La pau no pot servir per a justificar la submissió

Els sempre equidistants són els mateixos que, quan els toca a ells el rebre i per petita que sigui la incomoditat en comparació, voldrien que llavors ells fossin la prioritat i tothom és mobilitzés en la seva defensa.
Hi ha qui diu que el pacifisme i la lluita no violenta són la solució. Però una cosa és negar-se a fer el servei militar o ser reclutat per anar al Vietnam i un altra de ben diferent enfrontar-se a dictadors sense cap mena de respecte pels drets ni la vida de les persones.
La pau i la no violència per davant de tot, però no fins l’extrem de deixar-se portar al Gulag, al camp d’extermini o a la dictadura sense resistir-s’hi amb tots el mitjans: armes incloses si no queda més remei.
Que consti que tinc 61 anys, no he fet el servei militar i l’exèrcit, com a institució, no em desperta cap simpatia. Només acceptaria el sistema suís.

Soc eminentment pacifista, però començo a estar molt tip d’aquests “kumbayas”, que davant d’una flagrant agressió, d’un país poderós a un altre manifestament més feble, es posen de costat amb aquest “no a la guerra”. Hi ha situacions i aquesta ho és, en les que no es pot ser neutral i posar a tothom en el mateix sac.

Aquí hi ha un agressor i un agredit. Farien el mateix, en un cas de violència masclista? Segur que no, doncs això és violència del més fort envers el més feble. Cal aturar la guerra, però per sobre de tot, s’ha d’aturar al agressor. Molta hipocresia, això és el que hi ha!

Bastant d’acord amb Soledad Arroyo … no és esser equidistant voler entendre les raons de tot plegat … certament que l’atac de Rússia és un abús, però, i les bases militars de l’Otan envoltant Rússia què són? … Certament que en Putin no és cap gran demòcrata, però, i l’Aràbia Saudita, ho és? … i lo que fa l’Aràbia Saudita contra el Yemen, no ho és un abús? … I en Kagame de Ruanda, no és tan dictador o més dicgtador que no en Putin? i els milions de morts a la zona dels Grans Llacs africans dels quals no parla girebé ningú, no eren persones? … Però si els mass media només ens mostren allò que l’OTAN vol que ens mostrin, i amaguen allò que l’OTAN vol que amaguin, hem d’anar a remolc d’allò que ens volen mostrar? … Certament, en els termes en que està plantejat en aquest moment, els agredits són els ucraïnesos i un sent més simpatia per l’agredit que no per l’agressor, però és només en Putin l’agressor?? O l’agressor és la “Bèstia” de la Globalització neoliberal de la que participen, ai las!!!, tant l’OTAN, com Rússia, com la unió Europea???

Totalment d’acord. I ja ens podem posar les piles i deixar-nos de ser chupi guais en el tema de l’exèrcit; serem independents quan el món ens cregui, i això serà quan actuem de manera conseqüent i no comencem discutint del sexe dels àngels. I un estat, sentint-ho molt, necessita exèrcit com una ciutat clavagueres apart de carrils bicis. I ara es veu. O és que algú es creu, a aquestes alçades, que fent manis i fent càntics de corals s’atura la barbàrie?. O que donant peixet als tirans s’aconsegueix preservar la pau? Si us plau, repassem la història. Així ens va. Així els va anar als jueus que es varen deixar portar com a xais a Auschwitz, fins que no es van revoltar al ghetto de Varsòvia. Us imagineu que els russos, devant de Hitler haguessin fet com els francesos i no s’haguessin rearmat, i sols haguéssin fet manis cantant la Internacional i demanant solidaritat amb els treballadors alemans, o que a Polònia sols haguéssin fet processons enlloc de muntar una resistència? Si no hi hagués hagut un Stalingrad, un Moscú o un Kursk, ara saludariem braç en alt i el món encara seria més fastigós. El proper cop, una mica més de diligència. No podem camuflar la covardia o l’apatia de lluitar quan cal (per nosaltres o pels altres, que és el mateix) amb un aura de falsa santedat. I un cop assumit això, prou de tolerar xantatges o amenaces de la mena que sigui per part de qui sigui, responent com calgui i fins on calgui i li peti a qui li peti. I, per ara, permetem (exigim) que, qui pugui, que envii antitancs i antiaeris als ucraïnesos, si no tenim ganes de fer res per ells. I que la UE es posi un escut antimíssils, per si de cas això s’escapa de les mans…i si s’ha d’escapar, assegurem-nos de saber si realment la destrucció mútua està assegurada, si és total o si algú que s’ho mira rient des de lluny no rebrà també. I si sols ha de rebre una part, assegurem-nos que no sigui la nostra. No és per res.

Fa un parell de dies li vaig respondre al Sr. Joan F Ruiz que als del “no a la guerra” els havia de cercar a Sant Petersburg. Aquest és el “no a la guerra” que té valor: el que ve del país agressor. Qualsevol altre “no a la guerra” només serveix per excusar-te com a còmplice de l’agressor. No et posa del costat de la pau ni de la justícia.

Igualment li dic al Sr. Jaume Bonet que l’expansió de l’OTAN fins a les fronteres de Rússia pot explicar l’atac de Rússia a Ucraïna (i això està molt bé com a exercici històric; jo mateix ho he fet), però no pot en cap cas justificar l’atac de Rússia a Ucraïna. I és la nostra actitud al marge de l’exercici historicista allò que ens defineix com a humans.

Jo avui, dono tot el meu suport al poble ucraïnès per derrotar i repel·lir l’exèrcit rus i el seu atac. I demano, mal que em costi pagar més pel gas i el petroli, un embargo total a Russia!

D’AIXÒ PLORA EL NEN
“No passaran” és la postura oportuna i, en efecte, mai no vull demanar la pau a qualsevol preu, per exemple al preu de la submissió.
Però en l’editorial d’avui em sembla que Vicent Partal fa trampa perquè no va al moll de l’os.
El fet d’armar al poble d’Ucraïna i el fet de mantenir la guerra en defensa pròpia contra l’agressor no és una postura oposada al “No a la guerra”, sinó que morir i matar és perfectament compatible amb l’oposició a la guerra.
Abans d’ahir, dissabte 26, vam rebre un missatge personal d’un home ucraïnès que des d’allà s’oposa profundament a la guerra i entre altres informacions ens diu:
“No lluitem contra el poble rus”…
“S’han destruit molts ponts.
Un dels nostres soldats, en Vitaliy Scacoon, s’ha immolat per fer explotar i destruir el pont a la ciutat de Henichesk i evitar que passessin els tancs russos”…
“Uns missils han arribat aquesta nit a la ciutat de Starokostiantyniv (prop de la ciutat de Khmelnytskyi) on es troba l’aeroport militar (a 200 km del meu lloc)…
Han destruit una granja a Dnipropetrovsk (a 30 km de la ciutat)”…
“198 ciutadans civils ucraïnesos han mort en la guerra durant aquests 3 dies”…
“Fins ara, nosaltres hem mort a 3.500 soldats de Putin a Ucraïna”…
Aquestes paraules del darrer paràgraf són una crònica de guerra i les diu algú que no vol la guerra, però quan ja hi sóm i ens invadeixen amb un exèrcit, el “No a la guerra” té un sentit que no contempla l’editorial i de cap manera no és un luxe personal.
“No a la guerra” no vol dir claudicar al davant del poderós sinó denunciar las causes que han portat de forma inexorable fins aquí. Això és:
– Pel Tractat de Washington de 1949 es va constituir la OTAN, per fer front a la URSS que ja no existeix.
– El Pacte de Varsòvia de 1955 es va signar per contrarestar a la OTAN, però es va disoldre el 1991 quan ja no feia falta, mentre que la OTAN s’ha mantingut i s’ha volgut fins i tot ampliar des dels USA amb la incorporació algunes repúbliques ex soviètiques, per fer front ara a l’imperialisme subjacent de Rússia, el país més gran del món.
D’això plora el nen.

