26.05.2016 - 11:36
Segur, reversible i eficaç. La píndola és un dels mètodes anticonceptius més utilitzats, sobretot en les noies joves que opten per aquest sistema per evitar l’embaràs, però també com a mètode per regular la menstruació, disminuir-ne el dolor o millorar l’acne. El seu ús però, pot arribar a generar efectes secundaris perjudicials per la salut de la dona. Com afecta, doncs, el seu consum?
Com a anticonceptiu hormonal, la píndola es caracteritza per inhibir l’ovulació, de manera que, si la dona no ovula, no es pot quedar embarassada. Així, la pastilla altera el cicle hormonal femení. Doctors homeòpates com la Carme López, asseguren que aquesta modificació pot ser perjudicial per la salut. La doctora considera que el cos perd el seu sistema natural i que això provoca problemes posteriors, com la dificultat per quedar-se embarassada. És important però, entendre que cada cas és diferent. Segons la ginecòloga Luciana Bergamaschi, qualsevol dona sana sense antecedents que puguin afectar el seu sistema pot prendre pastilles orals hormonals.
Aturar el cicle femení suposa un canvi i, depenent de cada cos, pot causar problemes. És per això que l’homeopatia es decanta per altres mètodes. Pel que fa a l’anticoncepció, l’homeòpata Teresa Herrerías apunta que “hi ha anticonceptius, com són els mètodes de barrera, que són menys tòxics per l’organisme i més eficaços”. Bergamaschi també opta pel preservatiu com a principal mètode, ja que és l’únic que prevé de malalties de transmissió sexual, i és per això que tot i receptar la pastilla, aconsella el doble mètode.
Possibles beneficis i inconvenients de la pastilla anticonceptiva
Més enllà de l’anticoncepció, la doctora Bergamaschi explica que dins la medicina, els ginecòlegs aprofiten “diferents avantatges que tenen els anticonceptius per usar-los com a tractament d’algunes malalties”, com pot ser la síndrome de l’ovari poliquístic. En aquest cas, les dones presenten moltes hormones masculines i amb l’anticonceptiva s’aconsegueix regular aquesta síndrome, evitant alguns dels símptomes com pot ser l’excés de pèl. També és habitual receptar la píndola en casos d’una menstruació irregular, molt abundant o molt dolorosa. És necessari, per tant, el consum de la píndola per millorar tots aquests dolors?
Bergamaschi apunta que algunes malalties es poden tractar d’altres maneres. Amb antiinflamatoris o canviant l’alimentació, per exemple. Afegeix que si una dona acudeix a la seva consulta a causa del dolor menstrual, optaria per receptar-li antiinflamatoris abans que la píndola. Davant d’aquests símptomes, els homeòpates rebutgen l’anticonceptiva completament. Es decanten per remeis que fan que el “mecanisme fisiològic del cos es normalitzi a tots els nivells” i no causin efectes secundaris, explica Herrerías.
Els efectes secundaris
Alguns dels efectes col·laterals són greus, com pot ser la trombosi venosa o l’augment de risc d’infart de miocardi, però la doctora Bergamaschi insisteix que es manifesten en molt poques ocasions i depèn de cada cos. En general, els efectes més lleus com les nàusees o el malestar abdominal són els més comuns. La Nerea Sevilla pren la píndola des de fa 8 anys i admet que l’únic problema que ha tingut ha estat el sagnat entre regles. Per altra banda, el cas de la Lucía González l’ha dut a haver de canviar de mètode anticonceptiu: Li van receptar les pastilles per irregularitat en els períodes, però quan les va començar a prendre el sagnat entre regles es va pronunciar considerablement: “Per a mi era molt incòmode estar tot el mes amb pèrdues”. Des de la medicina però, defensen que la pastilla també aporta beneficis a la dona, com la disminució de l’anèmia o del risc de tenir problemes benignes de mama com són els quists.
“Hi ha causes per les quals s’ha de deixar de prendre la pastilla”, assegura Bergamaschi. Per això, la ginecòloga afirma que és molt important que hi hagi un seguiment. Acudir al metge és el primer pas. Cada dona és diferent i és necessari estudiar el cas individualitzat. Un aspecte important a tenir en compte són els antecedents familiars. És per això que la doctora defensa que la venda d’anticonceptius orals hauria de ser per recepta, ja que tot i ser un medicament segur i que no acostuma a tenir efectes col·laterals greus, s’ha de saber tot el que pot comportar. Les pastilles però, es poden comprar lliurement a les farmàcies. L’ús adequat, doncs, és un tema que, segons ella, hauria de millorar tenint en compte que un 16,2% de les dones opten per aquest mètode, i que per tant, és l’opció preferida després del preservatiu masculí, que compta amb el 31,3%.
La importància de la individualització i el seguiment també rau en l’edat d’inici de l’ús de les anticonceptives. Des de l’etapa fèrtil fins a la menopausa les dones poden prendre’n, però sempre cal mirar els precedents i el perfil de cada persona. En les noies més joves és important valorar la situació. Per una banda, cal estudiar els antecedents, ja que si el pit encara està en desenvolupament, podria augmentar el risc de patir càncer de mama en alguns casos. Per altra banda, si una adolescent té relacions sexuals, s’ha de posar en una balança si receptar-la o afrontar la possibilitat que es pugui quedar embarassada. Aquesta situació és una de les poques en què la doctora homeòpata Carme López recomanaria l’ús de la píndola: “Durant la vida sexual d’una dona hi ha moments que el seu ús està indicat”. Malgrat això, apunta que no la recomanaria en cap cas a dones que hagin passat la trentena.
Són necessàries les pauses?
En les noies adolescents també cal parar més atenció en la durada de l’ús d’aquest mètode, ja que es recomana que no superi els 5 anys seguits. Després d’aquest període, s’hauria de fer una pausa, però tot depèn del perfil de la noia. Bergamaschi afirma que en les dones adultes no està demostrat que no la puguin prendre durant un temps prolongat. Com tampoc està corroborat que si se’n prenen durant més de 10 anys hi hagi efectes secundaris a nivell general. “L’única cosa que s’ha demostrat és que hi pugui haver un augment del càncer de mama, però en casos molt aïllats”, afegeix. Insisteix en el control mèdic, ja que en la majoria dels casos, aquest risc és un cofactor. Per exemple, si una noia té un càncer de mama molt petit, l’ús de les pastilles poden accelerar-ne el procés. Tot i això, si s’atura l’ús, també s’atura el perill. Teresa Herrerías, no obstant això, afirma que els efectes col·laterals són abundants: “En moltes ocasions s’ha vist que un fàrmac té efectes secundaris no en la generació actual, sinó en les posteriors”.
Des d’una postura, es pot defensar l’ús de la pastilla no només com a mètode anticonceptiu. Des de l’altra, com a últim recurs i en específiques ocasions. Tot i això, ambdues visions coincideixen en la importància de l’ús d’anticonceptius així com de l’educació sexual.
