11.06.2020 - 21:50
No fa pas gaires dies que comentava l’estranya diferència que hi havia entre les previsions econòmiques negatives que es feien arreu del món i el comportament, en certa manera positiu, de les borses, sobretot als EUA. Penseu que el S&P 500 americà havia baixat d’un 34% amb la pandèmia i ahir ja ho havia recuperat gairebé tot: només era un 4,5% més avall del nivell del dia abans de caure. A l’estat espanyol, la cosa va anar diferent: la davallada de l’Íbex va ser del 39% i encara és un 30% per sota del dia abans.
Però avui sembla que tot ha canviat. L’Íbex ha perdut un 5% –la caiguda més forta en tres mesos– i els índexs americans es mouen entre el -3% i el -6% durant tota la sessió. Què ha canviat? La raó cal cercar-la, sobretot, als EUA. Ahir es van escaure tres fets diferents, però una mica més aclaridors –dins l’extrema incertesa– del panorama que tenim al davant. I han influït definitivament en les decisions dels inversors d’avui.
El primer va ser l’OCDE, a París. ‘Som enmig d’una crisi sanitària, econòmica i social global, potser la més global i, senzillament, la més greu que cap de nosaltres hagi viscut mai’, va dir quan presentà l’informe semestral el secretari general, Ángel Gurría. Abans de la fi del 2021, ‘la pèrdua d’ingressos excedirà la de qualsevol altra recessió dels darrers cent anys fora dels períodes de guerra, amb conseqüències nefastes per a les persones, les empreses i els governs’. Van ser paraules molt fortes –dins la inflació de previsions de tota mena que tenim aquests dies– i que van fer molt d’impacte. Sens dubte, això dels cent anys fa basarda, llegit en un titular. I, tot sigui dit, Espanya en sortia molt mal parada, de les dades de l’informe, cosa ha fet que el ministre Escrivà hagi dit aquest matí: ‘Desconfio de les previsions de l’OCDE sobre el fet que Espanya serà el país més castigat econòmicament en cas de rebrot.’ Ja ho veurem.
El segon fet és un augment important de la por del coronavirus. Sembla que les presses dels americans a tornar a la normalitat, per no afectar més l’economia, ja comencen a passar factura i apareixen rebrots de la covid-19. El rebrot apareix també –això és molt important i Europa també té por– dies després de les manifestacions multitudinàries contra la violència de la policia. Segons dades de la Universitat John Hopkins, entre el 9 i 10 de juny, Texas va registrar l’ingrés d’unes 2.000 persones als hospitals locals, un 36% més de nous casos. És tan sols un exemple. Però segons un informe del Washington Post el nombre d’hospitalitzacions per coronavirus ha crescut aquests darrers quinze dies, a més de Texas, a Carolina del Nord, Carolina del Sud, Califòrnia, Oregon, Arkansas, Mississipí, Utah i Arizona, fins a arribar ahir als dos milions d’afectats. Tot plegat, ha escampat la por d’un nou confinament a moltes ciutats i estats on ja s’havia anat revifant l’activitat econòmica i ha crescut la desconfiança.
I el tercer aspecte el trobem en les paraules d’ahir del president de la Reserva Federal dels EUA, Jerome Powell, que va deixar clar que això de la recuperació en V és una utopia. Fou molt clar: ‘És molt difícil de pronosticar res quan ni tan sols sabem com evolucionarà el virus.’ Digué també que l’ocupació trigaria anys a tornar on era. ‘No pensem a apujar els tipus. Ni tan sols ens passa pel cap –va afegir–. Pensem a donar suport a l’economia perquè creiem que això durarà temps.’ Va ser una galleda d’aigua freda per als qui havien defensat la recuperació ràpida, sobretot a la borsa. Ni als EUA ni enlloc. Recordeu la píndola d’abans-d’ahir, ‘El primer de tres anys perduts’, en què explicava que el Banc d’Espanya també era d’aquest parer, dins una proposta molt raonable. Això sí, per a no espantar gaire el personal, Powell va voler subratllar que la situació actual no era gens a prop de la Gran Depressió, gràcies a ‘la resposta fulminant del govern i a un sistema financer molt més sòlid’.
En definitiva, els que inverteixen a la borsa –directament o en fons d’inversió de renda variable– avui són una mica menys rics que ahir, sobretot si tenen accions de bancs o d’empreses lligades al turisme. Banc Sabadell, Santander i IAG, per exemple, s’han endut les pèrdues més fortes dins l’Íbex, perquè han baixat de més d’un 9%.
