24.11.2017 - 18:24
|
Actualització: 24.11.2017 - 19:32
Pocs mesos abans dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, la policia espanyola va controlar els moviments d’Abdelbaki es-Satti, l’ex-imam de Ripoll considerat el cervell del grup que va cometre els atacs. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb amb fonts de la comunitat islàmica de Ripoll, agents de la policia van anar-hi tres vegades, dues de les quals per demanar sobre possibles canvis a la junta de la comunitat on Es-Satti exercia d’imam i una altra, pocs mesos abans del 17-A, preguntant qui hi havia d’imam.
Ara fa una setmana, quan just es complien tres mesos dels atemptats, el CNI va filtrar a diversos mitjans espanyols que l’imam de Ripoll era un confident seu, i que s’hi va posar en contacte durant el temps en què Es-Satti va ser a la presó de Castelló de la Plana, entre el 2010 i el 2014, condemnat per tràfic de drogues. I va ser durant aquests anys que, segons El País, va establir contacte amb un dels condemnats per l’atemptat de l’11-M a Madrid, Rachid Agllif. L’imam tenia pendent una ordre d’expulsió al Marroc per la condemna de tràfic de droga, però un jutge de Castelló la va revocar al·legant que no constituïa ‘cap amenaça real’ i perquè ‘va demostrar esforços d’integració amb la societat espanyola’. L’advocacia de l’estat no va recórrer la revocació de l’ordre d’expulsió.
En el moment en què va quedar lliure, Satty era confident dels serveis secrets espanyols, d’acord amb la informació filtrada per part del CNI. Però, amb quines condicions? I per què la policia espanyola no va informar els Mossos d’Esquadra del seu historial delictiu si poc després, el 2015, ja es va instal·lar a Ripoll a exercir d’imam de la comunitat El Fath? I quan parlem d’antecedents delictius, parlem no tan sols de tràfic de droga, sinó dels vincles gihadistes que tenia abans i que eren ben coneguts pels serveis secrets espanyols. És això que s’ha preguntat aquesta mateixa setmana el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha exigit explicacions públiques de les autoritats espanyoles. Sobre tot allò que sabien d’Es-Satti i sobre el fet de deixar de banda els Mossos i privar-los de disposar d’informació molt rellevant.
El rastre d’una dècada
Es-Satti ja havia aparegut en el sumari de l’anomenada operació Chacal, en què hi va haver cinc detinguts el gener del 2006 acusats d’haver reclutat mujahidins a Vilanova i la Geltrú per a enviar-los a l’Irac. Els sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, SUP i AUGC, es van arribar a queixar, una setmana després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que aquesta informació no fos comunicada a les autoritats catalanes, tot i ser una informació de la qual disposava justament el Ministeri d’Interior i, per tant, la policia espanyola.
Però el control d’Es-Satti ve d’abans: uns documents del jutge de l’Audiència espanyola Fernando Grande-Marlaska, publicats pel diari ABC el mes d’agost, revelen que la policia va demanar el 2005 d’intervenir el telèfon d’Es-Satti per presumptes activitats de suport a gihadistes. I el jutge hi va accedir, perquè sospitava que treballava per al-Qaida. Marlaska deia que Es-Satti podia ‘actuar com a mitjancer a l’hora de donar suport logístic per a xarxes terroristes’.
La policia judicial espanyola sospitava que Abdelbaki es-Satti tenia vincles amb Ansar al-Islam i el Grup Islàmic Combatent Marroquí, responsable de l’atemptat de l’11-M del 2004, a qui donava suport logístic. Segons els documents que la policia va fer arribar al jutge Marlaska, arran dels atemptats contra la Casa d’Espanya de Casablanca del 2003, que van causar quaranta-cinc morts, es van començar a seguir uns individus com a presumptes responsables dels atacs i que havien arribat a l’estat espanyol procedents de Síria. I, seguint-ne el rastre, van topar amb Es-Satti, que els donava cobertura.
La policia espanyola va seguir, doncs, el rastre d’Es-Satti durant més d’una dècada, fins a arribar a fer-lo confident. I va controlar-ne els moviments quan ja era imam a Ripoll, pocs mesos abans dels atemptats.