En tota guerra hi ha en joc interessos diferents i, sovint, encreuats. De nobles i d’espuris. D’individuals i de col.lectius. I també hi ha diferents nivells d’anàlisi. I podem parlar del paper de l’OTAN o de la densitat de parlants de l’ucraïnès en una determinada regió. I tot ens aportarà una mica de llum. El nivell que ara a mi m’interessa és aquest: us imagineu que Catalunya fos independent des del 2017 i que el 2047, després d’anys de tensió (i també de conflicte militar limitat en l’espai), un govern espanyol d’ultradreta decidís d’envair el nostre país, bombardejar les nostres ciutats, etc. per tal de tornar-nos a sotmetre als seus interessos? Segur que les potències voldrien treure profit de tot plegat, sí. Però què voldríeu sentir, als carrers del món: No a la guerra o Defenseu Catalunya?

Jo vaig prendre part — com molts milers més de persones — a les grans manifestacions contra la guerra de l’Iraq, que es veia clarament a venir. No van servir de gran cosa. I tampoc no vam fer lo que hauria estat coherent: seguir manifestant-nos contra la guerra mateixa i la seva continuació.
Mesurem algunes forces que estan en joc i comparem-les. Una la que impulsa Rússia, amb els seus motius tal com els sent. L’altra la que patim al nostre propi país amb desnonaments, atur, pèrdua de serveis socials, llei mordassa, governs que s’escapen del control democràtic, etc. De veritat pensem que podrem influir sobre Rússia amb les nostres manifestacions? Per quina raó no posem mans a la feina per solucionar problemes a casa nostra?
I una mica de cura d’humilitat. El món és dominat per forces que ens superen clarament [només cal recordar que la democràcia es va inventar fa més de 2000 anys i encara estem com estem]. Acceptar-ho, que no és dimitir, pot ajudar a veure-hi més clar.
Quan em va arribar el primer missatge de ‘No a la guerra’, la meva reacció fou de ‘No als agressors!!’.

Cinisme, Sr. Partal ? Jo li diré el que és cinisme: Cinisme és el què vosté, amb tots els “media” occidentals exhibeixen, assenyalant Putin com a agressor, després que els EE UU, la potència imperialista per excel.lència, amb més de 600 bases i instal.lacions militars escampades arreu del món, amb una Europa servil, lliurada en cos i ànima als seus designis i amb una organització militar de 30 països, hagin encerclat de missils nuclears les fronteres europees de Rússia, donant-li a triar entre viure amb una pistola apuntada al cap, o forçar-la a actuar militarment contra la darrera baula -de moment-, d’una llarga cadena intimidatòria, anomenada Ucraïna. Quant de cinisme es necessita per posar un país entre l’espasa i la paret, entre la vida i la mort i acusar-lo, d’agressor quan al final reacciona de l’única forma que li deixen ?

Rússia podría perfectament (i ja sería prou dolorós per a ella), acceptar la independència d’unes terres que foren el bressol històric de l’estat rus, en forma d’una Ucraïna independent i NEUTRAL, però mai com a nació hostil, ALIADA amb els seus enemics i amb armes nuclears a 5 minuts de vol de Moscou. Ningú no té el dret de demanar a Rússia que resti de braços plegats davant d’una amenaça com aquesta, ni davant la utilització barroera d’un “govern” sorgit de fosques intervencions estrangeres, amb ostentosa exhibició i presència d’organitzacions neonazis, siguin els que siguin els greuges històrics, reals o inventats, que els ucraïnessos puguin invocar contra els russos. I si a vosté, Sr. Partal, ja li està bé que la nació Russa sigui sacrificada a les insadollables ambicions del Gran Pare Blanc de Washington i els seus acólits europeus, li agraïría que ens ho digués clarament i sense disfresses.

I si creu que Ucraina ha de rebre armes i no rendir-se, fins i tot a costa de desfermar un holocaust nuclear, cosa que té dret a desitjar però que jo considero monstruosa i demencial, som molts els qui creiem que la supervivència de la humanitat és un bé a preservar, superior als drets nacionals d’Ucraïna o Catalunya i, per descomtat, superior a les ambicions dels capitalistes del món, amb els EE UU al capdavant.

La primera potència mundial, Europa i l’OTAN en ple, armes a dojo, desplegament de soldats, sancions econòmiques, boicots comercials… I tot això per defensar la democràcia i la llibertat d’un país que encara no fa mig segle era catalogat pels seus actuals valedors com a part integrant de l’Imperi del Mal ? Els qui de fa molts anys pentinem canes, Sr. Partal, no ens ho empassem.

Espero delerosament el día que la centéssima part de la “comprensió” i l’ajut que la violenta Ucraïna mereix dels poderossos d’aquest món, arribi a meréixer-la la sofrida i pacífica Catalunya, per tal que -només demano això-, puguem els catalans decidir lliurement el nostre futur. I sense sang, com la que de fa vuit anys, i no només des de fa tres dies, s’està vessant a Ucraïna.

Home, Sr. Viñals, gràcies de cor per expressar el que jo estava intentant redactar. L’enhorabona per trencar aquesta orgia de pensament únic, lacai i servil. Jo em sento avergonyit avui de ser europeu occidental, de pertànyer a l’Europa podrida, atea, nihilista, renegada i suïcida, venuda a la perversió criminal del megacapital de l’agenda 2030.
Si algú té el dret de defensar-se és Rússia, on encara hi roman un bri de dignitat i de sentit comú. Fa pocs dies el Sr. Partal en oferia en la seva pissarreta una excel·lent anàlisi del que succeeix a l’extrem est d’Ucraïna, al Donbass. Però ell, igual com tota la premsa sistèmica, ens han amagat la repressió brutal i les matances que hi ha patit i hi està patint la població russòfona des del cop d’estat (sí, cop d’estat) auspiciat per l’OTAN i la UE el 2014. Quanta hipocresia!
També em dol que Vilaweb s’hagi afegit tan caninament al relat únic.
No a la guerra? Au, va! Sr. Putin, afanyi’s, i completi aviat el que ha començat.

