La posició dels socialistes torna a convertir el català en objecte de brega a les Illes

Comença una setmana decisiva en la relació entre els socis de govern a les Illes. La qüestió de controvèrsia és, com més vegades al llarg d’aquesta legislatura, la llengua. El català. En aquest cas, els drets lingüístics dels usuaris de la sanitat pública. Després d’un cap de setmana de tensió sorda, amb algunes declaracions i reflexions esparses, aviat se sabrà si la Conselleria de Salut, dirigida per la socialista Patricia Gómez fa marxa enrere en la decisió d’eximir del coneixement del català uns dos mil professionals de medicina i infermeria que opositaran per consolidar les places que ara ocupen de manera interina. Se sabrà quina de les dues ànimes del PSIB-PSOE fa valer la seva opinió.

La decisió de no demanar cap mena de capacitació lingüística ni ara ni d’ací a dos anys, que és el termini que tenen els altres professionals que consolidaran la plaça, ha estat contestada fortament no solament per Més per Mallorca i per Unides Podem, sinó també per l’Obra Cultural Balear, l’STEI i la Universitat de les Illes Balears. Més per Menorca i el Pi també critiquen la posició dels socialistes.

El resultat d’això és que el Pacte de Bellver, signat l’any 2019 per a la governabilitat de les Illes, torna a estar en perill, els socis mostren de manera descarnada les diferències i la dreta i l’extrema dreta, a l’oposició al parlament, hi suquen pa.

Que n’aprenguin voluntàriament

La darrera declaració sobre la qüestió que ha fet la presidenta Francina Armengol ha estat dir que considera que aprendre català és una qüestió de bona voluntat dels professionals de la medicina i la infermeria que volen consolidar la plaça com a funcionaris de carrera a la sanitat pública de les Illes. En cap cas no s’ha referit al dret dels illencs de ser atesos en la llengua oficial que triïn.

La presidenta no ha anat més enllà perquè diu que la qüestió ja és tancada perquè el termini per a presentar-se al concurs ja s’ha tancat. Amb tot, la pressió ambiental la va fer reaccionar i va convocar el ple extraordinari del Consell Social de la Llengua Catalana. Era una exigència no solament dels socis de govern, sinó de la Universitat de les Illes Balears i l’Obra Cultural Balear. En aquest sentit, Més per Mallorca ha decidit d’ajornar la convocatòria de l’assemblea que havia de decidir si prenien mesures quant al pacte pel ple del consell.

El darrer dels onze punts de l’ordre del dia

A l’ordre del dia de la convocatòria la qüestió del català al sistema sanitari illenc és el darrer punt. L’Obra Cultural Balear, que ha punyit perquè es convoqués el consell i perquè el presideixi Francina Armengol, demana que la situació del requisit lingüístic a la sanitat pública sigui el tema monogràfic a tractar en ple. Segons un comunicat de l’Obra, “no té cap sentit confinar el punt referit al requisit de la certificació de la llengua catalana en el procés d’estabilització del personal sanitari al darrer lloc, l’onzè, d’un ordre del dia incomprensiblement i inusualment llarg”. L’Obra demana també que la presidenta no delegui a cap conseller la presidència del consell i que hi assisteixi la consellera titular de Salut, Patricia Gómez.

El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan d’assessorament i consulta en matèria lingüística. L’integren persones i entitats representatives de les Illes, que són convidades a participar en la planificació de les accions promogudes pel govern per incorporar la llengua catalana als usos socials. El consell es va crear l’any 2002, però el govern de Bauzà els va desmantellar l’any 2011, encara que de manera extraoficial es va reunir a petició de l’STEI i de l’Obra Cultural Balear. El mes d’octubre del 2015, amb el primer govern de Francina Armengol, es van reprendre les activitats de l’òrgan consultiu.

Les eleccions al fons del paisatge

El coordinador de Més per Mallorca i candidat a la presidència del govern, Lluís Apesteguia, explicava en una entrevista a VilaWeb que el fet que el govern pregués una decisió contrària a allò que pensa un soci que ostenta la competència sobre la matèria feia molt complicada la continuïtat del pacte. Amb tot, no va voler parlar de dimissions, tot i que donava a entendre que era una possibilitat que tenien damunt la taula.

Manquen quatre mesos justs per a les eleccions del 28 de maig, i Apesteguia donava a entendre que Més no tornaria a signar un pacte de governabilitat en les mateixes condicions que el de Bellver. Ahir mateix, el diari Última Hora publicava un sondatge d’intenció de vot segons el qual el PP seria la força més votada, però es mantindria la possibilitat de repetir un tercer pacte progressista.

Per tant, aquesta nova batussa entre socialistes i sobiranistes s’emmarca dins l’estratègia de marcar posicions per presentar-se en les millors condicions i les millors armes davant l’electorat.

La llengua, objecte de més desavinences

L’exempció del requisit lingüístic als metges i infermers que volen consolidar la plaça és la darrera crisi entre socis relacionada amb l’ús social del català i el dret dels parlants. La primera també va tenir de protagonista la consellera de Salut, Patricia Gómez, que té entre les seves competències l’àrea de Consum. Així, quan es debatia la llei de consum, Més volia incloure dins l’articulat un capítol dedicat als drets lingüístics que Gómez volia deixar fora.

Més per Mallorca volia tornar a la llei del 2001 aprovada pel pacte que va presidir el socialista Francesc Antich, però el PSOE i Unides Podem volien una situació de mínims. Aquella llei obligava els establiments amb més de tres treballadors a garantir que els consumidors poguessin ser atesos en català. I també exigia que la retolació fixa de documents i cartes de serveis fossin en català.

Ara fa un any, el febrer del 2022, quan s’havia d’aprovar la primera llei d’educació de les Illes, el conseller socialista Martí March va negociar amb el PP que s’abstingués en la votació al parlament a canvi de deixar escrit en la llei que el castellà i el català són llengües vehiculars a les Illes. Era la primera vegada que això quedava per escrit en una llei. Més i Unides Podem ho van acceptar a contracor, però van recular quan van veure la pressió social contra aquesta mesura.