La policia espanyola amaga les comunicacions internes durant les càrregues de l’1-O

La policia espanyola no pensa lliurar les comunicacions entre els comandaments del cos durant les càrregues de l’1-O a Barcelona. El jutge que ho investiga va fer la petició fa mesos i, segons que avancen Eldiario.es i La Jornada, ara ha rebut la resposta de la prefectura superior de la policia: ‘No n’hi ha registres.’

No hi ha constància, doncs, segons la policia espanyola, de les comunicacions entre els comandaments policíacs ni tampoc àudios o transcripcions de les ordres del coronel Pérez de los Cobos, cap de l’operatiu contra el referèndum.

Els canals oficials del cos només varen registrar les comunicacions entre els comandaments  i els agents presents als col·legis on hi va haver càrregues. És a dir, només hi ha registre de les ordres sobre el terreny. Són desenes d’àudios que la policia ha posat a disposició del jutjat d’instrucció número 7 en els quals se senten els agents indicant la seva posició i queixant-se que els Mossos d’Esquadra ‘obstaculitzen’ l’actuació i que els votants els reben amb ‘resistència’ i ‘violència’.

Però la policia espanyola només ha lliurat enregistraments sobre les actuacions en divuit punts de votació. De les càrregues als col·legis Estel i Santa Caterina, el cos assegura que tampoc no ‘n’existeixen registres’.

D’altra banda, els àudios de les actuacions al CAP del Guinardó i l’IES Víctor Català han disparat les alarmes entre les defenses de les víctimes. Els agents, després d’haver intercanviat informació sobre l’operatiu, s’emplacen a continuar parlant per ‘l’altre mitjà’. Per això, doncs, se sospita que els comandaments i els agents es van comunicar per canals alternatius fora de control.

El tinent de batllia de Barcelona, Jaume Asens, en declaracions a La Jornada, assegura que el consistori, personat com a acusació popular, demanarà explicacions per la utilització de canals paral·lels de comunicació. ‘En cap moment no ens han fet saber que hi hagués dos canals. Les converses entre els agents proven que hi havia un segons mitjà per comunicar-se entre ells a través del qual es podien donar ordres presumptament delictives’, assegura.