La posidònia, la dama de la mar, en perill constant

La posidònia, aquesta planta marina que viu a la Mediterrània fins als quaranta metres de fondària, a tot estirar, i que popularment coneixem com a alga, és un dels millors indicadors de la qualitat d’un fons marí. Malgrat que a molta gent li agrada veure aigües pures i cristal·lines amb fons d’arena, com si fossin un anunci, no serien pas possibles sense les praderies de posidònia.

El motiu és molt senzill: l’acció de la posidònia fixa l’arena al fons i la seva presència n’evita l’erosió constant. És a dir, a la Mediterrània, una platja d’arena fina és possible perquè uns metres més al fons hi ha un bon prat de posidònia que fa de barrera contra l’erosió. La planta té moltes altres virtuts, com per exemple absorbir grans quantitats de CO₂ i generar nou oxigen per a garantir la vida, a més de ser un dels refugis predilectes per a incomptables peixos, mol·luscs i crustacis. De fet, una part important de l’arena que trobem a la platja són restes de closques dels animals que hi viuen, a més d’una part de les seves deposicions (sí, ho heu llegit bé, sovint ens estirem a prendre el sol sobre milions de cadàvers i cagarades marines). Així mateix, la posidònia també ajuda molt a la claredat de les aigües, perquè les seves tiges fixen els materials en suspensió.

Però la planta es mor i sofreix agressions constants, malgrat que a les Illes s’han engegat campanyes importants de sensibilització per a garantir-ne la conservació. I com que totes les campanyes de conscienciació són poques, l’editorial Di7 acaba de publicar Posidònia, la dama de la mar, un àlbum il·lustrat per Canizales, que també és l’autor dels texts. El colombià establert a Mallorca de fa anys presenta una història per als més menuts on explica tant els beneficis de la planta com les seves principals amenaces.

Per mitjà dels personatges d’en Biel i na Marina, dos infants que juguen a la platja i que de sobte senten una veu que ve de la mar, descobrirem aquesta planta tan singular i què podem fer per preservar-la. Els principals mals que l’assetgen són el fondeig d’embarcacions sobre els prats, la pesca d’arrossegament, els abocaments incontrolats, la construcció urbanística a la costa i també, i de manera molt especial, l’extracció d’arena per a la reconstrucció artificial de platges. Com es pot veure, la planta té una mala ferida, malgrat tots els esforços per recuperar-la. El llibre de Canizales vol conscienciar els més menuts, que en molts de casos ja tenen una gran consciència ecològica, de la necessitat de continuar treballant per mantenir-la.

Decret de conservació del govern

El 27 de juliol de 2018, el govern balear va emetre un decret de conservació de la posidònia, que explica que la planta té un creixement molt lent però que els seus prats ocupen uns 650 quilòmetres quadrats al voltant de les Illes i assegura que produeixen diàriament 20 litres d’oxigen per cada metre quadrat. “Per aquest motiu és fonamental conservar-les com a element regulador del canvi climàtic”, diu el decret, que també recorda que les restes no s’han de retirar de les platges. “Malgrat que no es considera convenient la retirada de les restes de posidònia, hi ha una forta demanda dels sectors econòmics amb la finalitat de mantenir les platges només amb arena. Cal, doncs, establir polítiques de gestió, ordenació i millora de la seva qualitat.” El decret també especifica que s’han de mantenir els usos tradicionals de l’aprofitament de les fulles de posidònia, que sempre han servit com a adob, com a jaç per al bestiar, com a esca per a la pesca i com a aïllant en les construccions tradicionals. “Tenim, per tant, un conjunt de serveis ecosistèmics de gran varietat i transcendència, no només pel seu valor com a processos biològics, sinó amb repercussions directes en la qualitat de vida a les Illes Balears i a l’activitat econòmica local.”

