La por ens pot fer més mal que no pas el virus

‘Crec que la resposta de pànic col·lectiu que vivim és més devastadora que no els símptomes del coronavirus. I és que com més incert ens sembla el demà, més es commou el fonament vital de la confiança en nosaltres mateixos i en el món que ens envolta.’ Ho piulava dimecres Luis Rojas Marcos, professor de psiquiatria de la Universitat de Nova York. Passa justament això. I aquesta por fa que una bona part de la nostra actuació sigui irracional. La conseqüència directa d’aquesta por la tenim en el món de l’economia. Les borses de tot arreu, per exemple, fa dies que baixen amb molta força i les autoritats miren d’encarar l’efecte de tot plegat. Veurem si se’n surten –esperem que sí–, tot i que saben que els instruments monetaris són pràcticament exhaurits després de la gran crisi.

Dilluns teníem la primera sorpresa de la setmana: l’OCDE afirmava que l’epidèmia del coronavirus restaria mig punt percentual al creixement de l’economia mundial el 2020, que enguany frenarà l’expansió, doncs, al 2,4%, en comptes del creixement del 2,9% previst el mes de novembre. I dimarts arribava la segona: la Reserva Federal dels Estats Units, dues setmanes abans de reunir-se, es va convertir en el primer gran banc central a fer un pas per mirar de pal·liar els danys econòmics de l’expansió de la crisi sanitària mundial. Després de la rebaixa –mig punt–, la taxa de referència se situa en un rang entre l’1% i l’1,25%. Arran d’aquesta actuació inesperada, la reacció final dels mercats va ser molt negativa, perquè van considerar que els problemes que viu el món potser són més importants que no s’ha dit fins ara. De moment, un informe intern de la patronal europea adverteix de dificultats de producció a les fàbriques per l’aturada de l’economia xinesa i anticipa tancaments i acomiadaments si la situació no millora abans de dues setmanes o tres.

Després han vingut més comentaris, com el de dimecres de la directora gerent de l’FMI, Kristalina Georgieva, que va subratllar que el brot del coronavirus ‘ja és un problema mundial’, que necessita un ‘mecanisme de resposta coordinada’; i va apuntar que el creixement econòmic caurà més avall del 2,9% del 2019. Al gener, l’FMI havia pronosticat una expansió de l’economia mundial del 3,3% el 2020. Em sembla un enfocament curós, perquè no quantifica. Alguns altres són més barroers, sobretot el dels analistes de Goldman Sachs, que anticipen que la zona euro s’acostarà a la recessió perquè el primer trimestre del 2020 s’estancarà i el segon trimestre registrarà una contracció del PIB del 0,3%. També revisen a la baixa la seva previsió de creixement per a l’economia espanyola el 2020, en mig punt percentual, i això vol dir que el ritme previst d’expansió de l’economia de l’estat espanyol baixa, fins a l’1,3%.

Honestament, crec que aquesta gent s’han precipitat i que la retallada proposada, ara com ara, no té ni cap ni peus. Sense dubte, la situació actual afectarà la baixa l’activitat econòmica d’arreu, però sense saber quina extensió tindrà ni, sobretot, quant durarà, em sembla molt agosarat de fer aquesta mena de prediccions. La gent del BBVA Research ha estat més ponderada i manté la previsió de creixement per al PIB espanyol de manera inalterable en l’1,6% el 2020. Amb tot, sí que ha estimat que el coronavirus pot restar una dècima del PIB a la Unió Europea i als Estats Units enguany.

Del mateix parer és el director d’economia de Foment, Salvador Guillermo, que assegura que la incidència sobre l’economia espanyola pot costar una o dues dècimes, sempre que l’expansió del virus ‘no augmenti’. La patronal fa aquesta estimació perquè considera que d’ací a dues o tres setmanes la situació es pot haver ‘normalitzat’ relativament, i sosté que, actualment, la por ambiental fa que ‘s’exageri la realitat’. I té raó: la por, si no es talla aviat, pot acabar fent estralls, tant en els consumidors com en les empreses. Els uns, a l’hora de prendre decisions de despesa, i les altres en el manteniment o no de les inversions previstes.

