08.02.2022 - 05:15
Durant l’estat d’alarma decretat en la fase més agressiva de la pandèmia de la COVID-19 a la primavera de 2020, es van restringir dràsticament la mobilitat i les activitats humanes a l’Estat espanyol. Unes limitacions no desitjables en general, però que van tindre efectes secundaris imprevists, alguns dels quals positius. Al llarg dels 51 dies que va durar l’etapa de confinament domiciliari estricte, els incendis van reduir-se a mínims històrics al País Valencià. Açò significa que és possible erradicar quasi per complet els focs originats per la mà humana, que són la causa de vora el 80 % dels incendis forestals.
Per aconseguir de manera continuada uns efectes semblants no és necessari tornar a passar una pandèmia com la que estem vivint ni decretar un altre estat d’alarma. Bastaria establir una regulació clara de certes activitats humanes que impliquen risc d’incendi i restringir la mobilitat no justificada amb vehicles de motor en territori forestal, almenys durant certs períodes i en determinades àrees de major perill. Aquesta normativa hauria d’estar acompanyada de les mesures de vigilància i control necessàries per a fer complir de manera rigorosa les mesures estipulades.
Els fets
Durant els moments més crítics de la primera onada de la pandèmia de la COVID-19, l’Administració va adoptar mesures molt dràstiques per a limitar les activitats i els desplaçaments de les persones mitjançant la declaració de l’estat d’alarma entre el 14 de març i el 21 de juny de 2020. Aquestes mesures es van relaxar gradualment a partir del dia 4 de maig mitjançant diferents fases de desescalada que culminaren en una situació anomenada «nova normalitat», en la qual s’ha intentat conviure amb el virus amb les mínimes limitacions de les activitats humanes. Com veurem, els efectes de les limitacions són contundents els 51 dies que van durar les mesures més estrictes esmentades i menors durant els 49 posteriors, en què les restriccions van anar reduint-se gradualment. Aquesta segona part resulta més difícil d’interpretar, ja que les mesures comencen a ser diferents entre comarques o demarcacions sanitàries. Així i tot, l’efecte general sobre el nombre d’incendis és perceptible clarament durant els mesos de març, abril, maig i juny; i dintre d’aquest període, resulta especialment rotund del 14 de març al 3 de maig. Secundàriament, els efectes també es noten sobre les extensions cremades, malgrat dependre de molts més factors i no únicament dels de component humà. No obstant això, sembla raonable concloure que, en les mateixes circumstàncies o semblants, si hi ha menys incendis, els pocs que queden seran més fàcils de controlar, en poder focalitzar-hi tots els esforços humans i mitjans materials.
D’altra banda, les mesures reguladores van tenir efectes inesperats sobre el medi ambient i sobre la percepció que en té la ciutadania i van ser molt comentats en xarxes socials, converses informals i mitjans de comunicació. La majoria dels efectes es van considerar positius, tot i que efímers, com ara la disminució de sorolls i de certs tipus de contaminació ambiental, units a una millor i més pròxima percepció de les aus i d’altres espècies silvestres, fins i tot en àrees urbanes. Sorprenentment no s’ha parlat tant del gran efecte positiu que destaquem ací: el de la notabilíssima reducció dels incendis forestals. Una disminució que, d’altra banda, resultava esperable, considerant la gran influència de les activitats humanes en aquest fenomen. Tal vegada açò va passar perquè la no ocurrència d’un fenomen no és notícia, i perquè una anomalia estadística durant un determinat període no es pot constatar fins que ha passat un cert temps i es disposa de les dades i de les comparacions pertinents amb les mitjanes acumulades d’altres anys.
Per a estudiar els esmentats efectes en relació amb els incendis forestals comptem amb una magnífica eina, d’elevat nivell de detall i enriquida amb nombroses estadístiques comparatives i dades complementàries, sobretot meteorològiques. Es tracta dels butlletins mensuals Espurna, elaborats per la Generalitat Valenciana i publicats en la pàgina web de la Conselleria responsable de medi ambient; per tant, de fàcil accés. Les principals dades que ofereixen els butlletins són el nombre d’incendis al nostre territori i la seua extensió mesurada en hectàrees. En ambdós casos se’n constata una dràstica disminució durant aquest període d’alarma, en què s’arriba a mínims històrics, com mostra la Taula 1, que ens indica els valors d’aquests dos paràmetres durant els set primers mesos de l’any 2020 al País Valencià i la mitjana per aquests mateixos mesos del període entre 2010 i 2019. Si consideràrem una sèrie llarga de dades, que abastara per exemple les últimes quatre dècades, observaríem que tant el nombre de focs com la seua extensió és molt variable. Hi ha una variació important entre mesos, dintre d’un any, i entre anys. Per tant, per poder valorar els resultats d’un any convé comparar-los amb la mitjana d’un període més o menys ampli. Els butlletins ofereixen per a cada mes i per al total anual la comparació amb els resultats mitjans dels darrers deu anys, tant en nombre com en extensió dels incendis.
