La por de la repressió paralitza el parlament

TEMA DEL DIA
Interferència. L’endemà de la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president espanyol, Pedro Sánchez, el jutge Pablo Llarena va voler celebrar la nova etapa de diàleg oberta a la Moncloa i va comunicar al parlament la suspensió dels diputats independentistes empresonats i de l’ex-president Carles Puigdemont, un cop considera ferma la seva interlocutòria de processament i en virtut de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Es va esperar que s’haguessin reunit per no ‘interferir’ en el bon clima que la Moncloa volia donar a la trobada i demostrar una vegada més que la separació de poders a Espanya és una fal·làcia.

Com que Llarena sap que entre les seves funcions no hi ha la de suspendre diputats, perquè això seria prevaricar, a la interlocutòria va proposar una solució surrealista. Va obrir la porta a la possibilitat que els diputats suspesos no haguessin de renunciar definitivament al seu escó i poguessin ser substituïts ‘temporalment’ per altres membres de la seva candidatura. Una suspensió que, admet Llarena, podria quedar ‘sense efecte si finalment s’atribueix als processats infraccions que no siguin la de rebel·lió’, com ha passat amb Puigdemont a Alemanya.

D’entrada, l’article 384 bis estableix que, en els casos de presó provisional pels delictes ‘d’integració i relació amb bandes armades, individus terroristes o rebels’, la persona processada quedarà ‘suspesa automàticament’ del seu càrrec públic ‘mentre duri la situació de presó’. Una privació de llibertat que en aquests moments no pateix Carles Puigdemont; i per als diputats implicats, un article inaplicable, però coherent amb el fals relat sobre rebel·lió amb violència que fa la justícia espanyola.

Tot i el deliri argumental de Llarena, la decisió posava novament a la mesa del parlament en la disjuntiva d’acatar o desobeir. Ni Puigdemont ni cap dels diputats afectats no volen renunciar a l’acta. Els diputats són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull. D’entrada, Junts per Catalunya es va decantar per no acatar la decisió de Llarena, perquè va en contra del reglament del parlament, que estableix que la decisió de suspendre un diputat correspon a la cambra. L’article 25 del reglament del parlament fixa que només es pot suspendre un diputat després d’una votació per majoria absoluta del ple i no preveu que es pugui revocar la suspensió ordenada per un jutge en el cas de l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal.

Però ERC era partidària de fer una ‘substitució temporal’, d’acord amb l’informe dels lletrats del parlament, per a evitar les conseqüències penals que podria comportar desobeir. La discrepància es va anar reconduint fins ahir al vespre, en què, segons Junts per Catalunya, hi havia un acord per a substituir temporalment tots els diputats tret de Carles Puigdemont, perquè després de la resolució dels tribunals alemanys ja no pot ser jutjat per rebel·lió a Espanya. ERC ha negat que hi hagués aquest acord i, a més, ha defensat que no es podien fer distincions entre diputats. I la polèmica ha esclatat, amb retrets i acusacions greus entre totes dues formacions independentistes.

La polèmica ha fet aflorar amb tota cruesa un debat ajornat des de les eleccions del 21 de desembre i que, com s’ha vist, estava mal tancat, que és acatar o no les resolucions judicials. Els experts consideren que si la cambra decidís de negar-se a suspendre aquests diputats, el Suprem o el Constitucional podrien ‘començar un procediment sancionador per un delicte de desacatament’, cosa que comportaria la inhabilitació per càrrec públic però no pas, en principi, penes de presó. Independentment de la condemna, ERC ja va deixar clar al començament de legislatura que no prendria cap decisió que comportés conseqüències penals. I Junts per Catalunya ho ha acceptat, si més no fins ara.

Tornem a ser al 30 de gener, quan Roger Torrent va descartar, d’acord amb ERC i sense pactar-ho amb Junts per Catalunya, de convocar el ple d’investidura de Carles Puigdemont perquè el Tribunal Constitucional l’havia vetat com a candidat. Des d’aleshores, la justícia espanyola ha aconseguit tombar dos candidats més a la presidència, Jordi Sánchez i Jordi Turull, fins que va deixar fer la investidura de Quim Torra, perquè no tenia cap causa judicial pendent. La justícia espanyola ha marcat totes les decisions clau de la legislatura i finalment la por de la repressió ha aconseguit paralitzar el parlament.

Tant Esquerra com Junts per Catalunya han anat acceptant les ingerències de la justícia espanyola en la política catalana. Després d’escollir president, ara els jutges volen decidir qui és diputat i qui no, una decisió inacceptable. Però avui, Junts per Catalunya s’ha plantat, seguint les instruccions de Puigdemont, que en cap cas no pensa renunciar a l’escó perquè suposaria tancar la porta a una restitució a la qual encara aspira, per complicada que sembli. Alguns diputats de Junts per Catalunya asseguraven que la insistència d’ERC a incloure’l en la llista de diputats suspesos, tot i que és en llibertat, demostra les ganes dels republicans de retirar-lo definitivament de la circulació.

