La Plataforma per la Llengua insta Pedro Sánchez a fer oficial el català a Europa: “Acabeu la feina”

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha enviat una missiva al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per recordar-li que ja ha passat un any d’ençà que es va comprometre a fer del català una llengua oficial de la Unió Europea.

Escuder considera que aquest objectiu és important per a posar fi a la discriminació del català a Europa i situar els catalanoparlants en igualtat de drets lingüístics amb la resta de milions d’europeus. No obstant això, diu a Sánchez: “Malauradament, durant el darrer any, no vau aprofitar ni els sis mesos de la vostra presidència al Consell de la UE, ni els sis mesos de la presidència belga –públicament predisposada a donar continuïtat a aquest tema– per aconseguir l’aprovació d’aquesta qüestió.”

Tot i que reconeix que hi ha hagut reticències per part d’estats de la Unió Europea governats per aliats del Partit Popular, un obstacle que diuen que no menystenen, recorda que el PSOE ha estat capaç d’arribar a acords en unes altres qüestions, fins i tot amb el PP espanyol, amb qui ha renovat el CGPJ. Així, a parer seu, això significa que la capacitat d’assolir l’oficialitat del català a la UE depèn de la determinació i de la voluntat negociadora amb totes les parts que Sánchez estigui disposat a invertir en aquest afer. I li fa una darrera petició: “Us demano que acabeu la feina.”

Una qüestió en punt mort

Ara per ara, l’oficialitat del català –i l’èuscar i el gallec– no és una prioritat per a Hongria, el país que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE fins a final d’any. Segons que va expressar l’ambaixador hongarès davant la UE, Bálint Ódor, no hi ha “plans” perquè aquest tema torni a l’agenda. Això sí, no va descartar de tornar a tractar-lo si n’hi havia la necessitat.

El govern espanyol va presentar la petició d’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a l’agost, arran de les negociacions amb l’independentisme per a investir Pedro Sánchez, i la qüestió es va introduir en l’agenda dels ministres d’Afers Europeus en unes quantes reunions quan Espanya va assumir la presidència de torn del Consell. Amb la presidència belga, la petició va ser sobre la taula en alguna reunió i la darrera vegada que es va tractar va ser el març passat.

En aquesta reunió, alguns estats, com ara Finlàndia, van verbalitzar el teu temor a “possibles repercussions” dins el seu territori per part d’unes altres llengües minoritàries. En la mateixa línia s’havien manifestat uns altres països, com ara Lituània. Els socis comunitaris han demanat informes sobre el cost de la inclusió de totes tres llengües en el règim lingüístic de la UE i un pronunciament dels serveis jurídics del Consell sobre la legalitat de la iniciativa.