La planificació urbanística del segle XXI amb mentalitat del segle XX

Aquest estiu l’ONU ha donat a conèixer l’informe d’un comitè d’experts sobre el canvi climàtic. No aporta dades noves, però el to és molt més alarmista que en unes altres ocasions. Segons l’informe, les dues dècades vinents es preveu que les temperatures pugin 1,5 graus centígrads (4,4 graus a final de segle), de manera que s’originaran situacions extremes que poden causar devastació en qualsevol lloc del planeta. La concentració a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2), el principal gas d’efecte hivernacle, és la més alta registrada els últims dos milions d’anys. La de gas metà i òxid nitrós, els altres dos grans responsables, no havien arribat a uns nivells tan alts els últims 800.000 anys. Segons l’informe, els darrers cinc anys han estat els més calorosos mai registrats des del 1850.

Sobre l’informe, l’ambientòleg Martí Boada, en declaracions a El Punt Avui, explicava que el canvi climàtic afecta totes les regions del planeta sense excepció, inclosa la conca mediterrània, considerada una “zona sensible”. I deia: “Al Mediterrani, l’augment de les temperatures s’expressa en riscos molt grans, com són els focs.” Recorda el temporal Gloria, que va fer molt mal a l’Alt Maresme, i parla de la gravetat del delta de l’Ebre: “El tema del Delta està estudiat, el nivell del mar va pujant, i les glaceres del Pirineu pràcticament han desaparegut totes. Som bons científics forenses, actuem després de la catàstrofe, però en el pronòstic fracassem estrepitosament.” Per Boada cal canviar el model econòmic i també “el de la relació dels humans amb el planeta, el model energètic, el model de mobilitat, la demografia, el consum…” “I, sobretot, ens ho hem de creure i actuar, malgrat totes les dificultats. Cal tenir fe en la lluita social i en la capacitat de ser crítics. La situació no té precedents històrics, va molt de debò. Ens ho hem de creure. Si no, estem perduts.”

També VilaWeb es feia ressò de l’informe, a través d’una entrevista al professor d’història a la UB i paleoclimatòleg Mariano Barriendos. L’expert afirma: “Qualsevol activitat o recurs que ara tenim reglat amb un preu o unes característiques determinades es farà molt més costós d’aconseguir. A la Mediterrània, caldrà preocupar-se per l’aigua. L’any 2100, si es compleixen aquests pronòstics, aconseguir un litre d’aigua potable a la costa mediterrània serà molt més costós. Per dir alguna cosa, si ara costa deu cèntims, en el futur, amb tots els processos que requerirà obtenir-la, netejar-la i transportar-la, potser costarà quatre euros. S’encariran els serveis que considerem essencials.” I conclou: “Crec que no hi ha una transició climàtica així d’ençà del principi del segle XIV, quan va començar la petita edat del gel. És una transició climàtica de llibre. I molt em temo que la societat hi respondrà de la mateixa manera que sempre. No tenim un manual d’instruccions i ens oblidem de la història.”

La planificació urbanística de molts municipis aprovada fa alguns anys, però que s’aplicarà ara i els anys a venir, s’ha fet amb mentalitat del segle XX, no pas tenint en compte els desafiaments que ens presenta el segle XXI. Són desafiaments de moltes menes, però els que ens afectaran a tots i en tota la seva globalitat i complexitat seran els relatius al canvi climàtic. La mentalitat del segle XX amb relació a la gestió del territori ja ha tingut com a conseqüència el bandejament reiterat del sector primari, a tot el país, però sobretot a les zones periurbanes com és el cas del Baix Maresme: no s’han fet polítiques agràries per preservar la feina dels petits pagesos i viticultors. Al Maresme s’han anat perdent hectàrees de vinya, d’horta, de flor, que ara ens són i seran extremadament necessàries. I precisament ara els POUM que s’apliquen i s’aproven en molts municipis primen l’edificació i no preveuen en cap cas l’ús d’aquests terrenys per ampliar l’horta, la vinya i la flor.

Són plans urbanístics que no sols ignoren a consciència els efectes del canvi climàtic en un futur immediat, sinó que també ignoren les recomanacions de l’Observatori del Paisatge de Catalunya que, a través dels seus catàlegs del paisatge, fa temps que han advertit dels desequilibris territorials i han marcat els criteris que s’haurien d’aplicar en el present. En el cas del paisatge del Maresme i la Tordera, el catàleg insta a definir figures de protecció que reconeguin els espais i productes agraris de qualitat i tractar els entorns degradats tot recuperant l’espai agrícola. Alhora, molts dels POUM també infringeixen un dels objectius del Pla d’actuació comarcal 2020-2024 del Consell Comarcal del Maresme, que diu: “Defensa de la gestió del medi ambient impulsant polítiques per actuar davant la crisi climàtica, energètica i ambiental reorientant l’actual model de creixement.”

Un parell d’exemples: a mitjan agost, els serveis informatius de Televisió de Catalunya es feien ressò del malestar de la pagesia de Santa Susanna perquè amb l’aplicació del POUM aquesta població perdrà una gran quantitat de terrenys avui destinats a l’horta. Deu hectàrees de zona agrícola de gran valor passaran a ser destinades a usos agrícoles juntament amb zones verdes, usos socials i activitats. És clar, els pagesos que conreen aquestes finques es troben completament amenaçats pel nou pla, que preveu eliminar zona agrària. Quin sentit té amb mentalitat del segle XXI canviar els usos agrícoles d’aquest territori?

Passa una cosa semblant amb el POUM aprovat el 2014 a Alella, que urbanitza tres grans zones que ara no es troben urbanitzades. En cap cas s’ha plantejat requalificar-les com a zona agrària no edificable, tot al contrari, en un d’aquests plans especials s’eliminen dues vinyes i molta zona de matolls per construir dos-cents noranta-vuit habitatges, que implica edificar i habilitar un espai per viure-hi més d’un miler de persones. En un altre pla especial s’hi planifica un polígon encobert, que anomenen parc empresarial, a més de grans superfícies comercials i sis nous blocs d’habitatges. I, entre més, també es preveu urbanitzar una zona no edificada per destinar-la a usos esportius i d’oci.

Però gestionar el territori amb mentalitat del segle XX, la del creixement il·limitat i de la cultura del totxo, pot resultar un dèficit que passarà factura. I si hi ha un col·lectiu que pugui salvar aquest escull, aquest col·lectiu és la pagesia. Gestió i ordenació del territori des del policultiu, la petita parcel·la, un paisatge fet i ordenat per la mà de l’home, net, respectuós amb la natura, amb la vida natural.

I mentrestant els pagesos pateixen. No es fa una política compromesa amb el petit agricultor ni amb el viticultor, amb el paisatge en policultiu. S’ha de ser militant i idealista per ser pagès? No pot ser una opció, esforçada sempre, però que permeti una vida digna i sense angoixes a qui se la proposi? Si no tenim pagesia no tindrem un territori cuidat, oxigenat ni preparat per a les adversitats que venen.

Acabem amb el lament d’un viticultor de la zona de Cebreros, anímicament destrossat després que un gran incendi hagi cremat aquest estiu al seu territori més de mil hectàrees de bosc i vinya. El viticultor va escriure a les xarxes socials: “Deia Giner de los Ríos (fundador de la Institución Libre de Enseñanza) que tant de bo estiguéssim a l’altura del nostre paisatge.” Doncs això, tant de bo estiguem a l’altura del nostre paisatge i tinguem la capacitat d’analitzar el territori a vuitanta anys vista.

(Aquest article s’ha publicat originàriament al número 72 de la revista Papers de Vi.)