La plaga de la papallona del suro arriba als nuclis urbans del Maresme

Els carrers de diverses poblacions del Maresme s’han omplert els darrers dies d’un gran nombre d’una espècie molt particular de papallones de color marró. És la papallona del suro (Lymantria dispar), una espècie autòctona que neix als boscos d’alzina i que cíclicament es reprodueix de manera totalment descontrolada. Aquesta explosió demogràfica es repeteix cada set o vuit anys i el vent transporta l’insecte fins als nuclis urbans. Actualment es viu el pic de l’eclosió i ja es pot considerar una plaga. Tot i això, els experts avisen que es tracta d’una papallona inofensiva que no produeix cap efecte urticant en humans ni en animals, i que en els pròxims dies el propi ecosistema s’autoregularà. En casos com aquest, la població de depredadors naturals també augmenta i la població al bosc recupera l’equilibri en poc temps.

El director de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme, Fernando Cabello, recomana a la població ‘no fer cap tractament’ contra la presència de les papallones als nuclis urbans i insisteix que ‘de forma natural’ es reduirà la població de l’insecte en molts pocs dies. A més, detalla que ja el més de maig es va fer un tractament als boscos del nord del Maresme per reduir el volum d’una eclosió que ja estava prevista pels experts.

La papallona del suro és totalment inofensiva per a persones i animals, més enllà de les molèsties que pugui ocasionar la seva simple presència, però sí té un mínim efecte sobre els boscos. Aquesta espècie s’alimenta de les fulles de les alzines i provoca una important defoliació dels arbres en la seva fase de creixement. L’efecte, però, és molt poc agressiu, ja que no és prou significatiu com per matar l’arbre que, a més, en poc temps s’està demostrant que és capaç de rebrotar totalment: ‘No preocupa’, assegura l’ambientòleg.

Cabello afirma que situacions com aquesta són i seran cada vegada més habituals com a conseqüència del canvi climàtic: ‘Quan augmenta la temperatura mitjana, s’incrementa taxa metabòlica i la velocitat de creixement, facilitant que es puguin desenvolupar’. Plagues com la del tomicus, l’escarabat morrut o la mosca blanca, diu, són també conseqüència del canvi climàtic i l’augment de la temperatura mitjana.