18.04.2017 - 19:16
|
Actualització: 18.04.2017 - 19:53
Avui al dinar organitzat per l’entitat Moment Zero i El Punt Avui al Born Centre de Cultura i Memòria se servia un plat fort. Hi havia dos convidats amb caràcter: el vice-president Oriol Junqueras i l’economista Xavier Sala i Martín. Potser per això hi havia la plana major d’ERC, del Departament d’Economia del govern i pesos pesants de la política catalana com ara Carme Forcadell, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. I la conversa entre Junqueras i Sala i Martín no ha decebut els assistents. Si bé el vice-president del govern ha insistit en la voluntat del govern de fer el referèndum i ha denunciat que l’estat espanyol utilitza totes les eines per evitar-ho, l’economista ha seduït els assistents amb una interpretació pròpia del mite de David i Goliat i no ha dubtat a fer una pregunta directa a Junqueras que no ha acabat de respondre.
Les primeres preguntes de Xevi Xirgo, director del diari que organitza l’àpat i moderador de la conversa, han estat per a qüestionar Junqueras sobre el vodevil de Setmana Santa: les declaracions de Bonvehí filtrades a la premsa. Junqueras ha apuntat a les eines polítiques, judicials i mediàtiques de què disposa l’estat per mirar de desestabilitzar el govern i la unitat independentista. ‘Jo no tinc per costum tirar-me els plats pel cap amb ningú’, ha dit Junqueras, que ha avisat que arribarien moments de molta complexitat.
David i Goliat i les regles de joc
Quan Xirgo ha dirigit la primera pregunta a l’economista de la Universitat de Columbia, ell ho ha aprofitat per parlar de la història de David i Goliat. Sala i Martín ha explicat que la interpretació que en fan els jueus és que Déu va a favor de l’estat d’Israel. També ha parlat de la interpretació més interessant que en fa el canadenc Malcolm Gladwell, que considera que no es valoren correctament les forces dels dos personatges: ni Goliat era tan fort, ni David era tan feble. I aprofitant l’anàlisi de Gladwell, es podria dir que Espanya no és un estat tan poderós i que està malalt perquè ha prostituït les seves institucions. En aquest sentit, diu que la força que dóna la gent que es mobilitza a Catalunya no s’ha de menystenir. Amb tot, Sala i Martín té una interpretació del mite pròpia. Recorda que David refusa de posar-se el casc i l’escut perquè refusa de lluitar amb el llenguatge o les regles de joc de Goliat. ‘Nosaltres hem de sortir de les seves regles de joc, que són la constitució, els jutges…’, diu. Sala i Martín proposa de no caure en el parany de fer la batalla amb les armes de l’estat espanyol ni amb les seves normes.
En l’exposició d’aquesta teoria, Sala i Martín proposa dos camins. Per una banda, allò que ja fa el parlament i que ell ha definit com una guerra de guerrejar: aprovar lleis com la de les curses de braus o de la pobresa energètica que acaben topant amb un Tribunal Constitucional polititzat. Segons ell, aquest relat ens va bé de cara al món perquè demostra que els catalans no podem prendre decisions dins l’estat espanyol i que tenim maneres diferents d’enfocar la vida. ‘Tenir el comandament del relat’, en paraules de Sala i Martín, és la manera de poder fer la batalla sense haver d’acceptar les regles de joc de l’adversari. Per exemple, reivindica la victòria clara del sí a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Es queixa que s’hagi acceptat el relat imposat que no es va obtenir un resultat suficient. ‘Que el 27-S no va guanyar el sí a la independència és mentida’, ha dit.
Al seu torn, Junqueras ha confirmat aquesta necessitat de no cedir a les regles del joc que vol imposar l’estat espanyol. En aquest sentit, el vice-president ha defensat que calia posar sempre davant el principi democràtic. ‘És la democràcia que ha de definir els marcs legals i no a la inversa’, ha dit Junqueras.
La pregunta de Sala i Martín que ha respost ell mateix
En un moment de la conversa, Sala i Martín ha demanat si podia fer una pregunta a Junqueras. I l’ha feta: ‘Què farà el govern l’endemà de la data del referèndum si per les raons que sigui no s’ha pogut fer?’ Junqueras, amb l’estil que fa servir quan no vol respondre una pregunta directa, ha dit que calia fer tant com fos possible perquè la gent pogués votar en un referèndum i que calia que hi hagués unitat i coordinació perquè això donaria més seguretat a l’hora de votar. També ha dit que la mobilització seria decisiva perquè és on més força té l’independentisme. Sala i Martín, que ha arribat a sospirar en veient les branques per on s’havia enfilat Junqueras, ha dit: ‘Diré la resposta que jo hauria donat si fos polític: si per atzars de la vida el referèndum no es pot fer, tindrem el dret de declarar unilateralment la independència d’acord amb el resultat del 27-S.’ Sala i Martín, que ha volgut recordar l’argumentació de Jefferson a la declaració d’independència nord-americana, ha dit que davant la impossibilitat de fer un referèndum caldria fer valer el resultat del 27-S d’un 55% a favor de la independència per un 45% en contra. ‘No podem deixar que l’estat imposi les seves eines ni les seves regles, com va fer Goliat. O hi ha referèndum o hi ha independència.’ Afirmació que ha estat rebuda amb un aplaudiment que deu haver fet tremolar les restes de l’antic barri del Born.
A continuació, Junqueras ha dit que el programa electoral de Junts pel Sí ja preveia aquesta possibilitat. ‘Això és recollit al programa electoral’, ha dit el vice-president. I ha afegit que ells són ‘partidaris sempre de respectar els compromisos que tenim’. ‘Tècnicament, és la clàusula de desblocatge, que es va introduir preveient una possible situació com aquesta’, ha afegit. La resposta de Junqueras, amb més matisos que la proposada per Sala i Martín, ha arrencat un aplaudiment també més matisat d’una part dels assistents.
Les baralles estúpides
Sala i Martín ha tornat a rebre un aplaudiment sonor dels dos centenars d’assistents quan s’ha parlat de les disputes i de la manca d’unitat en determinats moments de l’independentisme. ‘Quan es va fer Junts pel Sí va ser genial perquè es va fer trempar la gent. Les votacions i les eleccions les guanya qui fa trempar els seus. Quan veig baralles d’aquestes estúpides, ho dic clarament: les baralles destrempen.’ Junqueras ha dit que calia unitat –que això no volia dir que no n’hi hagués– i que calia defensar la idea d’inevitabilitat del referèndum.
Dues anècdotes no tan transcendents han servit per a cloure la reunió. Per una banda, Sala i Martín ha satisfet la curiositat d’un assistent que volia saber quantes americanes tenia. Tres-centes setanta-quatre, ha dit. Té dues col·leccions idèntiques. Una a Nova York i una altra a Barcelona. Cada mes es fa fer dues americanes. Sempre per duplicat. La segona anècdota l’ha plantada Junqueras. De fet, era una incògnita que no ha volgut resoldre: ‘Algú sap per què hi ha tants equips de futbol a la lliga italiana que tenen el color negre a la indumentària?’ Si algú ho sap, que ho digui.