És ben cert que els homes, tenim poca memòria, i que som l’únic animal que un cop i un altre ensopeguem amb la mateixa pedra.
No entenc a molta gent amb molts estudis i tan poc cap, tot i que quan era jove no m’agradava en Franco, això no en deixava de pensar que el mur de Berlín algun dia cauria. Perquè quan un ha de posar un mur per evitar que la gent marxi, vol dir que allò no funciona.
I en fa molta gràcia els que diuen que els americans i l’OTAN, són tan dolents com el Putin i alguns russos, no per descomptats tots. Ja una cosa molt clara, la gent que marxa de tots aquest lloc d’altres guerres i de països de misèria, volen anar als EUA o a països de UE, ningú vol anar al paradís rus del Putin.

Em sembla tràgicament còmic i d’un cinisme malaltís que a tot arreu d’espanya es facin manifestacions contra la ocupació d’Ucraïna feta per un desequilibrat mental, quan aquí, un altre d’aquests proclamava l’ocupació de Catalunya a crits de “a por ellos”, i manava als seus exèrcit -policia-guàrdia civil que ens atonyinessin i si calia ens matessin pel carrer pel fet d’anar a votar una cosa tan legal, lícita i i davant dels espectadors del món tan sobiranament justa com desfer-nos del nostre espoliador i lladre històric. És vergonyós per un poble que pretén semblar democràtic per poder robar uns diners als europeus, ara que ja han malferit Catalunya a base de robar-li fins i tot les nostres empreses i bancs.

Ara mateix el Putin s’està jugant el seu propi futur. O ell, Putin, o la nació Eslava en el seu conjunt en reeixiran, l’un o l’altra, tots dos no pot ser. El bé de la nació sols s’esdevindrà amb el fracàs estrepitós de Putin.

És possible vèncer el Putin sense l’implicació directe de cap més país en aquesta guerra? Sols amb fortes sancions econòmiques i la devallada de l’opinió mundial contra Putin i el seu règim, fora i dins de Rússia?

Putin es juga el seu futur en aquesta tremenda agressió, havent oblidat el patiment del Poble Rus i àdhuc els altres dos estats eslaus, Ucraïna i Bielorússia, i més països de l’extingit bloc soviètic tan sols fa 85 anys. Amb l’agravant que ara és ell mateix, un rus, el culpable material directe d’aquesta follia destructiva i imperialista.

La trista història de Rússia, amb una víctima secular, el seu Poble Menut, potser només té una causa profunda en si mateixa havent parit bèsties com Putin i Stalin i haver-los encimbellat al poder.

Putin i els seus col·laboradors han atacat Ucraïna sense cap altre motiu que la seva follia imperialista, cada mort que han provocat són crims contra la humanitat, i han de ser jutjats i condemnats en un nou judici com el de Nuremberg.

Val més la vida d’un home que la de milers de persones i possiblement milions? Valia més la vida de Hitler que la vida de 40 milions de morts, en un terrible mar ple de sang i patiment?

Ha d’arribar un dia que tots els criminals de guerra siguin condemnats. Tan de bo sigui ben aviat.

Putin està esdevenint, si es que encara no ho és, un perillós psicòpata com ho fou Stalin, Hitler i els que els feien costat i els qui ara fan costat als seus crims.

Amb l’excusa d’unir Rússia, Bielorússia i Ucraïna, i altres mentides que la comunitat internacional no pot ni dissimular ni amagar, Putin i el seu règim enfronta els “germans” eslaus, els uns contra els altres, o sigui fa matar eslaus en mans d’eslaus, quan tardarà aquest Poble d’adonar-se de qui és veritablement el seu principal enemic?

Qui li pararà els peus a aquest assassí?

Sigui qui sigui que ho faci aviat, de parar-li els peus, perquè amb ell, primer els russos, després tots els eslaus, Ucraïna, tot europa i tot el món, amb Putin, estem en perill, tant com mai hi havíem estat.

DEPÈN DE QUI HO DIU, VICENT…

“No a la guerra” presentat així, en abstracte…”. No és en abstracte, és des de l’equidistància de qui no la pateix, perquè el “no a la guerra” dels ciutadans d’Ucraïna i de Rússia té tot el sentit del món. Allà no els cal una disquisició sobre qui és l’agressor, ho pateixen a les seves pròpies vides, i dir que és un luxe personal, ofèn.

Per tant, des de fora la guerra, sí que és d’una ambigüitat cínica calculada, un exercici de relativisme moral esfereïdor. Prou que ho sabem aquí, quan Europa calla les barbaritats de la repressió espanyola sobre els ciutadans catalans dient que és un afer intern…

Millor: “si vols la pau, armes i solidaritat per Ucraïna”…

PS. Estic perdut en com interpretar la poca resposta dins l’independentisme de base cap al poble ucraïnès. És en aquests moments que es fan llaços solidaris entre els pobles…

Sr. Partal, és el que jo penso des que va comença aquest enfrontament, avui dia la gent (la majoria, per desgracia). sembla que només espera que passi alguna cosa, (és igual de que és tracti) per sorti a fer un twit, és vergonyos.
(el diari també hauria de vigilar de no caure en el parany, hi ha qui aprofita qualsevol cosa per sorti al diari). Com dius tu, hi ha massa cinisme.

(Però, del meu punt de vista, aquest exercici, a banda de ser cínic, implica una cosa encara molt més greu: equiparant els contendents nega a la població l’empatia amb qui pateix i equipara agressor i agredit d’una manera completament irracional.)

Jaume Bonet totalment d’ acord, de fet es diu que Putin estava i ha estat ajudat durant anys per els globalistes i ara a decidit que no vol entrar( com Bolsonaro),si més no, posant ell condicions.Tornem a ser-hi en la lluita eterna entre EE.UU.La UE hauria de ser diplomàtica i no possar més llenya al foc enviant material militar.Volen aconseguir una massacre i acabarem tots implicats,perquè tocar-li els ous al Putin és sempre una tombola.Malgrat tot, la agenda 2020-2030 segueix el seu ritme per desgràcia.Ara toca odiar als russos siguin pianistes, acròbates,científics etc.PROU DE MANIPULACIÓ.AQUEST DIARI TORNA A NO EXPLICAR LA VERITAT‼️ EN LA PLANDÈMIA JA VEU FER TARD.ESPAVILEM JA??

Sempre m’ha semblat increïble la hipocresia de la progressia de sofà cridant al “No a la guerra” posant en igualtat de condicions agressor i agredit. No a la guerra vol dir sí a la democràcia i a la diplomàcia, i això vol dir sovint defensar-les amb sang.

Perquè l’alternativa són els camps d’extermini d’Auschwitz, els de reeducació on els xinesos tenen ficats els suixgurs, l’estadi nacional de Xile sota Pinochet o els camps de la mort de Pol Pot. No hi ha alternativa, amics. Si volem ser lliures, la llibertat té un preu, es digui l’oponent Putin, Stalin, Franco, Pinochet, Hitler o Xi Jinping.

I tots hem de saber en cada moment on som.

