12.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.01.2024 - 21:44
És ara o mai. L’associació Juristes Valencians intensifica la pressió sobre els diputats valencians al congrés espanyol perquè dijous vinent voten a favor de la introducció a la constitució espanyola d’una esmena d’addicció a la disposició addicional segona per a permetre a les Corts de recuperar la seua capacitat normativa en matèria de dret civil. De moment, només tenen el suport dels diputats de Sumar. És per això que demà, diumenge, han convocat una concentració a la plaça dels Furs de València per a exigir als diputats que voten a favor de la incorporació del dret foral valencià a la constitució espanyola. El lema de l’acte és “No voteu contra la nostra gent”. Al cartell, també s’hi pot llegir: “Heu de defendre els drets civils del Poble Valencià en el congrés”.
José Ramon Chirivella, president de Juristes Valencians, és conscient de la transcendència d’aprofitar aquesta ocasió de reforma exprés de la constitució espanyola i lamenta l’enorme contradicció en què cauen tant Ximo Puig com Carlos Mazón com a dirigents valencians del PSPV i el PP. “A ningú no li han llevat mai autogovern com han fet amb els valencians”, diu Chirivella.
Aquest serà l’enèsim acte que l’associació de juristes convoca per a promoure la restitució del dret civil valencià. La reforma exprés de l’article 49 de la constitució espanyola per a eliminar-ne la paraula “disminuït” per a referir-se a les persones amb discapacitat és, a parer de tots aquells que ho defensen, la darrera oportunitat per a assolir-ho. I això és així perquè Juristes Valencians ha redactat una esmena d’addicció a la disposició addicional segona de la constitució que diu això:
“La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts segons l’article 149.1.8 de la constitució, s’estendrà a la recuperació i l’actualització del seu dret privat històric d’acord amb els valors i principis constitucionals.”
Els impulsors de la reforma tenen, d’ençà de l’any 2020, el vist-i-plau del CERMI, que és la coordinadora que dóna suport a les persones amb discapacitat, per a aprofitar aquesta oportunitat, que és extraordinària.
PP i PSOE: a València diuen sí i a Madrid diuen no
Fa uns dies, la mateixa associació de juristes va convocar una conferència de premsa per a informar del procés de negociació amb els partits valencians. Un dels participants era Pasqual Sala, ex-president del Tribunal Constitucional, que va dir que aquesta reivindicació històrica era justa. I quant a l’ocasió, la considerava òptima del punt de vista polític i jurídic. Sala també va dir que l’afegitó d’aquest paràgraf a la constitució no tenia cap significació política.
El socialista Vicent Soler, ex-conseller d’Hisenda, també va participar en aquell acte. Amb tot, els diputats del PSPV han anunciat el vot en contra. El secretari d’organització i síndic a les Corts, José Muñoz, deia ahir mateix que potser sí que participarien en l’acte de demà, perquè “les iniciatives que vinguen de la societat civil i no siguen partidistes” li “semblen positives”. Muñoz no ha volgut confirmar el vot negatiu dels seus diputats a Madrid i ho ha argumentat dient que consideren que la reivindicació és adequada, però no estan segurs sobre si encaixa en una reforma constitucional tan concreta.
Ximo Puig, a qui també s’ha preguntat sobre aquest tema, tira per elevació. Diu que és molt injust que els valencians no disposem d’un dret civil propi, però afegeix que cal anar més enllà i aprofundir en la reforma i federalitzar l’estat…
El Partit Popular dóna suport a la demanda de la reforma. Un dels últims de dir-hi la seua ha estat Vicent Mompó, president de la Diputació de València. Però ja han anunciat el seu vot negatiu.
Tots dos partits han participat en tot d’actes semblants al de demà, s’han fotografiat a la porta del congrés espanyol amb representants sindicals, empresarials i de la societat civil que donen suport a la reforma constitucional.
Compromís, que ha aconseguit de revertir la negativa inicial de Sumar de votar a favor de l’esmena, entén que aquest canvi d’opinió dels dos partits d’obediència espanyola és l’expressió de la incapacitat política d’influir sobre les seus centrals. I és també, segons Compromís, una mostra del poc pes polític del País Valencià a Madrid. “Diumenge seran a la concentració i dijous votaran en contra”, diu a VilaWeb la diputada Àgueda Micó.
Micó també explica que negocien amb formacions com Junts, Esquerra, Bildu, el PNB, UPN, BNG i Coalició Canària el vot afirmatiu. Segons Micó, en l’anterior legislatura, aquests partits estaven disposats a votar-hi a favor quan Joan Baldoví va presentar una proposició semblant. “Pot passar que tinguem el suport de tots els partits tret del PP, el PSOE i Vox”, diu.
Una demanda que ve de lluny
Amb la introducció d’aquest text, els valencians recuperarien el dret de les Corts a dictar lleis civils, com fan alguns territoris de l’estat espanyol, que la reforma de l’estatut va establir l’any 2006. Aquella reforma, impulsada per Francisco Camps, va rebre el vist-i-plau dels socialistes valencians. Qui hi va recórrer en contra al Tribunal Constitucional va ser José Luis Rodríguez Zapatero. L’any 2016, el tribunal va anul·lar algunes lleis promulgades per les Corts mentre l’estatut reformat va ser vigent. Són lleis que afecten el règim econòmic matrimonial, les relacions familiars dels fills els progenitors dels quals no conviuen, o les unions de fet.
Les Corts Valencianes van aprovar, el febrer del 2020, una proposició de llei per a reformar la disposició addicional segona de la constitució espanyol. El 2021, el president de la cambra d’aleshores, Enric Morera, la va presentar oficialment a la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, perquè li donassen curs. Uns mesos més tard, Morera va insistir a Batet que acceleràs la tramitació, cosa que no va passar. Amb tot, amb el canvi de legislatura, aquesta petició no ha decaigut, com passa amb totes les que presenten els parlaments autonòmics. Això vol dir que continua viva i que, tard o d’hora, la mesa del congrés l’haurà de tramitar i es tornarà a debatre aquesta modificació.
