30.08.2016 - 18:50
Es compleix aquest cap de setmana el 76è aniversari de la seva mort.
MADRID, 30 (EUROPA PRESS)
Antonio Chavarrías dirigeix ‘El Elegido’, un drama de “traïcions i emocions en format de thriller en un context històric molt poderós que a més és real” i que gira al voltant de la conspiració que es va portar a terme per matar Lev Trotski, quan es compleix aquest cap de setmana el 76è aniversari de la seva mort.
Així ho ha assegurat a Europa Press el cineasta, que nega que ‘El Elegido’ sigui un biopic: “La matèria prima ja era molt rica”, ha comentat Chavarrías, que explica que ha pretès explicar una història amb rigor i sabent que es deixava una gran part absolutament desconeguda de què és el que va passar en realitat.
Rodada entre Mèxic i Espanya i en quatre idiomes (anglès, espanyol, rus i francès, i fins i tot una frase en català), ‘El Elegido’ se centra en el jove oficial republicà català Ramon Mercader (Alfonso Herrera), que és reclutat pel servei d’espionatge soviètic per participar en una missió d’alt secret ordenada pel mateix Stalin: Assassinar Trotski, a qui considera un traïdor i que es troba exiliat a Mèxic.
Per poder fer el film, Chavarrías va buscar documentació en les actes del judici –Mercader va ser condemnat a 20 anys de presó–, dels interrogatoris i de documents de la Policia mexicana i dels ‘trostkistes’, però no de la part soviètica, els informes dels quals i les dades eren secrets.
A més, segons explica, després de la mort de Stalin es van destruir molts documents i els implicats en la conspiració “mai van explicar el que va passat”.
D’altra banda, on sí va trobar “bastants fonts d’informació” va ser en el nét del mateix Trotski, al qual va tenir la fortuna de conèixer, ha dit.
Segons Chavarrías, la pel·lícula es compon de tres parts: El context històric, en què convergeixen el feixisme, el nazisme, el comunisme i el començament de la Segona Guerra Mundial, les circumstàncies humanes i, sobretot, els personatges implicats en l’assassinat de Lev Trotski.
“M’interessaven molt els personatges, el com la ideologia i les creences poden portar-te a territoris absolutament impensables en altres circumstàncies”, ha especificat.
SENSE JUTJAR ELS PERSONATGES
Tot i tractar-se d’un succés real, que va passar a Coyoacán (Mèxic) el 1940, el director –que reconeix que coneixia molt poc d’aquesta història “fascinant”– afirma que en cap moment ha intentat jutjar els personatges.
“El meu paper era d’algú que explica el que va passar, i intenta no jutjar, ser fidel a tot el que ens ha arribat d’aquesta història, acostar-me amb el màxim rigor i també amb la distància que ajuda el temps”, explica el cineasta, que considera que “els fets s’expliquen sols” i que hi ha suficients elements perquè cada espectador faci el seu propi judici de valor.
Tot i això, reconeix que ha estat crític amb la Unió Soviètica pel moment que travessava el comunisme, de “deriva cap a un totalitarisme”, segons destaca, però que ha deixat parlar els personatges per si sols prenent com a referència textos de l’època.
De fet, apunta que els personatges de Ramon Mercader i la seva mare (Elvira Mínguez) no han estat presentats com uns monstres: “És gent del seu temps sotmès a una jerarquia i a un moment històric i sense perspectiva històrica”, justifica el director.
En aquest sentit, el que va sorprendre el cineasta de la història va ser el “pes que va tenir la part emocional i la part humana” dels personatges, així com de la conspiració, ja que aquesta estava molt fredament planificada” però quan arribava l’hora de la veritat, “el que acabava decidint moltes coses eren els sentiments, les emocions”.
Precisament, Chavarrías explora en la pel·lícula la relació entre Ramon Mercader i la seva mare, que va ser qui va exercir en ell “influència moral” pel seu radicalisme.
Tot i que el director ha defensat el paper del context històric en els fets que van passar, opina que no té lògica que fos la mare qui captés el seu fill perquè participés en una missió com la d’assassinar Trotski; segons la seva opinió, això és el més “pertorbador”.
Preguntat sobre si creu que una història semblant podria repetir-se en l’era actual, Chavarrías respon que sí per l’existència de radicalismes d’extrems, tot i que afirma que el context i les circumstàncies serien diferents.
“Segurament se segueixen fent actes de barbàrie constantment i també hi ha implicats familiars i hi ha un dogmatisme que els impulsa a cometre qualsevol mena d’acció sense reparar gaire en les conseqüències, el que no es donaria és en els mateixos termes”, especifica.
