La por del 155 frena la desobediència institucional

TEMA DEL DIA
Agenda. El govern de la Generalitat s’ha reunit avui en sessió extraordinària per analitzar la resposta que ha de donar a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. L’executiu ha decidit mitja dotzena d’accions però cap no implica fer desobediència institucional. El president Quim Torra s’adreçarà per carta a tots els presidents i primers ministres de la Unió Europea, el G-20 i l’EFTA, el conseller d’Exteriors farà una ronda per Europa i els consellers suspendran la seva agenda i només hi tindran presència els actes relacionats amb manifestacions de rebuig a la sentència del Suprem. Mentre desenes de centenars de persones tallaven carreteres a tot Catalunya, el govern ha renunciat a la desobediència institucional com a resposta a la sentència.

Dins l’actual govern de la Generalitat, només el president Torra i el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, són partidaris de respondre a la sentència del Suprem amb algun gest de desobediència, però la totalitat dels consellers d’ERC i la major part dels de Junts per Catalunya ho refusen. Alguns, com la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, han expressat fins i tot públicament el rebuig a la vaga de divendres dient que perjudica l’economia. L’argument per a renunciar a la desobediència institucional és que per a exercir-la ha de ser útil, ha de servir per a avançar cap a la república i no per a provocar més repressió. I com que el govern no està preparat per a resistir un acte de desobediència, segons els seus integrants, opta per no fer-lo. La prioritat d’ERC i de Junts per Catalunya és salvar les institucions i evitar que una reacció institucional massa contundent a la sentència doni arguments al govern espanyol per a activar el 155. La desobediència es deixa en mans de la societat civil, encapçalada pel Tsunami Democràtic, que ja ha posat nerviós el govern espanyol i el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciat una investigació.

Aquest equilibri entre lleialtat institucional i desobediència civil és difícil de mantenir. El primer a rebre ha estat el conseller d’Interior, Miquel Buch, que és el centre de totes les crítiques per les injustificables càrregues dels Mossos d’Esquadra a l’aeroport del Prat –que van causar ferits– i les de la policia espanyola.  L’actuació de la policia catalana aquests dies és molt diferent de la que va tenir durant el referèndum de l’1-O. Les càrregues dels Mossos les ha defensades amb la boca petita la portaveu del govern, Meritxell Budó, a la conferència de premsa posterior al govern. Una de les decisions que s’han pres a la reunió del consell executiu és que el president Quim Torra comparegui al parlament dijous per exposar la reacció a la sentència. La setmana passada Torra va anunciar que la cambra hi donaria resposta: tenia previst que s’aprovés una proposta de resolució per una majoria tan àmplia com fos possible, incloent-hi els comuns. El text, de mínims, havia estat pactat al més alt nivell i teòricament ja era acordat entre Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú.

Però mentre Budó anunciava la compareixença, el parlament ha enviat la convocatòria del ple, en què es preveuen els torns d’intervenció del president de la Generalitat i de l’oposició, sense incloure cap votació de cap proposta. El problema és que la setmana passada el Tribunal Constitucional espanyol va amenaçar la mesa del parlament dient que si aprovava qualsevol cosa a favor de l’autodeterminació hi hauria sancions. Un acte de censura que el president Roger Torrent va assegurar que no permetria, però ara s’oposa, amb el suport d’ERC, a deixar aprovar un text que contingui la paraula ‘autodeterminació’ i ‘sobirania’. Fonts pròximes al president del parlament ho han justificat dient que en aquesta mena de compareixences no hi ha votacions.

Les negativa de Torrent ha revifat la tensió entre ERC i Junts per Catalunya, però també la incomoditat del president de la Generalitat, que es va comprometre a donar una resposta a la sentència davant la cambra catalana i no vol ser desautoritzat. Les negociacions no s’han tancat i segurament duraran fins al ple de dijous. Una possible sortida, que es negocia a hores d’ara, seria votar la resolució al ple ordinari que s’ha de fer la setmana que ve, els dies 23 i 24, reciclant una moció presentada per ERC. Aquesta moció critica la sentència, demana d’aturar l’enviament de policia espanyola a Catalunya i defensa el diàleg com a solució del conflicte, però no parla d’autodeterminació. Si la cambra no aprova res dijous, la resposta institucional a la sentència serà, políticament parlant, molt aigualida. I molt lluny d’allò que es viu al carrer aquests dies.