Les ferides obertes avui trigaran a cicatritzar, sobretot si no es corregeix el rumb emprès al començament de la legislatura d’acatar totes les decisions judicials. El president del parlament té el deure de defensar la cambra i els drets dels seus diputats. Acceptar-ne la substitució, ni que sigui temporal, és violar la sobirania del parlament. Els diputats els elegeixen els electors i el seu escó no és propietat d’un jutge prevaricador desautoritzat per la justícia europea. Si no estan disposats a desobeir una ordre absurda, de dubtosa legalitat, d’un jutge sentenciat, és molt poc creïble que vulguin construir una República. Què passarà el dia que s’hagi d’activar la comissió parlamentària del procés constituent i la justícia espanyola digui que no es pot fer? La capacitat de cedir ha tocat fons. Per respecte al parlament i als electors.

MÉS QÜESTIONS

El Consell recorrerà la decisió del TSJ contra el català. La Generalitat estudia la possibilitat de recórrer contra la sentència no ferma del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que regula l’ús del català a l’administració. Tal com explica en un comunicat, el Consell no comparteix els preceptes pels quals la secció 4 de l’alt tribunal valencià anul·la alguns apartats d’onze articles del decret en qüestió. Recorda que l’article 4 del decret, que no s’ha anul·lat, conté els següents punts: ‘El valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat i, com a tal, en serà la llengua destacada d’ús normal i general sense que es pugui entendre d’aquesta declaració cap limitació respecte al castellà’. En aquest sentit, segons la Generalitat, tots els articles del decret assumeixen la premissa assenyalada a l’article 4 i, per tant, ‘en cap cas no s’exclou una llengua oficial respecte a l’altra’. A més, matisa que les referències que es detallen a la normativa d’usos es fan sense marginar l’ús del castellà en les institucions. La decisió del TSJ deixa sense efecte onze articles que donaven prioritat a l’ús del català en les notificacions, la retolació dels edificis i les comunicacions entre treballadors públics i els ciutadans. El tribunal, que ha acceptat parcialment el recurs que van presentar dos diputats del grup popular, diu que el decret ‘ignora la realitat plurilingüe’ del País Valencià.

El portaveu de la nova Societat Civil Valenciana va haver de dimitir per corrupció. Aquesta setmana s’ha presentat Societat Civil Valenciana, una entitat germana de Societat Civil Catalana, que vol defensar la identitat valenciana, espanyola i europea. El seu portaveu, Fernando Mut, diu que volen lluitar contra ‘la manipulació i l’adoctrinament’. Mut va haver de dimitir com a responsable de Ciutadans a València quan va ser encausat en el cas Innova per haver desviat sis milions d’euros d’un centre d’innovació a Gandia el 2014. La denúncia va ser arxivada. A més de Ciutadans, a l’entitat també hi figuren persones pròximes al PP. Malgrat tenir bones relacions amb Societat Civil Catalana, diuen que no hi tenen cap vincle orgànic i que la situació de Catalunya és diferent a la del País Valencià.

Andorra referma el compromís amb el desenvolupament sostenible davant l’ONU. Les ministres d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, han refermat el compromís d’Andorra amb el desenvolupament sostenible i han remarcat la importància de la implicació de la societat per a aconseguir-ho. Aquest compromís l’han refermat en la presentació de l’informe nacional voluntari sobre la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) al fòrum polític d’alt nivell del Consell Econòmic i Social (Ecosoc) de les Nacions Unides. La ministra Ubach ha detallat que les principals preocupacions de la ciutadania són la lluita contra el canvi climàtic, el consum i la producció responsables i la reducció de residus. Ubach també ha anunciat la creació d’un grup de treball que faci un seguiment de l’aplicació de l’Agenda 2030 i la recollida d’indicadors que permetin una bona avaluació.

La sanció de 300.000 euros del Govern Balear a Airbnb ja és ferma. La vice-presidenta del Govern, i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets, ha anunciat que la sanció de 300.000 euros interposada a Airbnb al febrer ja és ferma en aplicació de la llei que regula el lloguer turístic i després d’haver-ne desestimat les al·legacions. Després de la junta sectorial de Turisme reunida a Madrid, Busquets ha explicat que la sanció ‘des d’avui és ferma’ i que, per tant, ‘ja s’ha signat la resolució perquè cursi la sanció’. D’altra banda, Busquets ha donat l’enhorabona al govern espanyol per haver convocat la Conferència Sectorial de Turisme –on han estat presents representants de tots els territoris, a més de la secretària d’estat de Turisme, Bel Oliver–, ja que, tal com ha recordat, no es reunia des del maig del 2015. Durant la trobada, s’ha tractat la regulació del lloguer turístic i, segons que ha explicat Busquets, s’ha constatat que és una qüestió que s’ha de regular des dels governs autonòmics ‘perquè cada comunitat té una realitat i uns problemes territorials molt diversos’.

LA XIFRA
223 expedients oberts pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de l’any passat. D’aquests, se n’han resolt 106 i 117 continuen en tràmit. Entre els resolts, se n’han acceptat 83, segons dades del Ministeri de l’Interior espanyol.

TAL DIA COM AVUI
El 18 de juliol de 1922, Francesc Macià va fundar Estat Català, un moviment que, posteriorment, es convertiria en partit polític. L’acte es va fer als locals del CADCI.