La policia espanyola fa un informe sobre la trama russa contra Puigdemont amb proves anul·lades

El jutge Joaquín Aguirre ha engegat una nova investigació contra l’anomenada trama russa en el procés independentista a partir d’indicis que l’Audiència de Barcelona va invalidar a començament del mes de juny. El jutge va reconèixer en una resolució que consta en el sumari de la causa i que data del 2 de juliol proppassat que l’Audiència havia deixat sense efecte tota la informació obtinguda d’una còpia dels telèfons mòbils d’uns quants investigats obtinguda el mes de març. I, tanmateix, en la mateixa resolució, Aguirre va afegir que calia reactivar la investigació i, també, “la viabilitat de l’ús de la còpia íntegra de les actuacions i d’un clonat dels telèfons mòbils dels investigats”. Ho va encarregar a la Comissaria General d’Informació de la policia espanyola, que al cap de sis dies, el 8 de juliol, ja tenia un informe de dues-centes pàgines que incriminava el president Puigdemont, el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, el seu advocat Gonzalo Boye, el president Artur Mas, l’ex-dirigent d’ERC Xavier Vendrell i l’empresari Oriol Soler, entre més investigats.

Un informe fet amb la informació obtinguda dels telèfons mòbils d’alguns dels investigats que l’Audiència de Barcelona va descartar quan va dir que no eren vàlides les pròrrogues de la causa que Aguirre va fer després del juliol de l’any passat. És a dir, el tribunal superior li va dir que no podia continuar investigant, després de tants anys i sense haver aportat informació nova significativa, amb la consegüent situació d’indefensió dels investigats. I que havia de triar: o bé arxivava la causa o bé la portava a judici amb el material de què disposés fins el juliol del 2023.

Però Aguirre no va fer ni una cosa ni l’altra, i es va empescar una maniobra: va obrir una nova peça separada per poder continuar la seva investigació sobre la pretesa ingerència russa en el procés d’independència. Una peça derivada de l’única peça de la macrocausa Vólkhov que l’Audiència de Barcelona no havia invalidat, però que no tenia res a veure amb la trama russa, sinó amb el suposat desviament de diners de la Diputació de Barcelona a entitats afins a CDC. Però Aguirre va dir que tot venia d’allà i va continuar la investigació.

I ho va fer convalidant els indicis que s’havien obtingut dels mòbils dels investigats que l’Audiència de Barcelona havia invalidat. L’informe policíac que en va sortir, filtrat fa dies a El Periódico i a l’ABC i al qual les parts no havien pogut accedir fins ara, que parla d’una estructura dirigida per Puigdemont per aconseguir el suport de Rússia a la independència de Catalunya, no solament conté dades obtingudes d’indicis invalidats, sinó que reprodueix la mateixa informació –moltes vegades basada en retalls de premsa– que el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón va desestimar el 2020, primer, i el mes de març passat, més recentment, per la poca consistència que tenia.

La defensa d’alguns dels investigats va presentar una querella per prevaricació i per malversació de recursos públics contra Aguirre, que el TSJC encara ha de decidir si admet a tràmit. Mentrestant, Aguirre ha enviat al Suprem la part de la causa que afecta dos diputats que, per tant, són aforats: Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases, també diputat de Junts. El Suprem encara no s’ha pronunciat, però Aguirre, mentrestant, continua greixant la investigació, amb més encàrrecs a la policia, que passen per la investigació de personal diplomàtic dels EUA, la informació de què suposadament –i segons el jutge– disposaven els serveis secrets alemanys sobre contactes de Rússia amb l’independentisme català, el paper de rabins en el finançament amb criptomonedes i fins i tot el paper del govern federal alemany en l’alliberament de Puigdemont després d’haver estat detingut i empresonat el març del 2018.