La Plataforma per la Llengua es persona al TSJC per a aturar l’execució de la sentència del 25%

La Plataforma per la Llengua s’ha personat en la causa al TSJC per l’execució de la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a les escoles catalanes. És la segona entitat que ho fa, juntament amb Òmnium, que divendres va anunciar que també faria aquest pas. Perquè si el tribunal va acceptar l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe com a part legitimada per demanar l’execució de la sentència, la Plataforma considera que amb el mateix argument se’ls hauria d’acceptar a ells com a part. Si fos així, l’entitat demanaria el contrari, és a dir, que s’aturi l’execució perquè “hi ha bases jurídiques sòlides per dir que la interlocutòria del TSJC no s’ha aplicat bé.” El tribunal deia que l’AEB tenia legitimació perquè quedava demostrada en els seus estatuts, on diuen que defenses el bilingüisme a l’escola. La Plataforma vol esgrimir que amb els seus estatuts, de defensa de l’escolarització en català, també té dret a ser part interessada. I perquè els usuaris dels seus serveis queden directament afectats per la sentència. 

L’entitat ha presentat avui en una conferència de premsa aquesta estratègia jurídica, que fa una crida que la duguin a terme totes les entitats per la llengua i sindicats d’ensenyament. El fet que Òmnium hagi anunciat que ho faria ha estat casualitat, segons els representants de la Plataforma, perquè les dues entitats no ho van arribar a parlar. Ni tan sols en el darrer plenari de Som Escola, de la setmana passada, on aquesta proposta d’acció jurídica no es va comentar. En l’acte d’avui, on han comparegut Òscar Escuder com a president i Rut Carandell com a directora i advocada de la Plataforma, hi havia representants d’entitats i sindicats com la FNEC, l’ANC, la Intersindical, la USTEC i el SEPC. 

Entenen que encara són a temps de presentar aquest recurs, i avui a la tarda hi haurà una reunió tècnica jurídica entre representants d’entitats de Som Escola i els serveis jurídics de la Generalitat per a posar en comú què es pot fer d’un punt de vista judicial per aturar l’execució d’aquesta sentència. El TSJC va donar dilluns passat quinze dies al govern perquè l’apliqués, i té de temps fins demà per a presentar-hi un recurs de reposició. La Plataforma vol coordinar l’acció amb el govern, coincidint amb la finalització del temps de què disposa per a recórrer. 

I la fórmula triada ha estat aquesta, la de personar-se com a entitat afectada per l’execució de la sentència, tot denunciant la vulneració de la jurisprudència mateixa del TSJC i la jurisprudència europea que ha fet el tribunal quan ha acceptat la legitimació de l’entitat espanyolista. Perquè en l’argumentació el TSJC reconeixia que una família que vulgui més castellà a l’escola pot tenir la capacitat de forçar l’execució de la sentència (a la qual havia renunciat de moment l’única part afectada en el procediment, el govern espanyol), és a dir, de fer canviar tot el sistema educatiu. “La interlocutòria dóna legitimació a qualsevol família de Catalunya per demanar l’execució de la sentència, cosa que vol dir que la sentència es podria executar eternament, s’allargaria el tems d’execució, crearia més inseguretat jurídica”, ha dit Carandell. 

Ara l’entitat espera que el TSJC els accepti com a part interessada per a poder presentar el recurs i, tan bon punt el puguin presentar, aturar l’execució de la sentència si més no temporalment, mentre no es resolgui.