La ponència política del PDECat reivindica la DUI i opta per institucionalitzar la República

La ponència política que el PDECat discutirà al congrés que farà al juliol reivindica la declaració d’independència del parlament el 27 d’octubre de l’any passat i defensa d’institucionalitzar la República. La comissió redactora de la ponència ja l’ha enllestida i aquesta setmana és revisada per les agrupacions territorials. En l’esborrany, al qual ha tingut accés VilaWeb, es reitera que l’objectiu de la formació és l’estat català en forma de República i s’afirma: ‘Lluitem per dotar Catalunya de la institucionalització republicana proposada el 27 d’octubre del 2017.’

El text estableix la República com a ‘lloc de trobada’ institucional entre el govern a l’exili, el govern a l’interior i els municipis, sumant-hi el paper del president Puigdemont amb el del president Torra. El PDECat desmenteix que això pugui significar cap impediment per a la governabilitat perquè ‘Brussel·les i Barcelona sumen’. Al contrari, s’afirma que l’acció política des de l’exili serà ‘rellevant’ per dos motius. El primer, perquè ‘es mostrarà la gran contradicció en relació a la vulneració de drets polítics dels representants escollits per sufragi universal.’ I el segon, perquè permetrà d’exposar la situació de Catalunya ‘davant democràcies avançades que han resolt qüestions polítiques similars a través de referèndums acordats’. També estableix com a objectiu l’alliberament dels presos polítics: ‘Ha de ser una prioritat a l’hora d’obrir el diàleg amb l’estat espanyol’, diu.

Pel que fa a la relació amb Junts per Catalunya, que ha originat episodis de tensió, el PDECat expressa la voluntat de sumar un espai polític més ampli que les fronteres del partit. Concretament, cita ‘la recent i exitosa experiència de Junts per Catalunya’, que atribueix a la suma del lideratge de Puigdemont, la incorporació a les llistes de personalitats independents i l’existència d’una estructura política de partit, en referència al PDECat. Amb vista al futur, la ponència defensa ‘assumir com a propi’ el projecte de Junts per Catalunya per construir un espai polític ‘més obert i més transversal’. La ponència política no concreta com es pot bastir aquesta relació, que s’ha deixat per a la ponència d’organització.

En el text també es parla de la necessitat d’eixamplar les bases de l’independentisme. Diu: ‘La República eixamplarà el seu perímetre social en la mesura que més i més ciutadans la identifiquin amb un ideal i un projecte de país on tothom s’hi senti representat, tothom s’hi senti tractat amb justícia i tothom hi trobi oportunitats per desenvolupar una vida plena.’ El PDECat demana de sumar esforços amb ERC però en cap moment no parla de llistes conjuntes ni detalla com ha de ser aquesta col·laboració, que no inclou la CUP. També allarga la mà a col·laborar amb forces polítiques espanyoles que entenguin que ‘les llibertats i la democràcia no són una qüestió de pàtries’ i ho faran aprofitant ‘fins al darrer moment’ les oportunitats que puguin oferir les institucions espanyoles.

En l’àmbit ideològic, el partit fixa tres principis bàsics: la llibertat, la igualtat i la prosperitat. En el text es fa una crítica de les polítiques d’austeritat, perquè ‘han recaigut sobre els més febles i ha fet augmentar la pobresa relativa’, però s’eludeix que les polítiques d’austeritat les va aplicar el govern de CiU, amb Artur Mas de president. En tot el text no s’esmenta ni l’ex-president Mas ni l’ex-president Jordi Pujol. De fet s’intenta fer un esforç de desmarcatge de l’etapa convergent. Tot i que no hi ha cap referència a la corrupció, sí que defensa ‘un nou paradigma’ per a la regeneració dels partits polítics, perquè ‘es regeixin sempre des de l’honestedat, l’ètica, la transparència, el compromís i la voluntat de servei’.