06.10.2023 - 06:00
L’any 1223, a la localitat italiana de Greccio, Sant Francesc d’Assís va voler celebrar de manera original el Nadal i va representar –en una cova o un altar, depenent de les fonts– el naixement de Jesús amb figures vives envoltades de palla i amb un bou i una mula. Aquell està considerat el primer pessebre de la història i origen de vuit segles de tradició pessebrista. Fa unes setmanes La Federació de Pessebristes van donar fa conèixer algunes de les activitats que preparen per celebrar aquesta efemèride. Ara la Federació de Pessebres Vivents han anunciat algunes de les propostes, entre les quals destaca un macropessebre a Montserrat.
La primera cita del programa serà la 9a Trobada de Pessebres Vivents, el diumenge 8 d’octubre a la Pobla de Montornès. L’encontre, un espai habitual de germanor i de formació i de preparació de la temporada, enguany girarà al voltant d’aquest aniversari, i per això oferirà una reflexió històrica al voltant dels 800 anys de pessebrisme d’Assís fins a l’actualitat.
El diumenge 19 de novembre al matí es farà el macropessebre a Montserrat. S’espera que hi participin més de 600 persones i totes les entitats de la Federació i també de pessebres convidats. Àngels Serentill, presidenta de l’entitat, explica que serà un muntatge clàssic, on s’hi podran veure totes les escenes principals d’un pessebre tradicional: l’Anunciació als Pastors i a Maria, l’Adoració dels Reis, el palau d’Herodes, el campament romà, el mercat d’oficis. I per suposat, l’escena de l’establia, que “recrearà aquella que va fer Sant Francesc d’Assís, i que llavors –pel fet de posar dos animals en un altar– deuria ser molt transgressora”.
Altres activitats
L’altre gran acte previst serà la formació de l’Estrella de Nadal gegant amb llum, de la que s’estan ultimant detalls, data i localització. A més, el Comitè organitzador convida a enriquir el programa de la commemoració amb tot tipus de manifestacions culturals, des d’arts escèniques, mostres d’art efímer i exposicions fins a concerts de corals, cobles, societats musicals, temes de recerca, etcètera. Les activitats programades es publicaran a l’agenda Batecs. Les inscripcions es poden fer en el formulari de Batecs, escrivint l’etiqueta #pessebre800anys en la casella ‘Temàtica’.
L’objectiu de tot plegat, destaca Àngels Serentill, és celebrar i “posar en valor una tradició que va néixer fa 800 anys i que avui continua ben viva i plenament vigent, i que gaudeix amb una gran participació arreu del territori”. Els pessebres vivents mouen cada temporada unes 13.000 persones (entre figurants i personal tècnic) i en les últimes temporades les representacions han rebut entre 100.000 i 130.000 visitants. “Catalunya és un país de pessebres vivents”.
Serentill explica que la tradició pessebrista continua apostant pel muntatge clàssic. “Hi ha entitats que han adaptat les escenes a la cultura popular catalana però el 90% dels muntatges continuen sent una recreació de la vida del poble hebreu de fa dos mil anys”. En els últims anys aquesta recreació ha evolucionat: “Hi ha més investigació i més recerca, i les representacions són més fidels i realistes en tots els detalls, en els teixits naturals dels vestuaris, en les eines o en el tipus d’aliments, com pans i fruites”.
La Federació de Pessebres Vivents ha estat, des del primer moment, en l’organització dels actes de 8è centenari i forma part del Comitè Científic i del Comitè Organitzador dels 800 anys de Pessebres junt amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, la Catedral de Barcelona, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Federació Catalana de Pessebristes, els Franciscans Caputxins de Catalunya i Balears, i la Universalis Foederatio Praesepistica (Federació Internacional de Pessebristes).