Abans que els terraplanistes de torn em titllin de submarí dels USA o m’acusin de no atendre les raons del poble rus, jo també escolto “Ahí les va” i llegeixo Russia Today: cal escoltar les dues parts i destriar la propaganda. I, efectivament, Ucraïna no va implementar els acords de Minsk i els russos han de tenir dret a la seva seguretat. Però això no es fa obligant un país on hi ha eleccions cada 4 anys, i democràtiques (Zelensky va ser escollit amb un 70% dels vots- russòfons o no, i fins el 2014 la majoria de presidents ucraïnesos varen ser pro-russos) a base de massacrar la seva població civil per obligar-la a fer el que vols. Si acceptem això, amics, els següents seran Moldàvia, Geòrgia, els països bàltics, Suècia, Finlàndia i fins que, realment, anem a parar a l’anihilació mútua assegurada (perquè com va passar amb en Hitler, a cada nova conquesta. els sàtrapes s’envalentonen i en volen més, i quan els vols parar el cost és terrible)

De totes maneres, Putin no és ni un boig ni un psicòpata. El podem qualificar de temerari, dictador, podem dir que té deliris de grandesa. El que vulgueu. Però ha calculat perfectament quan començar. Un moment en què als EUA qui és al capdamunt és un president gris i humiliat amb una extrema impopularitat per les accions militars exteriors (com a la I i II guerra mundial, tot sigui dit) després del ridícul d’Afganistan, i amb un partit republicà en mans d’un amoral. Un moment en què la Xina té una enorme puixança i ha acabat amb qualsevol mena de dissidència, i en què Europa són una colla de buròcrates agafats a la cadira amb problemes interns com la pujada de la ultradreta o les baralles de galliner. Europeus incapaços de creure en allò que diuen defensar (com sabem b é els catalans, però també els polonesos i els hongaresos). Una situació ideal perqué ningú sembla creure ja més en la democràcia (com als anys 30 els feixistes i comunistes s’autodescrivien com el futur i l’home nou).

Només el pobre president Zelensky i el poble ucraïnes miren encara de defensar de debò la llibertat com sigui.

Putin ho té tot per guanyar. I crec que continuarà incrementant la pressió i enviant més i més tropes tancs, bombes, avions, el que sigui. Perquè tirar enrere seria quedar com un gallina (el precedent de què li va passar a Khrushov després de la crisi dels míssils està molt present).

Li dono a Ucraïna, com a molt, aquesta setmana. Els russos avançaran fins annexionar-se tot el país o posar al govern l’equivalent al Dudaivev de Txetxènia o un Lukaxenko bielorús. El més normal serà que, un cop hagi passat això i amb el cinisme que la caracteritza, després d’uns mesos Europa s’arronsi d’espatlles i vagi reprenent les relacions amb Rússia. Qüestió de temps, com tants cops hem vist. Això és el que Putin té calculat, i calcula bé.

És clar, fins la propera crisi. Rússia no pararà fins que no hagi recuperat la que ells consideren la seva àrea d’influència que és més o menys el perímetre de l’antiga URSS i països satèl·lits. I ves a saber si pararan allà.

I si això no passa i li planten cara, sempre pot pitjar el botó nuclear, o amenaçar amb fer-ho. Personalment crec que és perfectament capaç de començar una guerra que ens portarà a l’anihilació com a espècie. Penso sempre en “Dr. Strangelove”, la millor pel·lícula que he vist sobre la bogeria humana.

Acabi succeint una o altra cosa, cedim i ens tingui en un puny, o no cedim i tiri endavant amb les seves amenaces, crec que tenim mala peça al teler.

Bon dia
Em sorprèn molt l’editorial d’avui. No fa per un periodista analític que aquests dies ens ha parlat de geopolítica.
Totalment d’acord amb Soledat Arroyo i altres que crec que centren el tema.
Aquesta guerra no és Rússia contra Ucraïna. Es EEUU com a potencia que vol ampliar la seva influencia i que té interessos en que Europa i Rússia comercialment no tinguem lligams sobretot de gas i Rússia que veu amenaçada les seves fronteres, i Europa que no se que pensa.
No veure això és no analitzar que han passat aquests últims temps i qui en pot treure profit de tot això
I com han dit abans altres comentaristes en absolut estic d’acord amb el regim de Putin, i em fa terror que entri en conflicte per el que pot passar. Però ja se sap com van aquestes coses a EEUU el tema esta lluny de casa seva i com fa sempre intenta treure profit no li ha anat bé a Aisa i ara té interessos en mostrar la gran potencia que és i tornar a liar-la aquí .
I com sempre que passa això és la ciutadania d’un país qui ho pateix fins que els poderosos entenguin que ja n’hi ha prou.
Per això entenc bo aquestes manifestacions de NO A LA GUERRA marcant clarament quin son els responsables. Que no és per suposat Ucraïna.

D’acord . El problema, com quasi sempre són els autòcrates, els dictadors sense escrúpols. El problema no és Rússia, sino Putin i el seu règim. Són a ells als que cal destruïr. Es molt important entendre això en una època de regressió de la democràcia. A Occident tenim també els nostres aspirants a autòcrates que no dubtarien en muntar-nos una guerra si els convingués. Sense anar més lluny l’entorn de Trump està encantat amb el que fa Putin, i poden tornar al poder. A Europa tenim l’ultradreta massa disparada . El millor per evitar guerres, és evitar que aquests autòcrates arribin al poder. Un cop ja hi són i el controlen, dir “no a la guerra” no serveix per a res.

La guerra mai és el camí, el camí és la no violència. Els anglesos van haver de marxar de l’Índia per la convicció de molta gent, especialment del Mahadma Gandi. O sia que no diguin que la no violència no és efectiva. El que passa és que voldríem vèncer als atacants asseguts al sofà, sense res que malmeti el nostre benestar acomodat. Ja fa temps que els governs van augmentant el pressupost de l’exercit, i amb tantes armes ben segur que algun dia les faran servir. La inversió ha de ser en convicció personal a favor de les persones; de la justícia, de la pau.

Estic molt d’acord amb el plantejament d’en Partal a l’editorial; crec, però, com qualcú comentava, que el “no a la guerra” esgrimit pels ciutadans russos a les places del seu país té un gran valor. I pens també que alhora que no podem estar d’acord amb una agressió militar brutal com aquesta ( i tantes altres), tampoc no podem deixar d’analitzar les raons últimes del conflicte: una guerra, com totes, entre poderosos, per interessos “estratègics”, ergo, de poder, ergo, económics, i de les que sempre se’n beneficien uns quants ( i unes molles per uns altres quants, perquė s’acomodin i callin) i en surten perdent la majoria. Mariona Ràfols

Molt d’acord amb el comentari de n’Ignasi Badia. Hi ha molts nivells d’anàlisi sobre la guerra a Ucraïna, i cap bàndol té la consciència neta. Ara bé, hem de posar la ratlla d’allò que és inadmissible en algun lloc, i jo, com molts, la poso en l’ús de la força militar ‘proactivament’ per part de Putin. Si el que hagués fet el primer atac militar hagués estat l’OTAN, també ho criticaria i m’hi oposaria.

