La nova normalitat ha de començar amb una vaga general

Cada dissabte em disposo a escoltar l’homilia de Pedro Sánchez amb atenció, però sense entusiasme. Ja sé que és un temps perdut i que en trauré poca cosa, més enllà d’un mal de panxa i unes discussions absurdes amb el televisor, però què voleu que us digui? M’agrada desinformar-me en primera persona.

Ara el seu mantra és: nova normalitat. Abans ens hauria d’explicar la vella normalitat, i abans d’això definir normalitat, i de primer que ens digués què és per a ell normal.

A mi no em sembla normal la bretxa educativa, ni la tecnològica, i encara menys la de gènere, però no ara que la pandèmia ha aixecat la catifa i ens ha deixat amb les vergonyes a l’aire, ja no m’ho semblava abans. Tampoc no em sembla normal que hi hagi xiquets que passen gana, ni pobres treballant, però això ja passava. Trobeu normal el que ha passat amb la gent gran a les residències? O potser el que passa amb el personal sanitari, que després de deixar-hi la pell i la vida molts d’ells acabaran a l’atur? És normal rescatar els bancs i no les persones? O potser és més normal fer una amnistia fiscal per als rics i continuar fiscalitzant els autònoms?

És normal que les nostres vides depenguin dels més maltractats, dels que menys cobren i dels més poc reconeguts socialment? Parlo de persones repartidores, de la neteja, transportistes, cuidadores, dependentes i un llarg etcètera de gent de futur laboral ben incert, una vegada acabi l’estat d’alarma. Sense oblidar els becaris, investigadors, científics que deixen els ulls a la recerca d’una vacuna.

És normal que per compte d’abolir la llei mordassa, tal com van anunciar a bombo i platerets a les eleccions, hagin recorregut més de sis-centes mil vegades a la llei de seguretat ciutadana des que es va decretar l’estat d’alarma? I què passa amb la reforma laboral? I amb la renda mínima?

Trobeu normal que el president del govern espanyol dediqui temps de la seva intervenció a explicar-nos com hem d’encomanar la paella al bar de davant de casa i no dediqui una sola paraula a dir-nos quan ens retornaran els nostres drets civils? En quina fase de la desescalada ens podrem manifestar? I convocar una assemblea? És més perillós manifestar-se guardant la distància de seguretat i amb totes les precaucions que recórrer en bandada els passejos marítims?

Els presos polítics i els exiliats són de la nova normalitat o de la vella? I aquest rei? I l’altre?

Crec que ja fa massa temps que és considera normal l’anormalitat. És hora de posar les coses al seu lloc: la millor manera d’encetar una nova normalitat és amb una vaga general.