12.12.2023 - 21:40
Trobava a faltar entre les lleixes de les prestatgeries una nova novel·la de l’Esperança Camps, feia molt de temps que hi tenia un lloc reservat. Set anys és massa temps.
Amb La por (Edicions del Bullent, 2023), Camps explora les emocions més profundes de l’ésser humà. Una experiència literària que ens convida a endinsar-nos en les complexitats de la naturalesa humana i les relacions familiars.
Amb una narració en primera persona, Camps captura brillantment la dualitat de la protagonista, que transita entre la infantesa i l’edat adulta sense revelar mai el seu nom. La seva narrativa immersiva manté una tensió constant que ens enganxa i ens commou, oferint-nos una visió intensa de l’angoixa emocional experimentada per la protagonista, utilitzant la mar com a metàfora constant: “La mà dreta i la mà esquerra palpant parets a tots els trasts d’escala que imagín. La paret d’aquesta sala és llisa i no és salada. No és aquí la platja.”
L’habilitat de Camps per expressar les emocions mitjançant paraules meticulosament triades és extraordinària. Amb una expressió detallada, transmet les sensacions dels personatges de manera excepcional, escriu amb frases curtes i punts: “Conduïa mon pare. Jo anava al seient del darrere. Passàvem pel passeig marítim. La mare deia poble petit i cans amollats i gent forastera. A vegades plovia.”
La por són nusos que es fan i es desfan, una lectura embriagadora que t’enganxa des de la primera pàgina: “El teu món és aquesta despulla que dius que ets tu fora de la bolla el cotó dins la boca els nusos fermats i la il·lusió que un dia tornaràs a ser tu.”
La por és una gran novel·la curta, que es fa massa curta, però té la mesura justa. És una obra que transcendeix les pàgines, deixant una empremta duradora, emocionalment i mentalment, després de tancar el llibre. I que una vegada has llegit, et fan ganes de rellegir, que com ens explicava Joan Fuster és la manera seriosa de llegir.
