en territori comunitari’. I diu: ‘Resulta inaudit i lamentable que aquest tribunal es permeti d’entrar en el fins de l’acusació quan hauria de limitar-se a calibrar l’equivalència dels delictes argumentats pel jutge Llarena. Aquesta resolució perverteix el funcionament de l’euroordre, un procediment pensat no pas per a enjudiciar a fugits com l’ex-president sinó per a facilitar la cooperació judicial entre estats membres de la UE’.
El diari no ho entén: ‘Aquesta posició és tan incomprensible com la inadmissió del delicte de pertorbació de l’ordre públic’, i qualifica ‘d’insult a la intel·ligència’ que els jutges hagin negat en la resolució que exercís de ‘lider espiritual’ d’un moviment violent i que amb el referèndum volgués negociar. ‘No volia negociar res. Es va alçar contra l’ordre constitucional, cosa que constitueix un delicte gravíssim que no pot quedar impune’.
I un encàrrec a Pedro Sánchez: ‘El govern no pot emmudir quan es posa en entredit el sistema judicial.’
Ho planteja com una topada entre Sánchez i Llarena, tant en la portada:
Com en aquest article. Diu el diari en aquest article que Sánchez vol passar pàgina de ‘la qüestió catalana’ gairebé a qualsevol preu. Però que el jutge del Suprem no hi està disposat i per això desestimarà el lliurament només per malversació.
I la por reiterada en aquest article que l’acceptació del lliurament que proposa Alemanya acabi en una possible obertura d’una via per a investir Carles Puigdemont president de la Generalitat
Al diari ABC hi ha aquest article d’anàlisi titulat ‘El cas 1-O davant la justícia internacional i europea’. Tampoc no s’expliquen la decisió del tribunal alemany, ni de la justícia belga, que ja fa mesos que va denegar l’extradició de Comín, Serret i Puig. ’La conducta dels jutges belgues i alemanys té una impossible explicació jurídica. Funciona la política, la propaganda, les llegendes negres i els estereotips.’
Sobre els belgues, diu que ’s’agafen a un inexistent defecte formal per a refusa la col·laboració, i citen el jutge Pablo Llarena, en un exercici extraterritorial i il·lícit de les seves competències, que transgredeix les d’Espanya.’
I sobre els alemanys, que deixen Espanya en una indefensió total amb la seva decisió sobre Puigdemont. Aquest article aprofundeix en un dels arguments de l’espanyolisme, el del menyspreu al tribunal de Slesvig-Holstein, que qualifiquen de regional. ’No és qui per a decidir’, o bé ‘és un tribunal inferior’. I la vella desconfiança sobre allò que ve de fora: ‘Confiem en ‘estat de dret espanyol. La UE no és un estat de dret. La comunitat internacional menys encara.’
El Confidencial està preocupat per les conseqüències que pot tenir la decisió d’Alemanya. I qüestiona que Llarena pugui mantenir la suspensió del càrrec de diputat electe a Carles Puigdemont, perquè per a fer això, que suposa una limitació d’un dret fonamental, cal que hi hagi un processament en ferm per rebel·lió i empresonament.
A El Español de Pedro J. Ramírez, diu en l’editorial que la decisió de Slesvig-Holstein ‘envalenteix el separatisme’ i ‘desvirtua el sentit de l’euroordre i perverteix l’essència de la UE’. Insisteixen també en l’argument del ‘tribunal menor’, que imposa el criteri a ‘tot un Tribunal Suprem d’un estat membre’. Un enfocament molt espanyol, en el sentit de no entendre una estructura autènticament federal de l’estat.
