22.06.2021 - 19:50
|
Actualització: 22.06.2021 - 23:21
El dia 30 s’acabarà el termini per a canviar per euros els bitllets i monedes de pessetes al Banc d’Espanya. Per facilitar el bescanvi als ciutadans que encara conservin pessetes, a partir de demà, 23 de juny, ja no serà imprescindible de demanar hora per a fer la gestió, si bé tindran prioritat els qui n’hagin demanat. Per agilitar el bescanvi i evitar que la gent s’hagi d’esperar, el banc oferirà un sistema ràpid de lliurament de les pessetes per al recompte i l’abonament posterior al compte corrent que assenyali l’interessat. El canvi es podrà fer tant a la seu central del Banc d’Espanya, a Madrid, com en qualsevol de les sucursals, distribuïdes per tot l’estat espanyol.
Ahir el Banc d’Espanya recordava als despistats que encara tenen una setmana per treure’s de damunt les pessetes que, pel motiu que sigui, tinguin guardades. I no són pas poques. Segons les estatístiques del supervisor, al maig els ciutadans encara tenien pessetes per valor de 1.585 milions d’euros –800 milions en bitllets i 785 milions en monedes–, un patrimoni ben sucós. M’he demanat mil vegades qui pot tenir aquests diners. Per ser a les mans de col·leccionistes, em semblen molts; per tenir-los amagats i guardats, també i, a més, és una bestiesa monumental. Segons els entesos, és molt probable que s’hagin perdut o oblidat, sota rajoles, dins de calaixos, llibres… Ja em disculpareu, però continuo pensant que són molts diners. Ah!, consulto –per escrit– al Banc d’Espanya si hi ha dades “regionalitzades”, per saber quantes pessetes hi ha a Catalunya sense canviar i, en el moment d’escriure la píndola, no n’he rebut resposta. Però podem suposar que si hi ha correlació amb la renda, haurien de ser uns tres-cents milions d’euros en pessetes, que també són molts diners.
A principi de mes es va fer viral la història d’un cambrer jubilat de Segòvia que va destapar Telemadrid. Va explicar que les tres tones de monedes que té a casa són de les propines que li deixaven els clients al bar, i que per això els té una estima especial. Són un milió de les populars “rosses” (monedes d’una pesseta) que, en total, tenen un valor de canvi de sis mil euros. I diu que està orgullós del tresor que guarda. Doncs bon profit. Segur que n’hi ha més, de casos com aquest, però no deuen ser freqüents; altrament els mitjans que tracten d’aquests afers ja se n’haurien fet ressò.
Segons que explica el Banc d’Espanya, abans de començar el canvi de les pessetes per euros, el primer de gener de 2002, hi havia 48.750 milions d’euros en pessetes i els primers sis mesos se’n va canviar el 95% del total. És a dir, la gent va anar molt de pressa a fer el canvi i després s’ha adormit. He trucat aquest matí al departament de “monedes i bitllets” del Banc d’Espanya, que és on atenen les consultes de la gent que vol canviar pessetes per euros. M’ha atès un funcionari molt amable i li he demanat si aquests dies notaven més moviment a les consultes. La resposta m’ha deixat bocabadat. “Miri, aquí, a atenció al públic, habitualment responem unes vint consultes el dia, però ahir n’hi va haver més de tres-centes. Vostè mateix. Definitivament, n’hi ha que no volten rodó, perquè hem tingut dinou anys per a canviar pessetes i hem esperat fins a l’última setmana.” He de dir que el funcionari amable m’ha semblat molt sorprès i atabalat… I he d’afegir que, personalment, trobaria genial que el dia 30 hi hagués cues a les sucursals del Banc d’Espanya per canviar pessetes!
Cal recordar que el termini per a fer el canvi era el 31 de desembre passat, però amb la pandèmia es va decidir de prorrogar-lo sis mesos. I qui no canviï les pessetes abans del 30 de juny, que en podrà fer? Doncs res, perquè no valdran res. Bé, algunes monedes i bitllets tindran un valor numismàtic, però les “rosses” del cambrer, per exemple, no valdran res. I dels milions d’euros que el Banc d’Espanya havia reservat per fer el canvi de les pessetes que hi havia en circulació el 2002, què se’n farà? Doncs l’import de la provisió no utilitzada retornarà a les reserves de l’entitat. Ve’t aquí.
El fet és que en una setmana desapareixerà definitivament la moneda que ha estat de curs legal a tot l’estat espanyol des que el ministre d’Hisenda Laureano Figuerola, el 1868, va imposar la moneda única, per evitar l’embolic –entre més raons– que significava tenir vint-i-una unitats monetàries en circulació. La introducció de la pesseta va ser determinada per raons polítiques, sobretot per a esborrar els vestigis de la monarquia borbònica (enderrocada el març d’aquell any) en les peces utilitzades, i també raons econòmiques, car entrava en vigor oficialment el sistema mètric decimal i hom volia adherir-se a la Unió Monetària Llatina. Potser molta gent no sap que el nom de la pesseta té origen català.
La major part dels historiadors subratllen que el vocable peceta, diminutiu de peça, existia en llengua catalana des de temps molt remots. Ja al segle XV s’havia aplicat a certes monedes de plata. Al XVIII, l’arxiduc Carles d’Àustria va utilitzar Catalunya com a centre de les seves operacions militars durant la guerra de Successió (1701- 1714). Una de les primeres decisions que va prendre va ser d’encunyar moneda per fer valer la seva candidatura al tron, de manera que pogués fer front a les abundoses despeses de la guerra i resoldre el problema de manca de numerari per al comerç. Del 1707 al 1714 a Catalunya es van encunyar monedes de dos rals d’argent que es van anomenar pecetes. I a començament del segle XVIII el mot peceta és introduït en la llengua castellana com a pesseta…
