14.07.2017 - 22:00
‘Juncker reitera que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE.’ El president de la Comissió Europea ha dit això? No, aquest és el titular que fa el diari El País (i més diaris espanyols) d’una resposta per escrit de Juncker a l’eurodiputada espanyola Beatriz Becerra (ex-UPyD i ara independent al grup ALDE). Era una resposta a una nova pregunta sobre la posició de la UE en cas d’independència de Catalunya. El text de Juncker és volgudament críptic, mirant de no incomodar ningú ni dir les coses gaire clares. I, justament per això, la interpretació que en fa la premsa espanyola és més clamorosa.
Juncker reconeix que la independència de Catalunya no seria un fet ‘neutral’ en relació amb els tractats de la UE. És a dir, que hi hauria implicacions, sense especificar quines. Repeteix la posició que ja havia expressat ell mateix sobre aquesta qüestió: diu que ‘no és funció de la Comissió d’expressar una posició sobre qüestions sobre l’organització interna dels estats membres’. I afegeix: ‘Sobre possibles situacions, com la separació d’una part d’un estat membre o la creació d’un nou estat, aquestes no serien neutrals en relació amb els tractats de la UE.’ Així mateix, indica: ‘La comissió recorda que el procés per a l’accés dels estats a la UE ha de complir les normes i els procediments prevists als tractats.’ Ací podeu llegir el text en anglès, i ací en castellà.
Aquesta resposta és calcada, lletra per lletra, a la que Juncker mateix va donar el mes passat a una eurodiputada de la Lliga Nord italiana, Mara Bizzotto, que li preguntava per la posició que tindria la comissió en cas d’una declaració d’independència de Catalunya.
Alguns mitjans afirmen que allò que diu Juncker és que Catalunya quedaria ‘automàticament’ fora de la UE. Fins i tot el portaveu de l’eurocambra, Jaume Duch, declaradament contrari a la independència de Catalunya, ha piulat la notícia d’El País.
Aquestes lectures es basen en el fet que, en la resposta, el president de la Comissió invoca una resposta prèvia, del 2004, del seu predecessor, José Manuel Durão Barroso, quan li van demanar pel cas d’Algèria i va respondre que una part d’un estat de la UE que s’independitzi passa a ser ‘un tercer estat amb relació a la Unió’, i ha de tornar a demanar-ne el reingrés.
Passats vuit anys, arran de l’eclosió de l’independentisme a Catalunya, els eurodiputats Ramon Tremosa, Raül Romeva, Salvador Sedó i Izaskun Bilbao li van demanar quina posició tindria la Comissió en relació al cas català. I la resposta per escrit de Barroso el 2012 evitava la referència a la ‘sortida automàtica’ de Catalunya de la UE, introduïa el concepte segons el qual no tindria ‘caràcter neutral’ en relació amb els tractats de la Unió, i precisava que la Comissió ja es pronunciaria sobre les conseqüències legals que tindria quan ‘un estat membre detallés una situació concreta’.
L’anomenada ‘doctrina Barroso’ que ha argüit l’unionisme i el govern espanyol ha estat més la del 2012 que no la del 2004; és a dir, la cantarella de ‘això és un afer intern espanyol i quan hi hagi una situació concreta la Comissió ja es pronunciarà’.
L’escàndol no resolt del 2015
Així ho hem anat veient, amb matisos, en les respostes escrites que ha fet el president de la Comissió. De fet, en una d’aquestes respostes hi va haver un escàndol polític considerable: fou el setembre del 2015, poc abans de les eleccions del 27-S, quan Juncker va oferir la resposta escrita a una pregunta de l’eurodiputat Santiago Fisas. Fisa demanava si la Comissió reconeixeria un estat català independent creat per una declaració que no respectés la constitució espanyola, una declaració que ‘pretén trencar la integritat territorial d’Espanya i no seria reconeguda pel govern espanyol’. La resposta tenia una versió en anglès més curta, que simplement deia que no era funció de la Comissió d’expressar opinions sobre qüestions internes d’un estat membre; i una en castellà, més llarga, que afegia consideracions contràries a la independència de Catalunya. L’escàndol va fer que s’acabés suprimint la versió manipulada i s’obrís una investigació interna per a esbrinar què havia passat i qui n’havia estat el responsable. No se n’ha sabut mai més res.
La doctrina Barroso de no comprometre’s a definir-se sobre la independència de Catalunya i alhora deixar clar que tindria conseqüències en la part fonamental de la Unió, és a dir, en els tractats, és la que es manté ara, dos mesos i mig abans del referèndum. S’ha comprovat en la resposta de Juncker. Aquesta vegada, la resposta en castellà no ha estat manipulada; els diaris espanyols ja hi han afegit la seves versions particulars.
