17.07.2017 - 16:07
Demanen a l’Ajuntament que en sis mesos acabi el cens d’aquests pisos
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha reclamat a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona 120.000 habitatges més per destinar a lloguer social en els propers deu anys i eradicar l’11% d’habitatges buits de la ciutat.
En declaracions als mitjans, el portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha demanat a l’Ajuntament que en sis mesos acabi el cens de pisos buits –ara com ara només tenen quatre barris– i en un any i mig sancionar a tots els que es detectin –es preveuen multes de fins a 900.000 euros–.
Ha lamentat que dos anys després l’Ajuntament no ha acabat el cens de pisos buits de la ciutat malgrat que estava al programa de Bcomú i era un compromís del consistori i solament hagi posat quatre multes: “És incomprensible”.
Aquestes peticions estan en l’informe de valoració dels dos primers anys de polítiques públiques d’habitatge del Govern municipal d’Ada Colau, en el qual han considerat que la ciutat està en aquest tema en “estat d’excepció”.
Macías, que no ha volgut posar una nota a les polítiques d’habitatge de Colau després de dos anys de mandat, ha lamentat que a Barcelona hi ha més de deu desnonaments al dia i s’ha produït un augment de 24% dels preus de lloguer (el que pot arribar a suposar un augment de 400 euros al mes de lloguer).
Ha recordat que la llei catalana del dret a l’habitatge fix que s’arribi al 15% en habitatge públic en 20 anys i que “han passat 10 i solament s’ha arribat a el 1%”.
Ha considerat que a més, Barcelona té un parc públic “insignificant” enfront de la mitjana europea d’entorn del 15-18%.
Per la PAH, aquesta ampliació d’habitatge públic ha de fer-se no només a través de projectes de construcció –en aquest cas que el 100% es dediqui a lloguer–, sinó també recuperant habitatges buits, la compra per la via del tempteig i retracte i altres mecanismes com les cooperatives d’habitatge.
SERVEI DE MEDIACIÓ
Macías ha valorat positivament la creació del servei de mediació en la pèrdua d’habitatge i ocupacions que té caràcter preventiu: “És un canvi de paradigma” perquè ara un desnonat té l’administració al costat, encara que ha demanat que el dotin dels serveis suficients per allotjar les famílies.
Ha ressaltat que aquest servei ha aconseguit aturar en l’últim any 1.300 desnonaments, atenent el 85% de famílies, però fins i tot queda un 15% de famílies que no han pogut ser ateses, per la qual cosa demanen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al Govern i a l’Ajuntament que creuen un protocol per comunicar el 100% dels desnonaments a l’administració.
Destaquen la renovació del protocol de la taula d’emergència, i que ara atengui també les ocupacions en precari, que fins ara “estaven condemnades al cercle viciós de desnonament-ocupació-desnonament”, si bé demanen incloure altres realitats.
Veuen “insuficient” que Barcelona compti amb un sol centre d’atenció temporal a famílies –amb 40 pisos a Navas–, i han exigit que abans que acabi aquest mandat pugui haver-hi un espai a cada barri d’aquestes característiques.
