La Plataforma per la Llengua demana de retirar la modificació de la llei de política lingüística i proposa alternatives

La Plataforma per la Llengua ha tornat a expressar l’oposició frontal a l’acord d’ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem per a modificar la llei de política lingüística i introduir-hi el castellà com a llengua emprada a l’escola, que demana de retirar, i proposa mesures alternatives per a reforçar el català. L’entitat diu que incorporar a la legislació la vehicularitat escolar del castellà és una temeritat, però que, a més, no serviria per a donar resposta als requeriments judicials arran de la sentència del 25% de castellà ni per a desjudicialitzar l’educació. “Ho hem vist al País Valencià, on malgrat que s’hagi instaurat un model lingüístic de percentatges, els tribunals estan anul·lant projectes lingüístics de centres en detriment de l’ús del català”, diuen.

L’entitat de defensa del català manifesta que la llei de política lingüística no s’ha de modificar i que, en tot cas, per a poder reforçar el català a l’escola caldria reformar la llei d’educació de Catalunya (LEC). “Hauria d’establir paràmetres normatius perquè el català sigui la llengua comuna en tots els àmbits d’ús dels centres educatius i donar garanties als centres de l’aplicació”, diu.

A banda, proposen un pla d’acció governamental per a garantir l’aplicació de la immersió lingüística en català. “Ni el govern ni cap dels partits que han presentat la modificació de la llei de política lingüística han adquirit o reclamat cap mena de compromís pressupostari per poder acompanyar els centres en l’enfortiment del sistema d’immersió”, recorden. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua proposa set mesures concretes, com destinar el 6% del PIB de Catalunya a polítiques d’educació o incrementar el pressupost del Departament d’Educació per a cobrir les necessitats d’assessorament i seguiment que requereix el model d’escola catalana.

També demanen de crear un pla de formació específic per als docents perquè millorin els coneixements sociolingüístics; contractar més personal docent perquè els coordinadors lingüístics puguin dedicar més hores a l’aplicació de la immersió; reduir el nombre d’alumnes per docent perquè rebin una atenció més personalitzada i millorin la competència lingüística; augmentar les dotacions per a les aules d’acollida i crear i habilitar materials didàctics en català per a totes les matèries.

Per últim, demanen que el govern, les entitats, les famílies i tota la comunitat educativa es coordinin i col·laborin per a contestar l’embat judicial contra la immersió lingüística, ja que, diuen, res fa pensar que s’aturi. “Coordinar una estratègia jurídica és imprescindible per poder aconseguir jurisprudència favorable i arribar amb èxit a les instàncies internacionals”, exposen, i proposen de denunciar que la sentència que imposa el 25% de castellà incompleix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, signada per l’estat espanyol. “Amb l’adhesió, es va comprometre a fer possible que tots els infants que ho vulguin puguin estudiar en un model educatiu que tingui el català com a llengua vehicular”, recorden.