20.12.2015 - 02:00
|
Actualització: 20.12.2015 - 17:53
El diari Ara va publicar divendres una notícia exclusiva amb aquest titular: ‘Abertis s’ofereix a pagar polítiques socials a canvi d’allargar els peatges’. Flipa. Resulta, doncs, que la concessió de la AP-7 s’acaba l’any 2019, i l’empresa catalana ha fet aquesta oferta al Ministeri de Foment espanyol. Cito literalment el text del periodista Àlex Font: ‘Una de les propostes que Abertis posarà sobre la taula és mantenir la gestió de les autopistes a canvi de finançar polítiques socials, segons explica el president de la companyia, Salvador Alemany. “S’haurà de pagar la llei de dependència, les pensions… –diu Alemany–. El que és sorprenent és que la pressió de la Unió Europea per complir el dèficit no hagi servit perquè això s’hagi plantejat.”‘
L’oferta d’Alemany és pornogràfica, humiliant i causa una tristesa infinita. I, a mi, una emprenyada que em durarà. Ens deixa a tots ben retratats. Com hi hem arribat, fins aquí? Com hem deixat que hi arribéssim, fins aquí? Com s’atreveix a posar les polítiques socials com a element de negociació, aquest home? Ara resulta que Abertis s’ofereix a pagar les polítiques socials amb les engrunes del seu pillatge. Mare de Déu. Pagar les pensions, diu Alemany. Però si és al revés! Són els pensionistes que et paguen a tu, Alemany! Cada dia, ho fan. Paguen per aixecar la barrera de l’autopista. I això mateix fan els estudiants, i els treballadors. I ho fan a la força, en molts casos, perquè no hi ha alternativa. Ets tu, que vius d’ells, i no al revés, espavilat! Qui vols enganyar? Sembla un acudit! ‘Diu que els d’Abertis, si deixem que continuïn cobrant per aixecar la barrera, s’ofereixen a pagar les pensions.’ És d’una misèria insondable, tot plegat, i m’avergonyeix profundament l’ara i l’aquí on hem arribat.
Ara és Foment, a Madrid, que ha de decidir què farà el 2019 amb la concessió de la AP-7: si la continua regalant a mans privades o se la queda l’estat. I si accepta l’oferta insultant de Salvador Alemany.
Justament aquesta setmana, la companyia d’Alemany, Abertis, ha anunciat la rendibilitat que els accionistes han tingut des de l’any 2003.Gràcies als conductors, bons samaritans, que diàriament paguen els seus dinerons perquè s’aixequi la barrera del peatge, Salvador Alemany va poder recordar dijous ‘que en aquest període la rendibilitat acumulada per l’accionista ha estat del 295%’. 295%. I això és el que diuen, i oficialment. Perquè vés a saber. Segons la peça del diari Ara, l’autopista AP-7 significa el 57% del negoci d’Abertis.
No ens ha d’estranyar gens que vulguin mantenir els peatges a les seves mans. És el seu botí. Ni que pateixin quan hi ha possibles canvis de govern, com avui, perquè això vol dir canviar d’interlocutor. No patiu, ja en trobaran el substitut. Ni que amb aquest rendiment, i amb aquest pes dins l’empresa, no vulguin deixar escapar-la. Sí que ens ha d’estranyar que s’atreveixi a fer ofertes tant humiliants com aquesta i que no passi res. És senyal, amics, que perdem la partida de molt, però de molt. Quan es parla de la crisi moral que vivim, jo faria servir aquestes declaracions de Salvador Alemany: les pensions dels avis com a oferta negociadora. Molt bé, home. I què et sembla si posem preu a les violacions dels fills? En canvi de què no me’ls violes, Alemany?
Ho deia l’altre dia @maximclatellot a Twitter, i té tota la raó del món: ‘Que llarga que se m’està fent l’edat mitjana.’