Està clar que l’OTAN i els EUA, principalment, han afavorit una expansió de la seva zona d’influència, però no ho han fet a sang i foc, com ara intenta fer Putin. Ho fan amb incentius polítics i econòmics. Que jo sàpiga, els països que han anat incorporant-se a la UE i a l’OTAN, ho han fet voluntàriament i democràtica. De veritat em comparareu això amb enviar soldats i tancs per envair un país democràtic per la força? Rússia també pot fer polítiques de tota mena, per mirar de convèncer i incorporar els països veïns a la seva òrbita d’influència. Potser el que passa és que el producte que ven Rússia, tot i les mancances arxiconegudes del seu principal competidor: el capitalisme democràtic, té pitjors comentaris al tripadvisor dels sistemes polítics globals. La solució de Putin és: si el meu cercle de poder minva, l’eixamplaré per la força, encara que això costi milers de vides humanes, de gent innocent, i el risc d’una tercera guerra mundial. Molt humanista i social tot plegat, sí senyor.

I pels que s’escuden en el discurs de l’anticapitalisme per criticar qualsevol cosa que faci l’OTAN o els EUA: Estar a favor de l’anticapitalisme des d’un país capitalista és molt fàcil, ser capitalista des de dins d’un país comunista, ja no ho és tant. La meva opinió és que, com en moltes coses a la vida, la solució està en un punt intermedi, i que és més fàcil (que no vol dir fàcil, però com a mínim possible) arribar a aquest punt des de la llibertat parcial d’una democràcia capitalista, promovent polítiques socials, etc., que des d’un país comunista i autoritari (valgui la redundància) on no tens llibertat per a canviar res de res.

Lenin, va morir molt aviat, no va poder desenvolupar la revolució. Les repúbliques soviètiques, tenien reconegut el dret a l’autodeterminació i, Stalin ho va suprimir, desenvolupant l’imperialisme rus. D’aquí venen molts mals, darrera hi ha també, l’anticomunisme propagat per l’imperialisme nord-americà.
Tothom té dret a l’autodefensa davant qualsevol agressió. I ara Putin a agradit a una nació independent, encara que siguin pobles germans. La resistència del poble de Ucraïna és i serà més què justificada. I el voluntariat del món estarà al seu costat. La voluntat popular de Ucraïna han decidit lluitar per la defensa de la pobre democràcia aconseguida i això és del tot just.

És ben clar el missatge final de l’editorial d’avui. Ho és en concret i en el sentit de donar suport a un estat envaït per un altre. Per dir-ho més clar: és legítim el dret d’autodeterminar-se, però és il·legítim ocupar un altre estat contra la seva voluntat. Hauria de ser reprovat qualsevol acte que afectés els interessos de ciutadans en estats altres, però aquí encara no hi hem arribat. Hem refereixo a què com a civilització no sabem controlar les repercussions que porta atacar el model de vida d’altres països. Que això és exactament el que s’ha fet amb una Rússia debilitada alhora que potència nuclear? Doncs sí. Ara bé, cal dir-ho tan clar com fa l’editorial: ni l’Alemania debilitada i oprimida de la postguerra del 1914, ni la Rússia ( o els amics de Putin) post soviètica que pateix per quin ha de ser el seu paper geoestratègic en el futur, tenen dret a la solució de la violència contra els altres. Aquest límit és clar, pilar fonamental del dret internacional i raó de ser que ens ha d’inspirar a tots.
I en això cal que l’independentisme català prengui partit. Ho ha de fer de forma clara. Hi té molt a guanyar. I per entendre la importància d’això últim només cal il·lustrar la posició dels partits espanyolistes quan el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició en contra de la intervenció rusa a Ucraïna. L’argument de Vox per votar en contra era esclaridor.

Totalment en contra d’aquests nostàlgics de l’estalinisme que, adduint cinicament lo dolent que és l’imperialisme tanqui, obren els braços a un dictador, imperialista i assassí com a Putin.

Si per ells fos, l’imperi Nazi del III Reich de Hitler dominarà avui a Europa, repartit amb l’altre psicòpata assassí de Stalin.

Tot admetent que el que estigui lliure de culpa llenci la primera pedra, no és pot posar al mateix sac irresponsablement USA i OTAN front l’imperialisme Rus, nostàlgic de la URSS. Els models de país estan a les antípodes.
Rusia és, si algú li vol dir així, una democràcia, però DEMOCRÀCIA ORGÀNICA.
Us sona el nom? Què us recorda?

Aquests defensors de Putin, com pensen que s’ha d’actuar davant una agressió masclista, una violació?
Potser plantegen que és en part culpa de la dona per ser o anar vestida de forma atractiva? Tot justificant l’agressor.
Perquè aquesta és la tesis d’alguns i d’alguns jutges ultradretans per justificar una condemna feble o una no condemna.

Si us plau!,
l’agressor és Putin, l’agredit és el poble ucraïnès, no tingueu el cinisme de ficar-los al mateix sac per a justificar el vostre antiamericanisne. Jo no sóc pro USA, però amb els seus defectes, USA és molt millor que la Rusia de Putin, o la Bielorússia de Lucachenko, o la Xina de Xi, etc.

Pel que fa als gandhians, Gandhi va demostrar una força pacifista exemplar, però li va sortir bé perquè tenia al davant la Gran Bretanya, amb alguns valors i democràcia que no haguessin trobat si al davant tinguessin a Putin.

A mi, tot aquest afer, em porta en tot moment a pensar nomès amb Catalunya quan el MHP Puigdemont es va sentir traït, abandonat i voltat d’hipócrites com el lendakari i algún ninot europeu.
Si al meu admirat i mestre de comentaris de tants anys (fent una petita excepció quan hi posa molt de dogma de fe religiós) Carles Viñals, li diuen a on vol anar a viure, si a Rússia o als EEUU, segurament triaría Seatle. Tingúes 30 i 81 anys..

Tant de bo si em possessin 300 mísils a la frontera i jo en pogués possar-ne 300 més al meu costat , i així poder evitar la mort d’una sola vida.

Molt bé, Partal! ja tocava que algú ho digués. A ningú mínimament sensat li agrada o vol la guerra i la violéncia, és clar. Però a vegades és necessaria la defensa violenta i la guerra. Que Rússia no és la única que comet crims i fa barrabassades? Cert. Però no per aixó deixa de ser condemnable el que fa. No al pacifisme i la no violéncia infantiloide; no a la hipócrita neutralitat! Una agressió és una agressió i cal atrurar-la i que no tingui cap èxit. Si hi ha alguna regió a Ucraïna que es vol separar de l’estat hi tenen tot el dret; però cal fer-ho democràticament, i que ho decideixin tots els seus ciutadans; no a per la força dels tancs.

