La pandèmia també divideix el govern

TEMA DEL DIA
Gestió. El fet d’haver recuperat les competències de Salut i Interior per plantar cara a la pandèmia no ha tornat la pau al govern de la Generalitat ni ha millorat la gestió de la crisi del coronavirus. Més aviat al contrari. La crisi originada pel brot de Lleida demostra que les diferències entre els dos socis de govern infecten totes les decisions de l’executiu i que el fet de tenir les competències no evita que les decisions es prenguin tard, com en el cas del confinament del Segrià, i els interessos partidistes de cada soci de govern s’interfereixin en la gestió.

El confinament de Lleida va arribar tard perquè dos membres d’ERC al govern van considerar que no calia, com va dir la consellera Alba Vergés divendres, i que podia perjudicar els interessos econòmics i turístics de les Terres de Ponent, com va defensar el vice-president Pere Aragonès davant el president Quim Torra, en una reunió telemàtica divendres a la nit. Fonts de Vice-presidència matisen aquestes discrepàncies però han confirmat a VilaWeb que Aragonès va posar ‘tots els elements sobre la taula’, com li correspon en qualitat de vice-president econòmic. Torra va defensar el confinament perimetral recordant que havia estat el primer dirigent polític de l’estat espanyol que ho havia fet a Igualada i la conca d’Òdena, feus del PDECat. El cas és que Lleida és un feu d’ERC, on té la paeria en cap de la ciutat i la presidència de la diputació.

Les diferències al govern es van fer evidents quan es va acordar que cadascú avisaria ‘el seus’ a Ponent. És a dir, Aragonès i Vergés el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, i el president de la Diputació, Joan Talarn. Un error, perquè un govern no és una suma de parcel·les i hauria d’anar a l’una, sobretot en una àmbit tan greu com la crisi de coronavirus. Per això Pueyo es va queixar, amb raó, que no li hagués trucat el president de la Generalitat per informar-l’en, cosa que després Torra va esmenar. Però la imatge que ha donat l’executiu no ha estat precisament de solvència ni d’unitat.

Mentre el govern espanyol tenia segrestades les competències de Sanitat i Interior, gestionar la crisi era més fàcil, perquè tot allò que fallava era culpa de Madrid. Amb el final de l’estat d’alarma, les competències per a gestionar la crisi del coronavirus tornen a ser de la Generalitat i per tant el govern tenia una oportunitat per a demostrar que les coses es poden fer millor. Tanmateix, amb el brot de Lleida no ha estat així. La imatge de descoordinació i divisió del govern ha evidenciat que es podia fer tan malament com el govern espanyol i això per a les dues formacions independentistes que hi ha al govern no és bo, perquè donen munició als seus rivals electorals. El govern espanyol ja ha aprofitat l’avinentesa i Fernando Simón ha dit que si hi ha noves dilacions adoptarà mesures, és a dir, tornarà a segrestar les competències. La gestió de la Generalitat no pot donar arguments al govern espanyol per a tornar a retallar l’autogovern.

L’exemple de Lleida hauria de servir per a posar en alerta tot el govern per un cas de possibles rebrots, amb què caldria reaccionar amb eficàcia i apartar les disputes partidistes en un aspecte en què es juga la salut de tots els catalans. Acusar els ciutadans de no ser prou responsables no serveix per a justificar la descoordinació del govern, que clarament necessita millorar. Així mateix s’han de reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica per fer el seguiment dels contactes i tallar les cadenes de contagi. És incomprensible que més d’un mes després de la dimissió de Joan Guix com a secretari de Salut Pública no se n’hagi nomenat cap substitut. Si l’excusa és la proximitat de les eleccions catalanes, és d’una imprudència galàctica perquè la covid-19, com recorda la consellera Vergés, no ha desaparegut i el virus no hi entén, en calendaris. Tampoc no és bo que encara no s’hagi anul·lat el contracte amb Ferrovial que havia de fer seguiment dels contactes positius de covid-19, decisió anunciada el 8 de juny, ni s’hagi atorgat a cap altra empresa. Segur que una decisió d’aquesta mena té complicacions tècniques que no ho faciliten. No se sap quants mesos li queden, a aquesta legislatura, perquè les eleccions no s’han convocat, però mentre hi hagi govern ha d’actuar amb unitat i demostrar que és allò que un dia va dir que volia ser: un govern efectiu.

MÉS QÜESTIONS
Puig aspira a un acord unànime per a la reconstrucció del País Valencià. Ximo Puig aspira al màxim consens possible. El president de la Generalitat confia a aconseguir aquest mes de juliol un gran acord de país que integri tota la societat valenciana i que compti amb el suport de tots els partits polítics per a la reconstrucció del País Valencià després del coronavirus. El pacte ha de treballar qüestions tant a curt termini com a llarg termini per superar aquesta crisi amb garanties de futur. Puig ha explicat aquest objectiu abans de reunir-se amb els diputats del grup socialista de les Corts per a tractar de la situació postcoronavirus i analitzar les possibles sortides. Ha dit que el moment actual era clau per a arribar acords i ha fet un balanç positiu de la feina feta en els tres espais que ha obert la Generalitat: el polític, l’econòmic i social i l’institucional. Concretament, ha agraït, a més, l’actitud mostrada pels partits de l’oposició a les Corts a l’hora d’arribar a un consens que permeti de superar la crisi.

Oltra intenta aplacar el malestar de la patronal de les residències d’avis. La consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i les empreses que gestionen les residències d’avis, han fet una reunió per a parlar de la nova normalitat i de com encarar una segona onada de la pandèmia, cada vegada més probable. El sector ha acudit a la cita amb una llista de peticions amb vista a la nova situació després de la pandèmia, que inclou la reducció dels dies de quarantena que han de guardar els nous ingressos si el resultat de la prova PCR els ha sortit negatiu, l’ampliació de les visites si el centre pot garantir la distància de seguretat i també l’ampliació de la cabuda dels centres de dia fins al 100%. La patronal que inclou les empreses gestores de les residències valencianes, Aerte, ha criticat darrerament la falta de diàleg amb el departament que dirigeix Mónica Oltra, i la responsabilitat de més del 30% de morts de covid-19 al País Valencià que hi ha hagut als centres de gent gran. La patronal ha demanat més sensibilitat de l’administració a les seves peticions.

Armengol sosté que no hi ha risc de confinament a les Illes. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha volgut desmentir la por d’un nou confinament pel coronavirus, que perjudicaria greument la temporada turística. La presidenta ha remarcat que a les Illes Balears no hi ha el risc d’un nou confinament perquè no hi ha brots significatius. No obstant això, ha recordat als ciutadans que el virus es manté actiu i continua encomanant-se. Aquestes declaracions les ha fetes després de l’acte de col·locació de la primera pedra de la promoció de dinou habitatges públics. Ha recordat la importància de continuar les mesures de seguretat: dur màscara, mantenir la distància de seguretat i rentar-se les mans sovint, mesures que no s’han de perdre de vista per evitar contagis. Armengol ha recordat que les Illes han estat tres mesos confinades, cosa que han requerit molts sacrificis econòmics i, per tant, cal ser respectuós i no jugar amb la salut ni amb el futur de la societat balear.

LA XIFRA
1.500 persones han passat per Caldea el primer cap de setmana d’obertura després de la pandèmia. Les xifres d’aquest primer cap de setmana han estat per sota les habituals per l’època però han superat les expectatives, tenint en compte les circumstàncies, segons que ha dit l’empresa.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de juliol de 1985, ara fa trenta-cinc anys, Lluís Llach va fer el mític concert del Camp del Barça davant cent mil persones.