03.10.2018 - 22:00
La tensió entre JxCat i ERC va esclatar ahir enmig del debat de política general. Les divergències entre tots dos grups per la manera d’aplicar l’acord del Parlament de Catalunya sobre la suspensió dels diputats amenaçats per Pablo Llarena torna a comprometre la viabilitat del govern de Quim Torra i l’aprovació de les resolucions que avui s’han de sotmetre a votació del ple. Tots dos grups s’han tornat a encallar perquè, del juliol ençà, mantenen una divergència de fons: on fixen el límit a l’hora d’aplicar, efectivament i sense comprometre la sobirania del parlament, la resolució del jutge del Tribunal Suprem per a suspendre Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sànchez. Això sí: l’acord actual permetria que Puigdemont en restés fora i no perillaria la viabilitat de l’argument de la restitució, que JxCat vol mantenir. Junqueras i Romeva ja es van acollir ahir al nou mecanisme aprovat pel parlament i la mesa va tramitar l’autorització perquè Sergi Sabrià n’exercís els drets. Però si els tres presos de JxCat no s’hi acullen voluntàriament, la majoria parlamentària dels dos socis de govern s’aprimaria considerablement. Oimés quan la CUP no els garanteix l’estabilitat perquè creu que fan autonomisme.
Desobediència o acatament? Ni l’una cosa ni l’altra. L’acord polític entre els dos grups se sustenta en una ambigüitat formal en la redacció de la proposta aprovada que, ara, fa que l’un i l’altre interpretin el pacte de manera diferent. Tots volen que els seus diputats continuïn votant, però discrepen sobre com ho han de fer formalment. ERC no vol comprometre judicialment cap membre de la mesa i demana a JxCat que tramiti la designació d’un substitut per als seus quatre diputats afectats, després de l’acte de sobirania que va fer el ple, refusant les suspensions. JxCat diu que no cal perquè no han estat pas suspesos, i prova de tibar al màxim els límits del parlament. Això implica que l’òrgan rector de la cambra, encapçalat per Roger Torrent (el valor electoral emergent d’ERC), es troba en una situació susceptible d’haver d’assumir conseqüències penals. En canvi, la tramitació d’aquestes designacions de substitut podria cobrir les espatlles de Torrent si, arribat el moment, Llarena o el Tribunal Constitucional hi intervenen.
ERC argumenta que els lletrats del parlament han avisat que el registre d’aquests documents és indispensable perquè els quatre diputats de JxCat puguin votar. En definitiva: sense els documents, no votaran. Però la mesa del parlament haurà de decidir aquest matí què fa. Com que JxCat i ERC hi tenen majoria, hauran de refer l’acord polític si volen que el ple avanci amb normalitat i sense cap més ajornament. No fer-ho podria significar portar al ple el trencament definitiu del govern, forçar Torrent perquè tingui l’última paraula a l’hora de comptar els vots o no i que JxCat hagi de dir que en discrepa. Les votacions han de començar a les dotze. Ahir a la tarda, també a la mesa, van esquivar un conflicte que s’arrossega del juliol ençà.
La proximitat d’unes possibles eleccions anticipades després dels judicis ho enterboleix tot. Les negociacions de les resolucions tampoc se’n poden desvincular. La CUP, per exemple, va presentar ahir una proposta per a reprovar el conseller de l’Interior, Miquel Buch, per les càrregues contra independentistes. ERC no amaga el seu malestar per l’actuació policíaca.
JxCat i ERC protegeixen els seus interessos electorals i intenten marcar el relat dels fets. Caldrà veure si, realment, el camí del mig és transitable. Per als partits anomenats constitucionalistes no ho és: defensen que els diputats ja han estat suspesos i que el ple va fer una escenificació. La CUP considera que el parlament va arbitrar un mecanisme per a ajustar-se a les exigències del Suprem i per això hi va votar en contra. Res no és gratuït. Un acatament clar a Llarena podria comprometre JxCat i ERC davant el seu electorat i una desobediència a cara descoberta podria desfermar represàlies penals per a tots els membres independentistes de la mesa i les votacions del parlament serien automàticament impugnades. És a dir, hi hauria un blocatge de la cambra. Això, en el context d’una legislatura en què els dos socis han coincidit a aparcar la via unilateral. JxCat té coll avall que, amb la situació actual, hi haurà blocatge. ERC manté que les votacions seran efectives, ajustades al marc autonòmic, si els quatre diputats de JxCat designen un substitut.
El butlletí oficial del parlament ha publicat avui el text de la discòrdia. Es podria interpretar que el ple va aprovar ahir de refusar les suspensions però el fet cert és que, alhora, va aprovar un mecanisme perquè els diputats poguessin designar un diputat substitut perquè exerceixi els seus drets, tot i que la redacció de l’acord no esmenta la paraula ‘substitut’. És a dir, una cosa i la contrària. La necessitat d’arribar a un acord que salvés la legislatura va portar els dos grups a pactar una proposta prou ambigua per a barrejar les propostes d’uns i altres sense haver resolt les discrepàncies de fons. Les primeres espurnes van saltar ahir quan JxCat va anunciar que, ara per ara, Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull no designarien cap diputat perquè exercís els seus drets, cosa que sí que havien fet Junqueras i Romeva.
El text aprovat és prou ambigu perquè JxCat sostingui que els seus diputats no han estat suspesos i que poden continuar votant per delegació, tal com ho han fet fins ara i sense cap tràmit addicional. També és ambigu perquè ERC pugui reclamar a JxCat que, si vol que els seus quatre diputats votin, registri un document de designació d’un substitut.
Des d’Àmsterdam, Puigdemont va deixar clar que estava absolutament arrenglerat amb el seu grup. Es va mostrar convençut que la seva situació no havia canviat. Va subratllar que el parlament, que és ‘sobirà’, havia decidit de no suspendre els sis diputats com ho ordenava Pablo Llarena. A partir d’ara, els sis diputats amenaçats pel Suprem exerciran ‘per la via més útil’ els seus drets. JxCat i ERC discrepen de quina és aquesta via útil. Puigdemont es considera ‘diputat a tots els efectes’. ‘El ple ha decidit: ens ho creiem, o no?’, demanava.