Allau de iots

La necessitat de preservar la posidònia és de primer ordre, doncs, però també ha centrat un dels debats més aspres dels darrers temps a Mallorca i, per extensió, a totes les Illes: el de la saturació. Els elements de control del fondeig que té el govern és poc efectiu en molts casos atès l’autèntica allau de iots que hi ha hagut aquest estiu, que supera les xifres anteriors a la pandèmia. Un dels exemples més dolorosos de destrucció de posidònia l’ha denunciat la plataforma Salvem Portocolom.

En aquest petit nucli costaner tradicional del terme municipal de Felanitx hi ha una pressió turística desmesurada. A la seva rada hi conviuen un club nàutic privat, uns quants pantalans flotants gestionats per ports de les Illes i un seguit de boies a la badia, que són de pagament. El passat dia 8 d’agost, Salvem Portocolom denunciava al seu perfil de Twitter: “El Niko lll, abanderat al paradís fiscal de les Illes Caiman, va arribar ahir amb fosca a Portocolom. Hauria pogut demanar boia i pagar, perquè es lloga per 80.000 euros la setmana. Va preferir arrasar el negre, la posidònia, amb la seva gran àncora.” La denúncia va arribar a la premsa local, però no consta que, de moment, s’hagi posat cap sanció al vaixell. Aquest és tan sols un exemple dels molts iots que han fondejat sobre la posidònia aquest estiu.

Salvem Portocolom ha fet accions contra els plans per a urbanitzar parts de la contrada i contra l’ocupació d’un bar de platja de l’espai públic, amb accions directes. Això és tan sols una mostra que Mallorca és un aguller a l’estiu i que no s’hi cap, tal com denuncia també el col·lectiu Terraferida, que ha mostrat la saturació de les platges. El col·lectiu reclama un canvi de model econòmic immediat per a les Illes.

Si ens fixem en la mar, tenim encara dues proves més de la mala salut de la costa. Aquest estiu la temperatura de l’aigua s’ha enfilat per damunt dels 30 graus a la boia del port d’Andratx, un rècord absolut. Són sis graus més que la mitjana dels darrers anys, fet que pot tenir conseqüències imprevistes. Al mateix temps, hi ha una gran quantitat de plàstics surant a la mar. Com més va hi ha més navegants conscienciats, que els arrepleguen quan poden –entre altres coses, perquè són un perill per a la navegació–, però molts provenen precisament dels grans iots de lloguer i de la pèssima gestió que es fa dels residus.

Col·lapse a terra ferma

I si la Mediterrània és un abocador com dia més gran, malgrat el que ens vulguin fer creure els anuncis de determinades marques de cervesa, a terra les coses no pinten gens bé. El mateix col·lectiu Terraferida destacava les dificultats per a caminar pel centre de Palma els dies 15 i 16 d’agost (coincidint amb el canvi de temps, molts turistes abandonaren la platja per visitar la ciutat) i per circular cap a indrets com Valldemossa o Sóller. A Valldemossa, hi havia embussos quilomètrics i Sóller es va convertir en una ratera per a molta gent que provava d’arribar-hi. El periodista Àngel Aguiló reblava el clau en un dels seus populars vídeos i oferia algunes dades: la població de Mallorca s’haurà doblat d’ací a cinquanta anys i el 2030 es pot situar al voltant del milió i mig d’habitants (un dels problemes més greus en aquests moments és el preu de l’habitatge). A més, enguany, es calcula que hauran arribat més de dotze milions de turistes a les Illes. I encara una altra dada més petita i concreta: “Deià, un municipi on viuen 700 persones, ha de veure passar 8.000 cotxes cada dia.” És per pensar-hi i prendre’n consciència, i per tot això moltes veus clamen que durant l’hivern es deixi de fer promoció turística de les Illes i es comenci a pensar a impulsar altres sectors productius. Amb aquest panorama, amb una situació de sequera com la que tenim i un excés de població flotant, les dessaladores han hagut de produir a tota màquina, igual que tots els sistemes energètics per a mantenir els aires condicionats. I vet aquí dues amenaces més per a la posidònia: la sal que s’aboca en aquest procés i el diòxid de carboni. Per això cal conservar-la i cal conscienciar tothom; començant pels més menuts amb àlbums com aquest.