MÉS QÜESTIONS
Educació proposa l’obligatorietat de certificar el C1 de català per part dels opositors. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport portarà a la mesa sectorial amb els sindicats de l’ensenyament de dijous l’avantprojecte d’ordre per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l’accés als llocs de treball docent. Amb la nova proposta, els aspirants als pròxims processos d’oposicions docents que es convoquin han de certificar el nivell C1 de català. El certificat de nivell C1 de coneixements de llengua, tal com es defineix en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECRL), acredita un domini funcional efectiu de la llengua i representa un nivell avançat de competència, adequat a tasques més complexes de treball i d’estudi. Per tant, desapareixen com a requisit obligatori el Certificat de Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià, que passen a considerar-se mèrits. La nova proposta d’ordre pretén actualitzar, adaptar i simplificar la normativa existent després de trenta-sis anys de l’entrada en vigor de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. L’objectiu és racionalitzar les exigències per a l’accés a la funció pública docent, adaptar-les a la realitat de la formació dels qui volen dedicar-se a la docència i garantir que els alumnes reben l’ensenyament de professors amb la competència lingüística suficient. Segons el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, calia actualitzar la normativa a un context que ha evolucionat molt en més de tres dècades i amb una nova llei de plurilingüisme en vigor. En aquesta línia, ha recordat: ‘Si les primeres actuacions fa més de tres dècades responien a una necessitat per la mancança en la formació ordinària dels qui volien dedicar-se a la funció pública docent, ara no podem continuar actuant com si aquesta mancança no haguera estat corregida.’

L’Audiència reobre la causa per l’organització de la fórmula 1 a València en què és investigat Camps. La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha revocat parcialment l’arxivament provisional de la causa referida a l’organització del Gran Premi de Fórmula 1 a València entre el 2008 i el 2012, en què només quedava com a investigat l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps. Segons l’acta, la reobertura de la causa per a investigar és ‘la indicació o orde de forma de l’assumpció per part de la Generalitat de la condició d’avaladora’ en l’organització d’aquelles proves automobilístiques a partir del juliol del 2011. S’atén així la petició de l’advocacia de la Generalitat, però solament pel que fa a l’aval. No s’han admès la resta de peticions relatives a l’acumulació de peces ni a la reobertura del procediment en relació amb l’ex-assessora del president Belén Reyero. La causa es va obrir fa pràcticament cinc anys per a investigar les negociacions per a l’organització del Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 mitjançant Valmor Sport i l’absorció posterior d’aquesta societat per l’empresa pública Circuit del Motor. No obstant això, va ser arxivada el desembre passat amb el beneplàcit del fiscal i l’oposició de l’advocacia de la Generalitat.

Un regidor del PSOE a Manacor participa en una concentració contra la sentència del Suprem. El regidor del PSOE a l’Ajuntament de Manacor, Sebastià Nadal, va participar en la concentració d’ahir al municipi per mostrar el rebuig de la sentència del Suprem espanyol contra els presos polítics, a diferència dels seus companys de partit, que es van quedar al ple. La seva presència a la convocatòria reivindicativa xoca amb la línia del partit de Pedro Sánchez a les Illes Balears, que s’ha manifestat a favor de la justícia espanyola en el cas del judici contra el procés i que, a més, va votar a favor de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya el 2017. De fet, quan el PSOE va decidir de donar suport a la intervenció de l’autonomia de Catalunya, Nadal ja s’hi va expressar en contra a les xarxes socials.

L’ex-jutge andorrà del Tribunal d’Estrasburg critica la sentència del Suprem. L’ex-jutge Josep Casadevall ha dit que la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics és molt dura i veu complicada la situació que s’obre ara a l’estat espanyol. En declaracions a la televisió andorrana, ha advertit que la sentència deixa un escenari complicat, difícil i perillós per a l’estabilitat. Casadevall, que va estar durant vint anys al Tribunal Europeu de Drets Humans, diu que és molt probable que el cas arribi a Estrasburg, però que abans haurà de passar pel Constitucional espanyol. Un tribunal que, per la importància del cas, admetrà el recurs de les defenses i això farà que la resolució s’allargui. ‘L’estudiaran i hi respondran quan ho creguin oportú, que jo entenc que no serà aviat’, ha afegit. Ha recordat que el Tribunal d’Estrasburg no torna a analitzar els fets ni el problema de fons, sinó que verifica que s’hagin ofert totes les garanties. Tanmateix, no ha descartat que pugui entrar en la qualificació dels fets que afecten aquest cas si considera que hi ha hagut arbitrarietat, per bé que no és habitual que ho faci.

LA XIFRA
14.000 euros costa a la conselleria de Sanitat de les Illes cada cas de balconing que ha d’atendre. Un terç de la despesa sanitària adreçada a estrangers a les Illes són de ciutadans britànics. El 2018, el govern va facturar al Regne Unit 10.720.549 euros. Això implica un 33,8% de la despesa total de ciutadans estrangers a les Illes Balears.

TAL DIA COM AVUI
El 15 d’octubre de 1940, Lluís Companys, 123è president de la Generalitat, fou afusellat al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc. És l’únic president elegit democràticament a Europa que ha estat afusellat.