Arriba la polèmica als Estats Units: oblideu Hemingway, les curses de braus són un espectacle ‘cruel i indefensable’

Un article al prestigiós portal periodístic nord-americà Vox diu amb rotunditat: ‘Ha arribat l’hora de deixar enrere Hemingway i acceptar que les curses de braus són horroroses.’ Aprofitant la celebració de Sant Fermí a Pamplona, una festa en què any rere any prenen part desenes de turistes britànics i americans, l’article pretén desmitificar els ambients descrits detalladament per Ernest Hemingway a la novel·la Festa (The Sun Also Rises). El periodista Dylan Matthews desgrana les parts o terços que constitueixen una cursa de braus i demostra amb les opinions de veterinaris el grau de patiment que s’infligeix als animals en aquests actes.

El text recorda que l’únic propòsit d’una ‘festa’ com els encierros de Sant Fermí és ‘dur braus des dels afores de la ciutat fins a la plaça, on seran morts de manera prolongada i cerimonial’, una pràctica que considera ‘fonamentalment cruel i indefensable’. Alhora, recorda que el Parlament de Catalunya ja va prohibir les curses de braus l’any 2010.

També explica que durant les curses els braus poden arribar a perdre entre un 8% i un 18% de la sang i que, a la part final de l’espectacle, el torero talla el bulb raquidi de l’animal per privar-lo lentament de les funcions cardíaques i respiratòries; un mètode –recorda l’article– que va ser prohibit als escorxadors dels Estats Units ‘a causa de la seva crueltat’. No s’està pas de contrarestar l’argument d’alguns pro-taurins que defensen que els braus que han de morir a la plaça només pateixen durant 25 minuts però tenen una vida de luxe, a diferència del bestiar criat per a la producció de carn.

Segons que explica Matthews, hi ha qui-sap-los articles acadèmics que demostren la capacitat d’aquests animals de sentir patiment i expressar emocions, com també de resoldre problemes d’una manera intel·ligent. I presenta l’anàlisi de 28 vídeos per part de tres veterinaris independents, que ha posat de manifest els signes d’angoixa que demostren com pateixen els braus a la plaça. La manera de caminar, de respirar o la textura de la sang són senyals de tot un seguit de lesions musculars que els provoquen durant les curses. Finalment, els cops al cap que els fan els picadors sovint també els causen lesions cranials.

En darrer lloc, el text explica l’associació de les curses de braus amb el franquisme, ‘un dels moments més vergonyosos de la història d’Espanya’. I comenta que, de resultes d’això, els partits d’esquerres i els independentistes catalans han estat els més bel·ligerants contra aquesta mena de curses, mentre que les formacions més reaccionàries tendeixen a fer-ne bandera.