La Taula 1 ens permet observar les dades dels dos mesos previs a la declaració d’alarma (gener i febrer) i dels tres mesos afectats parcialment per aquesta situació: març (l’estat d’alarma va entrar en vigor per a tot l’Estat espanyol el dia 14 d’aquest mes), maig (a partir del 4 de maig van començar una sèrie d’etapes de desescalada que comentarem després i que van implicar un relaxament de les restriccions) i juny (ja en la darrera fase del desconfinament en tot el territori valencià, amb mesures menys estrictes encara fins al dia 21, quan tot el territori valencià va entrar en la «nova normalitat»). Finalment, en el mes de juliol estem situats ja totalment fora de l’estat d’alarma. Enmig d’aquests mesos, abril va ser l’únic mes que va estar, durant tota la seua extensió, dintre del màxim nivell de restricció en tot el País Valencià.
De gener a juliol de 2020, es registren unes dades molt bones (valors baixos) en relació amb la mitjana dels deu darrers anys, tant en nombre de focs com en extensions cremades, que podrien ser considerades com a resultat de la variabilitat estadística d’aquest fenomen. Però el cas d’abril resulta no sols sorprenent, sinó extraordinari: només tres incendis i 0,06 hectàrees cremades. Uns resultats impressionants, que necessiten una explicació diferent i clara; són unes dades històriques.
Com ja hem apuntat abans, el nivell de detall dels butlletins Espurna és destacable, atès que no sols ofereixen les dades agregades per cada mes, sinó que indiquen individualment cada foc, amb concreció de la causa, tipus predominant de vegetació afectada, data, extensió, municipi i localització dintre d’aquest (per als incendis més destacats s’amplia encara molt més la informació, i se’n detallen aspectes sobre l’origen, evolució i resolució). Amb aquesta informació encara es pot fer una anàlisi més precisa de la relació entre els incendis i les diferents fases de la pandèmia, com reflecteix la Taula 2. Així, si tenim en compte tot el període de màxima restricció dintre de l’estat d’alarma (del 14 de març al 3 de maig), descobrim que a tot el territori valencià només es produeixen quatre incendis (un dels quals a causa d’un llamp) que cremaren en total unes dues hectàrees. Si ja destacàvem l’excepcionalitat dels resultats només en abril, aquests resulten encara més contundents i aclaridors per a tot el període esmentat.
Malgrat el caràcter excepcional i fins i tot històric d’aquestes dades, en el butlletí Espurna no es fa cap esment a la singularitat que representen. Tots els incendis de març, tret d’un, ocorregut el dia 15 (immediatament posterior a l’inici de l’estat d’alarma), ocorren en la primera meitat del mes, abans del dia 14. Durant el mes de maig el nombre de focs s’incrementa en paral·lel amb la relaxació de les restriccions. Sobta un increment brusc del nombre d’incendis entre el 18 i el 31 de maig, que coincideix amb la generalització, a tot el territori, de la fase 1. Potser moltes persones que no havien pogut efectuar activitats agrícoles, incloent-hi les relacionades amb l’ús del foc, durant els 65 dies anteriors, van aprofitar aquesta situació per poder realitzar-les abans de l’entrada en l’estiu i, com a conseqüència, es van produir alguns accidents; en tot cas aquesta hipòtesi caldria ratificar-la amb una investigació més detallada.
L’estreta relació entre restriccions i nombre d’incendis resulta molt clara i sorprèn que no se’n faça cap esment en la publicació oficial. Tanmateix els redactors d’Espurna sí que comenten amb bastant de detall les dades climatològiques, que apareixen més o menys detallades en tots els butlletins. Però les condicions meteorològiques no aporten gaire en relació amb el nombre d’incendis, ja que, en condicions normals al nostre territori, no solen estar relacionades amb el seu origen (a excepció dels llamps i algun altre cas anecdòtic). Naturalment, les condicions meteorològiques sí que poden ajudar a explicar, junt amb altres factors, les extensions cremades.
Carles Arnal és doctor en Biologia per la Universitat de València.
