La por i la nostra mort de cada dia

‘No és exagerat parlar de possibles morts el dia 21’, explicava el president de l’associació Mossos Constitucionalistes, Ángel Gómez, en una entrevista a OKDiario. I aquesta amenaça velada no ha tingut cap conseqüència, el discurs de la por és el que més paralitza, el que ens priva de llibertat.

Kant deia que ‘per aconseguir la Il·lustració no cal sinó llibertat; i certament, la més inofensiva entre totes les que poden anomenar-se llibertat, és a dir: fer ús públic de la raó pròpia en tots els aspectes.’ Hi afegia: ‘Sento, però, que per totes bandes es crida: no raoneu! L’oficial diu: no raoneu, feu instrucció! El conseller de finances: no raoneu, però pagueu! L’eclesiàstic: no raoneu i tingueu fe! Només hi ha al món un únic senyor que diu: raoneu tant com vulgueu i sobre el que vulgueu, però obeïu! Pertot arreu hi ha restricció de la llibertat.’

Raonem, doncs, i parlem dels morts de cada dia, dels 500.000 morts per l’austeritat a l’estat espanyol que no van existir. Segons el diari El País, un estudi afirma que la crisi ha causat ‘més morts que la Guerra Civil’. En concret, del 2011 al 2015, van morir 505.000 persones per l’austeritat, 100.000 persones cada any, segons el càlcul dels investigadors. En un període en què morien anualment unes 400.000 persones en total a l’estat espanyol, una quarta part va ser culpa de l’austeritat, segons que defensa aquest treball.

La caiguda de la mortalitat per càncer a l’estat espanyol va frenar amb la crisi. Més morts: els d’accident a causa del mal estat de les carreteres per manca de manteniment; els suïcidis a causa dels desnonaments; les morts per pobresa energètica; les persones mortes de fred al carrer per manca d’un sostre.

Però l’amenaça no es refereix a aquestes morts silenciades. Ens amenacen amb l’extrema violència de les forces de seguretat, la que vam partir a la Primavera Valenciana i el primer d’octubre.

Continuem raonant: per què hi devia haver morts? Algú es mereix la mort per haver cremat un contenidor o haver aturat una autopista? Des de la transició fins a l’últim cas, el de Roger Español durant la jornada del referèndum l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona, les bales de goma de la policia han causat desenes de ferits i vint-i-tres morts a l’estat espanyol.

I si el consell de ministres espanyol a Barcelona pot causar el caos i la mort, per què en una mostra de responsabilitat no el desconvoquen? Senzillament, perquè és una provocació en tota regla, perquè han de pixar el territori com fan els gossos. El gran projecte estrella d’aquest consell és apujar el sou mínim a 900 euros. Pagueu la hipoteca, la llum, el gas, l’aigua i després intenteu alimentar els vostres fills amb aquesta misèria.

El dia 21 de desembre, a la gent li sobren els motius per sortir al carrer, pels presos polítics, pels exiliats, per la República, però també s’haurien d’omplir els carrers de treballadors pobres, d’infants desnodrits, de titellaires, rapers, actors i creadors de tot l’estat, de persones decents i demòcrates que no es mereixen viure en aquesta república bananera en què s’ha convertit l’estat espanyol.

La ciutadania té tot el dret de sortir al carrer lliurement, sense por, sense l’amenaça de la mort, morts de les quals, senyors governants, vostès són els responsables. La llibertat, com deia Nina Simone, és no tenir por.