Sí Partal, té tota la raó. Ara bé, alguns ciutadans, com ara jo, estem pel no a la guerra, no en abstracte, sinó reclamant als que puguin i hagin de negociar, que ho facin, de forma immediata i sense contemplacions. Si Putin te raó en algunes coses, se li reconeixen, però de cap manera se li ha de permetre que faci la seva al·legant que és un home boig. Occident, ha d’implementar ràpidament les mesures econòmiques que facin impossible la continuació de la guerra per part de Putin, i jo soc dels que penso que Putin no pot suportar una guerra llarga i que Occident hauria de veure la possibilitat d’interferir -sí, dic interferir- en la política russa, provocant el que la majoria de russos desitgen -o així ho crec jo-: que Putin se’l interni en una casa de salut mental, i el govern sigui ocupat per persones intel·ligents i raonables.

En un moment de l’article, Vicent Partal ens diu que Ucraïna necesita guanyar la guerra, que necesita més armes i més implicació d’altres estats, entenc que vol dir soldats…. I jo crec que això és un gran i greu error, per que just això ens pot portar a una guerra nuclear, prémer un botó quan et sens acorralat, es molt fàcil….. I Putin es molt capaç de fer-ho, Putin NO es vol quedar Ucraïna, però tampoc la vol sota la OTAN, que de fet són els EUA i la, seva ambició estratègica, qui ho ha enverinat tot, i després queden com els bons, com els salvadors,….. Arribar a la pau, es tant fàcil com negociar i signar, que hi haurà un cinturó de Estats que tenen frontera amb Rusia, que seran neutrals, i a canvi de la pau, rebran ajut econòmic de Rusia i de Europa, per altre banda respectar la voluntat dels pobles pro russos, de triar el seu destí, això és democràcia, si ho demanem per Catalunya, també ha de servir per qualsevol altre poble, i des de el 2014 que els pro russos son masacrats, per grups nazis ucranians, i sembla com si aquelles vides no tinguessin cap valor ni cap dret,… RÚSSIA o Putin NO, es vol quedar ni Ucraïna, ni cap altre Estat, vol un cordó de seguretat de Estats que l’envolten que siguin neutrals, Estats que assegurarien la pau, i a canvi haurien de rebre ajudes econòmiques tant de, Europa com de Rússia, i els EUA que es quedin a casa seva, ara provocan el l’oncle Sam, al os rus…..no es busca la pau, es busca una guerra nuclear que faci pols Europa, on els EUA, després hi faran el seu agost, com sempre ha passat amb totes las guerres que ha provocat…. El problema del món no es Rússia, ni Putin, son els EUA i la, seva ambició desmesurada, que es creu els més guapos i els gendarmes del món…. Ara bé, si al final hi ha guerra nuclear, que la primera vagi a la ciutat de las set colines, per que on van a parar tots els fils de tota la maldad del món, encara que vulguin aparentar tot lo contrari….

Aquest editorial m’ha causat perplexitat. Partint d’una cosa que comparteixo, allò abstracte del NO a la guerra s’arriba a una abstracció de calat similar. Tal és la defensa a ultrança de la sobirania d’Ucraïna sense considerar, l’editorial no ho fa, la història, l’origen de l’actual govern d’Ucraïna en un cop d’estat, els incompliments d’acords com la no extensió de l’OTAN a l’est o els recents, 2015, acords de Minks per part del govern ucraïnès i sota l’empara dels EUA, l’OTAN i com s’aprecia per les mesures adoptades aquests dies la UE. Els acords estan per complir-los en dret internacional i no fer-ho podria ser considerat, igual que els bloquejos o les sancions econòmiques com un acte de guerra. Les guerres no comencen amb la primera canonada sinó molt abans. O no esmentar que Rússia ha dit en repetides ocasions que no intenta ocupar Ucraïna sinó desmilitaritzar-la i desnazificar-la. Dir que Ucraïna és nazi avui pot sorprendre, però hi ha recents votacions a l’ONU en què proposa la condemna del nazisme dos estats han votat en contra, els EUA i Ucraïna, la UE es va abstenir. Sí, és sorprenent això, estrany i objecte d’anàlisi profund.
És de suposar que l’abstracció en què a parer meu incorre l’editorial es deu al posicionament en defensa del dret d’autodeterminació. Sent lloable això, i atenent els excel·lents informes històrics i d’antecedents que Vilaweb publica, cal dir que cada situació és diferent i ha de ser tractada d’acord amb les seves característiques pròpies. L’informe de Vialweb en què es coneix que Crimea és ucraïnesa des de la dècada dels seixanta del segle XX, per decisió del dirigent soviètic Khrusxev i tots sabem que ara és russa en virtut d’un referèndum, realitzat després de la resistència dels habitants de Crimea al cop del Maidan el 2014.
Cal recordar que l’URSS va reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles a la seva Constitució, dret que Stalin a la pràctica va deixar en paper mullat sense atrevir-se a modificar la Constitució clar, igual que els governs russos des de la implosió de l’URSS no s’han atrevit a moure Lenin del Kremlin. I Ucraïna com altres pobles es pot dir que deuen la seva independència, aconseguida de manera no violenta, a aquest reconeixement del dret d’autodeterminació que els revolucionaris bolxevics, després aixafats per la contrarevolució estalinista, van instaurar des del principi. És important no oblidar que la primera mesura presa pel govern bolxevic en prendre el poder va ser cessar la guerra, era temps de la I Guerra Mundial.
El govern actual de Rússia és nacionalista, no reconeix el dret d’autodeterminació, i amb fortes pinzellades estalinistes. El govern actual d’Ucraïna és nacionalista que tampoc no reconeix el dret d’autodeterminació, que té partits il·legalitzats i amb forts tints nazis. Cal conèixer o recordar que a les Repúbliques de Donetsk i Luganks es van fer referèndums, no d’annexió a Rússia sinó d’independència, per descomptat no respectats per Ucraïna que fins i tot no ha volgut acceptar els acords de Minks que mantenia Donetsk i Luganks al si d’Ucraïna concedint autonomia. I aquesta no acceptació s’ha traduït en assetjament militar constant.
El tema geopolític és senzill i no s’aborda a l’editorial malgrat la seva importància crucial, Rússia al desembre va plantejar qüestions de salvaguarda de la seva seguretat als EUA i l’OTAN, consistents en el compliment de l’acord de no estendre l’OTAN a l’est i altres qüestions de tipus militar com la no instal·lació de míssils en territori massa proper geogràficament a Moscou, la llista és més extensa i per ser negociada. La resposta dels EUA i l’OTAN ha estat tardana, demanant fos secreta i negant totes les peticions de Rússia per a la seva seguretat, que fonamentava la carta russa en el principi de reciprocitat de la seguretat, o sigui ningú no pot incrementar la seva seguretat en detriment de la d’un altre estat, anem dret internacional. Aquesta resposta podria vulnerar el dret d¿un estat a la defensa.
Obviar la responsabilitat d’aquesta resposta i les declaracions d’alts dirigents com Stoltenberg (Rússia no vol OTAN a les seves fronteres?, doncs tindrà més OTAN….va dir en aquestes dates d’intercanvi de cartes) o les que està fent la ministra britànica, senyora Truss, dient que acabarà amb Putin i pot haver-hi un conflicte RÚSSIA-OTAN, o les sancions econòmiques amb objectiu declarat d’enfonsar Rússia, o l’amenaça de Turquia de tancar el pas als vaixells russos per l’estret del Bòsfor, per no parlar del continu enviament de diners i armes a Ucraïna, però no se sap on realment ateses les circumstàncies actuals. Tot això es fa a Rússia, un estat amb armes nuclears. Algú pensa que estats com Cuba haurien aguantat un bloqueig econòmic de 60 anys si hagués tingut força militar per respondre-ho?, Rússia la té de sobres.
Per això crec tan abstracte com el no a la guerra obviar aquestes qüestions i sens dubte molt més perillós per al planeta. Cal instar la negociació, el diàleg i el respecte al dret internacional, per part de tots, en primera instància per part de qui el porten incomplint ja massa temps.
Aquestes idees no provenen de Rússia sinó d’experts com Jhon Pilger o Stephen Cohen, considerat la principal autoritat nord-americana en matèria de Rússia. Potser no tan coneguts que seria desitjable però no per això són menys autoritzats els seus estudis i plantejaments. Que no siguin coneguts podria ser degut a causes profundes de què també s’hauria de parlar, les mesures que s’anuncien de prohibició de mitjans de premsa i tv podrien ser qualificades de cop a la llibertat de premsa i d’expressió, preses per qui teòricament no és a guerra, la UE, i no justificades de cap manera.
Dir que Rússia ha posat en alerta les seves armes nuclears sense esmentar tota la resta és una mica atrevit i perillós. Instar la continuació de la guerra i no la negociació i el diàleg és demencial i posa en risc tota la humanitat.

