La pandèmia frena l’Aplec del darrer diumenge d’octubre al Puig

L’any que hauria d’haver fet 61, la pandèmia ha aconseguit el que no va aconseguir ni el franquisme ni la transició. Avui, darrer diumenge d’octubre, el sobiranisme valencià no es trobarà al Puig. Com a mínim, no de manera oficial.

Les dues convocatòries que hi tenen lloc han estat suspeses. L’acte a la muntanyeta de la Patà, fet pels grups independentistes, va ser desconvocat ahir després de diversos problemes entre l’Ajuntament de la població i Esquerra Republicana, que assumí el 2015 l’organització d’aquest acte que des de la transició era convocat pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). I el Bloc, que convoca a l’esplanada del monestir, ja va anunciar fa dies que anul·lava la convocatòria a causa de la situació sanitària i que la substituïa per una convocatòria reduïda a la Ciutat de València. L’acte es farà al complex esportiu Petxina i s’hi atorgaran els premis Bloc d’Honor, un dels quals a títol pòstum a Enric Tàrrega.

Tanmateix l’Ajuntament del Puig, en mans dels socialistes, ha organitzat un acte a la muntanyeta de la Patà, que està en l’origen de les discussions amb ERPV. Esquerra acusa els socialistes d’haver censurat la celebració de l’Aplec, amb una contraprogramació al lloc on s’ha fet sempre. Per a protestar havia convocat una concentració davant l’ajuntament que finalment ahir va desconvocar per raons sanitàries.

L’Aplec del Puig té lloc des dels anys seixanta el darrer diumenge d’octubre i s’inicia tradicionalment amb una marxa cívica que ix de les torres dels Serrans de la ciutat de València i acaba a la població del Puig a l’Horta Nord. Allà hi ha el monestir des del qual Jaume I va conquerir la capital el 1238 per crear el nou regne.

Amb un precedent el 1916, el primer ‘darrer diumenge d’octubre’, el del 1960, va ser en realitat un tercer diumenge. Com tots els anys la corporació de Lo Rat Penat, el diumenge següent al 9 d’octubre realitzaven una processó cívico-cultural al Puig, des de l’ermita de Sant Jordi fins al monestir; però les joventuts d’aquesta corporació –entre els quals hi havia Enric Tàrrega, els germans Codonyer i Eliseu Climent– volien trencar amb aquesta tradició exclusivament cultural i van fer una convocatòria amb contingut polític. Va ser el 1960, el diumenge següent de l’acte cultural al Puig, que aquests joves van convocar a la Font de Sant Vicent de Llíria el I Aplec de la Joventut del País Valencià, tot iniciant la tradició del valencianisme modern en fer una convocatòria política de reafirmació nacional. Després d’uns pocs anys l’Aplec acabaria fent-se de manera regular al Puig.

A final dels anys setanta els aplecs es van deixar de convocar i només el PSAN va mantenir la convocatòria a la muntanyeta de la Patà durant uns anys molt difícils. En diverses ocasions va ser prohibit pel govern espanyol i el Puig va ser ocupat policialment per impedir l’acte. Més tard el Bloc va recuperar la convocatòria també però la van traslladar a l’esplanada del monestir.

Una de les cançons més conegudes del grup Al Tall és una convocatòria a eixir a la carretera el darrer diumenge d’octubre per anar al Puig.