És veritat que sembla que la situació de l’epidèmia a la Xina és més o menys estabilitzada. Però no hem de passar per alt la importància del gegant asiàtic dins l’economia mundial, on té un pes del 17% sobre el total i és la fàbrica de la qual es nodreixen les indústries de tot del món. L’any passat, per exemple, un terç del creixement de l’economia mundial es va produir a la Xina, l’11% als Estats Units i només el 4% a la Unió Europea. D’ençà del començament de la crisi econòmica, el 2008, la Xina ha estat la gran locomotora que ha tirat l’economia global. Una de les persones que coneix més bé l’entrellat d’aquell país és l’urgellenc Eugeni Bregolat, ex-ambaixador d’Espanya a la Xina, que fa pocs dies que feia una descripció ben encertada del problema: ‘L’impacte econòmic de l’epidèmia té efectes en cascada: es redueix el consum i la importació a la Xina; cauen la producció i l’exportació xineses, cosa que disloca moltes cadenes de producció mundials; es redueix dràsticament el turisme xinès (més de 150 milions de turistes el 2019), que, a més, és el que més gasta, i el transport aeri internacional es contreu. Economies asiàtiques molt connectades amb la xinesa són les que pateixen més. El Japó perilla d’entrar en recessió. Corea del Sud ha adoptat un pla d’emergència per a plantar cara a la situació. Singapur anticipa una caiguda del 30% del turisme i prepara un programa d’estímul fiscal. Apple, que fabrica l’iPhone a la Xina, admet que cauran els seus ingressos. No hi ha cap economia que no es refredi quan la xinesa esternuda, mai tan ben dit…’

I aquí, com ens afectarà? Segons que ha pronosticat Anesco, l’associació d’empreses estibadores espanyoles, els ports de València, Algesires i Barcelona, rebran un ‘fort impacte’ perquè són els més exposats, atès que concentren les grans rutes transoceàniques. ‘Doncs, sí, aquí ja ens afecta’, diu David Garrofé, secretari de la Cecot, sobretot en el comerç exterior. ‘Els contenidors ja comencen a apilar-se al port de Barcelona i els magatzems de moltes empreses es van omplint perquè el producte no surt. Alguns empresaris han decidit de rebaixar la producció; alguns altres, no.’ Creu que, en general, la situació acabarà afectant tots els sectors i especialment aquelles empreses que tenen part de la cadena de muntatge que passa per la Xina. De totes maneres, pensa que és aviat per a fer previsions, perquè cal veure l’evolució de l’epidèmia, i opina, taxativament: ‘No tenim una situació crítica, perquè els empresaris a qui ha fallat un proveïdor es busquen la vida amb proveïdors alternatius.’

En aquesta mateixa línia, diumenge passat, el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, feia aquesta piulada adreçada als empresaris: ‘Algunes empreses comencen a notar increments de demanda a causa dels efectes del coronavirus en la globalització. Hi ha clients que compren molt a Àsia i que ara demanen alternatives a Europa. Us afecta directament?’ Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis de la Cambra, corrobora les paraules del seu president i em comenta que la situació actual pot intensificar una tendència de fons que ja es va notant d’ençà de fa uns tres anys: la relocalització, és a dir, el retorn de la producció a punts més acostats a casa nostra. Creu que molts es precipiten a l’hora de quantificar les conseqüències. ‘És massa aviat per fer-ho’, diu. Per ell a curt termini el fet important és com evolucionarà l’efecte de confiança entre consumidors i empresaris. ‘I això depèn de la durada del que el mercat descompta ja com a pandèmia.’

De fet, és cert que hi ha empreses mig aturades mentre cerquen proveïdors alternatius, però la majoria continua treballant perquè tenen prou estocs per a anar fent… si el tall no dura gaire. Garrofé exposa un problema addicional que cal tenir en compte. ‘Quan tot es normalitzi, els funcionaris de duanes tindran molta feina extra i no crec que agafin més gent. Nosaltres calculem que hi haurà un endarreriment d’uns tres mesos quan tot s’hagi arreglat, pels tràmits. De fet, a la Cecot ja hem demanat a les autoritats de duanes que es preparin per a aquest fet.’

I falta un sector que ara com ara és encara en l’aire i amb la por al cos: el turisme. El mes de gener les xifres i les despeses de visitants exteriors van baixar a Catalunya, però no té res a veure encara amb el coronavirus. Agències de viatges i hotels parlen d’una baixada del 20% en reserves i anul·lacions. Tenen por de la Setmana Santa i esperen que a l’estiu tot es normalitzi. Toquen ferro… Sembla lògic de pensar que els primers mesos hi haurà un cert fre en els viatges i això ens perjudicarà. Ara, també cal pensar que els països més afectats seran els asiàtics i, dins Europa, amb tota seguretat, Itàlia. En vista d’aquesta situació, la gent pot optar per quedar-se a casa o, si vol viatjar, anar a destinacions de poc risc. I si les coses no canvien molt, Barcelona i Catalunya no semblen focus conflictius. Però aquí també és massa aviat per a fer prediccions. Cal deixar passar unes quantes setmanes a veure com va evolucionant la crisi del virus…