Sembla que les Nacions Unides han demostrat no tenir capacitat ni el poder de decidir, per unanimitat i/o majoria, en qualsevol conflicte territorial, qui te la raó.

Potser caldrà proposar un nou procediment per resoldre conflictes a les Nacions Unides molt diferent del actual, enviant armes a un o l’altre bàndol.

Que les fronteres no les decideixin els estats sino els ciutadans.

En cas de qualsevol conflicte les Nacions Unides haurien de poder convocar un referendum, urgent i vinculant, en les regions afectades a banda i banda del conflicte.

3 opcions, pertanyer al estat atacant, al atacat o crear un nou estat.

Amb tot el respecte, l’editorial és d’una hipocresia i irresponsabilitat supina i rossa el feixisme més pur. Es hipòcrita perquè parla de “luxe personal” el cridar no a la guerra i acusa aquells que (ingenuament o no) defensen el no d’emanar “de circumstàncies personals privilegiades”, quan en realitat l’únic privilegiat és el Sr Partal (i altres mestres de l’opinió pública) que es prenen el luxe de pontificar sobre el què em de fer, dir o pensar sobre la guerra, una guerra que sempre són altres que hi lluiten i hi moren. El Sr Partal, demà al matí hauria de deixar la redacció de Vilaweb i anar a lluitar a Kiev amb les milicies ukraineses. A més a més és irresponsable perquè el que més l’hi interessa al món avui en dia, tenint en compte que un dels actors en el conflicte és la primera potència nuclear mundial, és negociar el més aviat possible i resoldre el conflicte (encara que sigui a favor de Russia, a despit dels pobres ukrainesos i de l’orgull dels opinadors de saló com en Partal). Ukraina NO POT guanyar la guerra perquè Russia sempre tindrà l’opció nuclear, que els russos, com els americans saben exhibir a cada conflicte. Estem entrant en una fase de conformació d’un feixisme bel.lic europeu preocupant i fa venir calfreds veure que els nostres hi cauen de quatre potetes.

Avui escric des del mòbil i no tindré la comoditat ni el temps habitual per ser precís. Hem comentat que l’OTAN, arrel de la desfeta del Pacte de Varsòvia, ha estat imprudent i no va respectar l’acord de no ampliar-se cap a l’est. Això Rússia ho interpreta com una amenaça perquè veu com els míssils s’instal·len al seu pati del darrera. Estem d’acord en que Ucraïna és un país lliure de ple dret com per pertànyer allà on vulgui i de defensar la seva integritat territorial. Tot això és cert però no creieu que en el segle vint-i-u aquestes coses s’haurien d’arreglar parlant o bé pressionant amb el que fos però que no sigui el patiment de la societat civil: dones, homes i nens que no han fet ni decideixen res i que ara han de pagar amb vides, gana i fred la imprudència i l’insaciable domini sobre els bens materials d’occident i l’imperialisme ranci i tramuntà d’una Rússia que ja pertany al passat i que ens poden portar a les portes d’un conflicte global, nuclear, de punt final. Si pogués cridar, cridaria NO A LA GUERRA. Ho sento Partal, en aquesta ocasió no estem, ni poc ni una mica, d’acord. No és un NO abstracte, és un no al patiment d’una pobra gent que no ha buscat aquesta realitat que se’ls imposa i que de mica en mica ens hi podem trobar tots emmerdats, és un no a la remota, o potser no tant, possibilitat d’una guerra nuclear. En aquesta ocasió, en aquest context geopolític, me la bufa si Putin annexiona Ucraïna al seu imperi. Crec que el món, en el segle que vivim, té prou recursos per sotmetre a un psicòpata sense necessitat de matar-ho tot. NO, NO, NO A LA GUERRA.

Molt d’acord amb les precisions de l’Alberto Giménez.

Cal afavorir la diplomàcia i la negociació.
Cal que els polítics occidentals compleixin els acords de no ampliar l’OTAN fins a a tan a la vora de Rússia.

La pissarreta d’en Partal sobre”Rússia el centre del món” em va deixar ben clar que Rússia, en ser tan rica en tota mena de primeres matèries, pot ser vista pel món occidental com un nou espai a conquerir i colonitzar (espoliar).

Diguem doncs que Occident és un conglomerat d’imperis agressius, i que Rússia és un imperi conservador i a la defensiva.

Tots dos imperis són evidentment imperialistes, però Occident és el pitjor, una verdadera Unió de Voltors.

Els qui més ho pateixen, ara, tot plegat, són els ucraïnesos i els soldats que van a la guerra forçats, sense convicció.
Són aquests els qui de moment necessiten que els fem costat.

Ara, si tots plegats no posem seny, i aviat, els qui en patirem les conseqüències potser serem tots, tothom, allà, aquí i arreu del món.

La Coca Cola va arribar a la plaça Roja. Per molts estomacs acostumats al Vodka és lògic que sigui de mal pair. A pesar d’això Rússia va acceptar els principis sagrats del capitalisme, en veient Iraq, Afganistan,…, Síria, en el record del desmembrament de Iugoeslàvia. És indesitjable a totes, aquesta guerra, com totes les anteriors que va protagonitzar l’imperi que vol subjugar Rússsia. El peix gros es menja el petit, i el medis d’adoctrinament ianquis i europeus fan tots els possibles perquè ningú vulgui veure la natura del conjunt d’aquestes guerres. NO a la guerra! i no a les guerres!. Moltes ja són fetes. Una en procés. L’autoria de cadascuna seria bo que fos mirada amb els mateixos paràmetres.

