10.07.2017 - 22:00
|
Actualització: 10.07.2017 - 23:38
Amb prou feines si han passat dos mesos d’ençà que es va reunir per primera vegada la comissió encarregada d’elaborar el nou llibre d’estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i ja n’hi ha un esborrany a punt per a revisió.
Per a revisió pública, de fet. Literalment. Perquè des del 10 de juliol que les 223 pàgines d’aquest esborrany són consultables des de la pestanya ‘Transparència’ del portal de la CVMC. Rafel Xambó, membre del Consell Rector de la Corporació i president de la comissió redactora, explica a VilaWeb: ‘Ara, fins el 18 de juliol, s’ha obert un període per a recollir propostes i suggeriments. Demanem expressament a associacions de tota mena, sindicats, universitats, la Unió de Periodistes, a tothom, que s’ho miren i hi suggeresquen millores.’
A més de Xambó, formen part de la comissió redactora Nathalie Torres, subdirectora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme; Rosa Maria Agost, degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I; Josep Palomero, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Remei Blasco, professora de periodisme a la Universitat de València; Anna Peña, periodista i màster en xarxes socials; i Josep García Illa, tècnic lingüístic de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que hi fa de secretari.
Els membres de la comissió s’han dividit les tasques per a elaborar els dos blocs en què s’estructura l’esborrany, el de deontologia i pràctica periodística i el de model lingüístic.
Formes genèriques i desdoblament
A la primera part, s’hi tracta de qüestions com ara la promoció de llengua i cultura pròpies (i s’hi estableix que ‘el valencià és la llengua institucional i vehicular dels nostres mitjans’), els mecanismes de control intern (amb la creació del Consell d’Informatius), ‘el punt de vista valencià de la informació’, el ‘tractament informatiu en matèries d’atenció especial’ (com ara la igualtat de sexes, la violència masclista, el suïcidi o la xenofòbia) o la limitació del temps destinat a publicitat (ni els informatius ni les obres cinematogràfiques no tindran interrupcions).
En aquest apartat, s’hi destaquen la necessària imparcialitat (‘en la programació de la CVMC hauran de tindre cabuda totes les opcions i opinions presents en la societat valenciana per tal que la ciutadania puga valorar i interpretar correctament els fets’) o les especificacions per a l’ús de llenguatge no sexista: amb la recomanació d’emprar ‘formes genèriques i de substantius col·lectius’ (‘alumnat’, ‘ciutadania’, ‘electorat’, ‘espècie humana’…) o ‘formes dobles completes […] quan l’eficàcia comunicativa ho permeta’, bo i alternant ‘l’ordre de presentació per a no prioritzar cap gènere’ (per exemple, ‘Les xiquetes i els xiquets començaran les classes el dilluns’).
Èmfasi en l’autocentrament
També es fa èmfasi en l’autocentrament. I s’exemplifica amb els usos de termes com ara govern o parlament, que faran referència a les institucions valencianes, mentre que ‘les institucions externes a l’àmbit valencià aniran acompanyades del gentilici pertinent (govern portugués, parlament anglés, Generalitat de Catalunya, etc.)’.
Quant a la nomenclatura territorial, tan sols s’hi especifica que ‘les denominacions Comunitat Valenciana, País Valencià i Regne de València s’usaran d’acord amb el context comunicatiu’.
A la segona part, s’hi afina el model lingüístic que hauran de fer servir els mitjans públics valencians, i que vol tenir en compte ‘el registre adequat per a cada situació comunicativa amb l’objectiu de fer que el valencià que es projecte en els mitjans siga comunicativament efectiu’. I això, amb el benentès que, ‘tot i que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no té com a objectiu principal ensenyar llengua, en la mesura que els professionals que hi treballen s’expressen en un valencià actual, àgil, adequat i genuí, el model de llengua tindrà una gran acceptació social, aconseguirà l’eficàcia comunicativa que pretén i servirà de model a la societat valenciana’.
Segons gèneres, el llibre d’estil estableix els nivells de formalitat que requereix cadascun. I, en aquest sentit, per exemple, reserva l’acceptació dels incoatius amb l’increment ‘-eix’ o els demostratius reforçats (‘aquest’, ‘aquesta’) per als ‘registres orals marcats per una formalitat alta’ o per als portals web institucionals i les xarxes socials. Si no, l’exemple és la frase ‘La marca patrocinadora vos oferix este programa’. Organitzades per blocs, s’hi enumeren les ‘formes preferibles’, les ‘formes acceptables’ i les ‘formes no recomanables’. I tot, segons que destaca Xambó, per a ‘un document que es vol obert, una eina que, amb l’ús, revisarem i millorarem’.
