La persecució contra Forcadell incomoda la política europea

Comença a ser pública la incomoditat que crea en alguns cercles polítics internacionals el procés català i, especialment, l’imminent procés judicial contra Carme Forcadell, que demà declararà al TSJC. Aquestes últimes hores hi ha hagut un degoteig de declaracions de suport a la presidenta del parlament català, per a demanar que s’estableixi un diàleg i s’evitin situacions com la que es viurà demà a la porta del TSJC.

Una de les més destacades és la que va fer ahir l’ex-primer ministre escocès Alex Salmond. En una entrevista a Brussel·les va explicar que el cas contra Forcadell preocupa molt a la Cambra dels Comuns britànica i a més llocs d’Europa. Tot i dir que no li corresponia d’opinar sobre processos judicials, va assenyalar que no s’havia de tenir por dels debats sobre qüestions constitucionals com la independència si es condueixen en un fòrum democràtic i de manera democràtica. ‘Al contrari, s’haurien de valorar bé.’ I afegí: ‘Vivim en un món en què l’habilitat de dur a terme les coses de manera pacífica, ordenada, democràtica i representativa és escassa i valuosa.’

Per una altra banda, Gerry Adams, històric dirigent i president actual del Sinn Féin, va anar més enllà i ahir va demanar al cap del govern de la República d’Irlanda, Enda Kenny, que portés al Consell Europeu el procés que ha emprès l’estat espanyol contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. El Consell Europeu és format pels caps d’estat o de govern dels estats membres de la Unió Europea. ‘Demano al cap de govern de la República d’Irlanda que s’hi tracti el processament d’una representant d’un òrgan legislatiu democràtic per haver facilitat el debat, ja que aquesta acció posa en risc les garanties democràtics’, va dir Adams. I va afegir que l’estat espanyol considera Forcadell culpable d’un crim per haver facilitat un debat públic sobre un tema de ‘gran importància per als ciutadans catalans i espanyols’.

També s’ha mobilitzat en favor de Forcadell un grup de diputats del parlament britànic. Fa pocs dies, una quinzena de parlamentaris va denunciar a la Cambra dels Comuns la persecució contra la presidenta del Parlament de Catalunya. La moció fou impulsada per George Kerevan, diputat del Partit Nacional Escocès (SNP), que recordava que Forcadell podia ser inhabilitada ‘per haver permès un debat parlamentari’, una situació que considerava ‘lamentable’. Nou membres de l’SNP van donar-hi suport, i també els representants del partit nacionalista gal·lès i un dels representants del Partit Socialdemòcrata i Laborista irlandès. Però no solament van subscriure la moció membres de partits que es podrien definir nacionalistes, sinó que s’hi afegiren Jim Cunningham, del Partit Laborista britànic, i la dirigent del partit verd, Carlonie Lucas.

L’esfera mediàtica, pendent del procés català

Alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò aquests darrers dies de la situació de Catalunya. Amb simpatia o preocupació, o simplement de manera neutral, capçaleres internacionals prestigioses han dedicat espai a la situació política catalana. Pel que fa al cas Forcadell, el diari britànic The Guardian concedia ahir una entrevista al conseller d’Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, en què denunciava la manca d’independència de la justícia espanyola, criticava la persecució de la presidenta del parlament i explicava la voluntat del govern de fer un referèndum l’any vinent.

També l’edició europea de la prestigiosa revista Politico publicava dimarts un article sobre la CUP i la judicialització del procés català. Feia referència a la detenció de la batllessa de Berga, Montse Venturós, i deia que l’acció havia estat entesa pels independentistes com un exemple de la repressió de l’estat espanyol. Segons Politico, aquest va ser ‘un dels diversos xocs polítics entre la política espanyola i la catalana’. L’article repassava el paper de la CUP en la política catalana i la situació en què es troba avui el procés independentista català, la possibilitat d’organitzar ‘actes multitudinaris de desobediència contra l’estat espanyol’ i la voluntat de fer un referèndum.