M’adhereixo a tots els comentaris com el del Carles Viñals, i el del Llorenç Marquès, i no perquè sigui pro Putin, si no perquè repassant la història recent, ja es veu d’on ve tot, ho he dit altres vegades, si els mercenaris de la OTAN i tots els seus acòlits, s’haguessin compromès a no expandir-se a altres països a tocar Rússia, ara Vicent no estaríes fen aquesta editorial…..i tot el suport als desplaçats i víctimes ucraïneses, que al final son els que en pateixen les conseqüencies. Espero,i dessitgo que finalment al Putin no se li en vagi l’olla definitivament, i acabi ingressant per mèrits propis al selecte club dels psicòpates “premium”, perquè això significaria que Europa se’n va a prendre pel….

Que la majoria de països sota l’òrbita de l’Imperi Rus primer i soviètic després n’hagin fugit cames ajudeu-me així que han vist l’oportunitat és un detall que hauria de fer reflexionar els Putin-lovers. Si l’OTAN i la UE s’han expandit cap a l’est ha estat per voluntat dels països que han decidit unir-s’hi. De fet, suposo que s’haurien unit a qualsevol cosa que els assegurés no tornar a caure sota la influència russa.

I sí, ja sabem que els americans són uns imperialistes i Occident bla,bla,bla. (sí, el nostre tros de món és malvat i una merda però tothom hi vol viure) però això no és cap raó per a justificar una invasió.

“O és que Ucraïna va fer tal i tal” Mireu, i Saddam entre altres coses matava kurds amb armes químiques (amb el beneplàcit de la majoria del país car no se’ns coneixen gaire mostres de disconformitat) i ningú semblava recordar-ho a les manifestacions contra la guerra.

Si estàs en contra de l’imperialisme ho estàs en contra de tots, i si no sigues honest. Digues que vols que guanyi tal potència per X motius però no ens prenguis per idiotes tot jugant amb el llenguatge per a dir coses tan entortolligades i cíniques com que no està bé que A faci mal a B però C és pitjor i a més té la culpa final d’això i de tot (Aquest raonament el fan servir sovint no només en temes internacionals sinó en tot, fixeu-vos-hi)

De l’editorial poca cosa en puc dir. Té raó. Diria que, pel que he llegit, efectivament als anys 30 hi havia a Europa un moviment pacifista alimentat per la por a repetir l’experiència de la Gran Guerra i que era ben vist i de fet esperonat pels nazis i que va tenir la seva influència social en l’opinió pública quan el lliurament de Txecoslovàquia a Alemanya.

A mi això de la pau a qualsevol preu em recorda a la campanya aquella del franquisme dels “25 años de paz”.
El que és important no és la pau sinó de la democràcia i la llibertat (heu llegit l’article de l’Ot Bou “La pau es defensa” aquí a can Vilaweb?) i fins que no ho entenguem del tot no estarem preparats per a la independència. Ni per a la llibertat ni per a la democràcia, és clar.

Tot i que sigui una cosa una mica tangencial voldria destacar que aquí ens prenem les coses de forma poc coherent. Ho dic perquè he sabut que han cancel·lat un concert d’un músic rus (pianista, crec) en canvi no s’ha cancel·lat mai cap actuació de cap espanyol ni tan sols d’aquells que han fet declaracions catalanòfobes. De fet, fins i tot el Barça va jugar el 1/10/17.

No sé si la nostra mancança és de coherència, de dignitat o de maduresa.

Eric Hobsbawm, comunista anglès i historiador, analitza que, una de les causes de l’inici de la primera guerra mundial, va ser, simplement, la incompetència, la estupidesa i la mediocritat de la generació de dirigents de la Europa de 1914. Ara podem dir el mateix, afegint-hi els dirigents dels EEUU.
Si repassem la nostra història, la dels Països Catalans, podem veure un exemple similar en els fets de Xàtiva al 1707.
Des del moment que els anglesos que lluitaven al costat dels de Xàtiva, van abandonar la ciutat (els fets de Xàtiva, 1707), els que manaven a Xàtiva havien d’haver fet penjar llençols blancs als balcons i rendir-se. Vist el que va passar, ara és molt fàcil dir això. Ho sé. Però si pensem que Xàtiva va ser absolutament destruïda, amb milers de morts i deportats, potser hauria estat millor passar per covards……
De la mateixa manera, l’incompetent, inútil, mediocre, titella Zelenski, des del moment que la UE (el primo de zumosol) va deixar-lo tirat, havia d’haver fet el mateix: Cap cot, bandera blanca a tot el país i cap a Minsk a negociar o, millor dit, a firmar.
Ara haurà de fer el mateix. Què hi ha guanyat? Uns quants màrtirs per la causa. Però els familiars dels morts diran, o pensaran ‘Maleïda inútil guerra’. Com totes.

Vicent, avui m’has tocat, no solament el voraviu, sinó que també allò que no sona, m’entens oi? El “No a la guerra, en abstracte, és un luxe personal” (?). Mira Vicent ho pots qualificar com vulguis, però el luxe, encara que sigui expressat en metàfora, mereix el més gran repudi. Sento expressar-me així perquè sento per a tu una gran simpatia, però el teu raonament no és ajustat al moment.
L’oprimit per la guerra cal defensar-se, és evident, i es defensarà si pot i, si no pot, què ha de fer? Bravates i morir com un heroi o, mirar de salvar el seu país i, sobretot, la vida de la població civil que, com sempre, no en té cap culpa de tenir que suportar una guerra que ell no ha triat, Ningú, que jo sàpiga acusarà el poble japonès de covard per la seva rendició davant els EE.UU.

Submissió: Acció de sotmetre o de sotmetre’s. Obediència, docilitat, de l’inferior envers el superior.
Podem estar segurs que la submissió no forma part de la nostra vida. No ens sotmetem, per exemple, a lleis o situacions injustes? Hi ha qui enfront d’això es revela però sovint és una minoria, la gran majoria prefereix obviar la qüestió.
És per això que em sorprèn que molts del comentaris trobin natural la guerra com a resposta a un problema. Però clar és la guerra d’altres.
Si fóssim coherents amb l’idea que exposa l’editorial estaríem en una guerra permanent, és el que cal?

El rei i el Borrell, que van de demòcrates en contraposició a Putin, em fan una mica de fàstic. Crec que no vivim en un entorn tant allunyat al dels ucrainesos. Si els polítics catalans haguessin aguantat el pols a partir de l’u d’octubre haguéssim vist matances semblants per part d’Espanya a les que avui hi han a Ucraïna per part de Russia. Per tant, la OTAN no és sinònim de democràcia i llibertat, de fet penso que els ucraïnesos son víctima tant de la bogeria de Putin com de la inconsciència i promeses incomplertes de la OTAN, que l’han empès a la gola del llop.