14.12.2020 - 19:50
He trobat molt interessant un article del Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya que va fer públic a començament de mes, en què analitzava, a partir de les dades de la Central de Balanços Integrada del 2019 (amb dades de gairebé 400.000 empreses), “l’impacte de la crisi de la covid-19 sobre la pressió financera i la solvència de les empreses no financeres”. S’hi fan simulacions i quantificacions sobre tot d’aspectes, com ara la liquiditat i la solvència d’empreses de tot l’estat espanyol. En definitiva, s’hi presenten estimacions sobre el percentatge de societats amb dificultats financeres fins al tercer trimestre del 2020, relacionats tant amb la liquiditat com amb la solvència.
El punt de partença és la caiguda de l’activitat de les empreses, causada per la crisi de la covid-19, que ha fet créixer la proporció d’empreses amb ingressos insuficients per a cobrir les despeses financeres derivades dels deutes propis. Això ha originat un dèficit de liquiditat. En alguns casos, els ingressos de les empreses tampoc no els han permès de satisfer les despeses d’explotació, com ara el cost de personal, els lloguers…
Per a cobrir aquest dèficit de liquiditat les empreses han acudit al finançament que els ha estat ofert. Segons la informació més recent del Banc d’Espanya, el deute financer consolidat del sector empresarial ha arribat gairebé a un 5% entre el febrer i l’octubre i l’augment s’ha concentrat, sobretot, al març, l’abril i el maig. A continuació, el report diu: “Aquest increment de l’endeutament, juntament amb el possible retrocés dels beneficis futurs esperats d’algunes companyies, s’ha traduït en un deteriorament de la solvència, entesa com la capacitat de tornar el deute contret amb els resultats futurs generats.”
I en aquest punt es comencen a fer distincions entre les companyies. Les empreses amb dificultats de liquiditat transitòries, per exemple, diu que podrien encarar-les amb mesures de suport públic a les seves rendes i, en el cas de les solvents, amb incentius destinats a les entitats financeres perquè els donin finançament, flexibilitzant l’estructura de venciments. En canvi, les empreses amb dificultats de solvència però amb models de negoci viables requeririen suport de capital o una reestructuració dels deutes. Finalment, afegeix, a les empreses insolvents amb negocis no viables caldria facilitar-los la liquidació d’una manera àgil i eficaç.
Segons les simulacions fetes pel Banc d’Espanya, el percentatge d’empreses amb alta pressió financera hauria crescut molt intensament amb la crisi. Concretament, la proporció de companyies en aquesta situació hauria pujat de gairebé un 27% entre el 2019 i el 2020 i avui seria d’un 40%. El desglossament per grandàries revela que els augments serien més forts en les pimes i, sobretot, en els sectors més afectats per la crisi, com el de l’hoteleria, la restauració i el lleure (70%).
Quant a l’anàlisi de la solvència de les empreses, amb la simulació en què se suposa que la crisi de la covid-19 no tindrà efectes permanents sobre els resultats de les empreses, l’augment de la proporció d’empreses insolvents seria relativament moderat, fins a la vora del 15%. Com en el cas anterior, el deteriorament de la solvència seria més significatiu entre les pimes i les que desenvolupen la seva activitat en els sectors ja esmentats, més afectats per la crisi (33%).
Finalment, mostra els resultats de separar les empreses insolvents en viables i inviables. S’observa que, amb la simulació que hem comentat, la majoria de companyies insolvents seria viable. I, per una altra banda, el nombre d’inviables seria del 6%.
En vista d’aquests resultats, el Banc d’Espanya fa una reflexió que em sembla especialment interessant i que cal tenir molt en compte. Fins ara, diu, les principals actuacions públiques s’han centrat a resoldre els problemes de liquiditat de les empreses. Concretament, les línies d’avals públics gestionats per l’ICO han estat, entre el març i mitjan novembre, la concessió d’un volum de 108.000 milions d’euros en noves operacions creditícies a uns terminis mitjans d’uns cinc anys i en la majoria de casos, amb un període de carència d’un any. A més, el reial decret del 17 de novembre permet d’estendre el venciment d’aquests préstecs en tres anys i la carència en dotze mesos més.
En canvi, assenyala que les mesures de suport a la solvència han estat més limitades. Per exemple, el fons de 10.000 milions d’euros gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) permet d’injectar capital públic a les empreses estratègiques, però ara com ara no s’han aplicat instruments de suport que ajudin a la solvència de les empreses de menor dimensió. Penso que és un punt clau, perquè obre una finestra diferent de les que fins ara han tingut les pimes. És a dir, posa la preservació de la solvència de les empreses en un primer pla. Com deia dissabte el professor Sala i Martín, ‘si a l’estiu això s’omple de turistes i no hi ha hotels ni restaurants, aquí ningú no guanyarà ni un duro’. Caldrà veure com es materialitza, i amb quina celeritat, un instrument d’aquesta mena, perquè en la fase en què ens trobem ja és molt necessari.
