La nova marca política de Puigdemont es dirà Junts per la República

TEMA DEL DIA

Nova associació. La nova marca política que impulsarà Carles Puigdemont ja està registrada amb el nom de Junts per la República i tindrà forma d’associació. La integraran els diputats independents de Junts per Catalunya i persones a títol particular que es presentaran públicament abans de Setmana Santa. Actualment, ja tenen uns cinc-cents associats, segons els seus promotors, que també compten amb la majoria dels diputats independents de Junts per Catalunya, tot i que no tots, perquè alguns han preferit no adscriure-s’hi. Els estatuts estableixen que no en podran formar part persones afiliades a partits polítics, cosa que exclou els diputats que són també del PDECat.

L’objectiu de l’associació, tal com avançava dilluns VilaWeb, no és pas esdevenir un partit polític sinó mantenir Junts per Catalunya com a moviment transversal de l’independentisme. Però el fet que la marca sigui propietat del PDECat dificulta la decisió sobre el seu futur. La intenció de la formació de Marta Pascal és reforçar el partit de cara a les municipals, deixant la marca Junts per Catalunya com el nom del grup parlamentari però no necessàriament per a reeditar-la en un futur. Amb la creació de Junts per la República, Puigdemont disposa d’una segona marca en cas que les negociacions amb el PDECat sobre el futur d’aquest espai polític no acabessin en acord.

La intenció dels impulsors, a llarg termini, seria avançar cap a un model com el de l’Scotish Nacional Party (SNP), la sigla que agrupa tot l’independentisme escocès des del centre cap a l’esquerra. Amb un partit hegemònic, expliquen, l’independentisme hauria guanyat les eleccions del 21 de desembre i podria guanyar les futures eleccions municipals a Barcelona, cosa que la fragmentació actual entre Junts per Catalunya, ERC, PDECat i CUP impedeix. La suma dels vots permet de fer majories al parlament, però la gestió posterior d’aquesta majoria és extremadament complicada, pels interessos de cada partit.

L’exemple d’aquesta complexitat és la negociació de la investidura, que, més enllà de qui acabi essent el president de la Generalitat, s’ha allargat durant setmanes perquè la desconfiança i les tensions entre Junts per Catalunya i ERC no han parat de créixer després del 21-D. Teòricament, l’acord ja és tancat i finalment hi haurà les mateixes conselleries que el govern anterior. La intenció inicial dels dos partits era sumar-ne una més, fins a catorze, perquè cada partit en tingués set, però finalment no s’han posat d’acord sobre quina conselleria es podia segregar ni en el repartiment competencial i han optat per deixar-ho tot igual pel que fa al nombre. L’única conselleria que canviarà de partit serà Ensenyament, fins ara en mans de Junts per Catalunya, de manera que els republicans tindran una conselleria més que el partit de Puigdemont, tot i haver guanyat aquest les eleccions. A canvi, els republicans haurien renunciat al torcebraç que van fer fa unes setmanes per a tenir el portaveu del govern i traslladar Comunicació a Vicepresidència.

La resta de carteres quedaran per al partit que ja les tenia la legislatura passada, tot i que en algun cas canviaran de titular, perquè alguns consellers no repetiran, com és el cas de Carles Mundó i Meritxell Borràs. A Justícia, hi anirà la diputada al congrés espanyol Ester Capella, i a Governació, Junts per Catalunya hi vol Miquel Buch i el PDECat, el batlle de Mollerussa, Marc Solsona. Tampoc no repetirà a Interior Joaquim Forn, actualment pres a Estremera, però el seu relleu encara és obert. La idea de restituir les institucions prèvies al 155 ha quedat finalment bastant aigualida, no solament pels consellers que no repeteixen sinó també per l’absència forçada de Puigdemont a la presidència i d’Oriol Junqueras a la Vicepresidència, que podria ser rellevat per Pere Aragonès. La figura del president continua pendent. La candidatura de Jordi Sànchez, que proposa Junts per Catalunya, requereix el vist-i-plau del jutge Pablo Llarena, que no sembla gaire disposat a col·laborar. Esquerra ja ha dit que donarà suport a qualsevol proposta que facin els seus socis, però pressiona per constituir tan aviat com sigui possible un govern autonòmic ‘efectiu’.

ALTRES QÜESTIONS

El PP busca suports per a una moció de censura a Alacant. El PP vol aprofitar el desacord entre les forces d’esquerres per recuperar la batllia d’Alacant mitjançant una moció de censura contra el socialista Gabriel Echávarri. El grup municipal popular ha anunciat que feia un ‘pas endavant’ i començava un procés de negociació per a sumar els quinze vots necessaris per a fer viable la moció de censura. Echávarri, processat pel suposat fraccionament de contractes de la regidoria de Comerç, només està disposat a abandonar la batllia si es garanteix un relleu del PSPV. La iniciativa del PP té poc recorregut perquè Compromís i Guanyem ja han anunciat que no li donaran suport i que continuaran negociant amb els socialistes per pactar un relleu.

Segona jornada de vaga de funcionaris a Andorra. La segona jornada de vaga ha estat seguida per un 23% de treballadors públics, això vol dir que 480 funcionaris no han anat a treballar, segons les dades facilitades pel govern. El seguiment ha estat escàs en el cos general, on hi ha 90 treballadors que s’han afegit a l’aturada laboral, i ha estat molt més destacada en educació, ja que hi han participat 339 docents i 51 col·laboradors educatius. Pel que fa a les mobilitzacions, uns cinc-cents treballadors públics han participat en la marxa que ha recorregut els eixos comercials d‘Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, seguint la convocatòria dels sindicats, que han qualificat la segona jornada de vaga d’històrica. El portaveu de la plataforma sindical, Gabriel Ubach, ha volgut ‘felicitar tots els treballadors públics i també els privats’ que els fan costat i els ha emplaçat a continuar lluitant per canviar Andorra, perquè ‘en lloc de ser un país per a treballar esdevingui un país per a viure’.

Nou atac homòfob contra una falla. Els atacs homòfobs contra els monuments inclusius continuen a la ciutat de València. Aquesta vegada, l’agressió s’ha comès contra la falla infantil plantada per la comissió Carrer de Dalt – Sant Tomàs, dedicada a la diversitat i igualtat sexual, que ha patit diverses destrosses. La primera agressió es va cometre dijous passat contra el monument infantil de la Falla l’Amistat (República Argentina – Doctor Pallarés Iranzo). Concretament, el ninot que representava dos nois besant-se va ser destrossat i van decapitar-ne una de les dues figures. Però més enllà dels atacs homòfobs, si voleu viure plenament les falles, ací teniu aquesta guia de VilaWeb que us ajudarà a gaudir-les.

LA XIFRA

1.300 socis nous són els que ha fet Òmnium entre ahir i avui, després de l’escorcoll de la Guàrdia Civil. La resposta de molta gent a aquest nou acte de repressió ha estat fer-se sòcia de l’entitat, que ja fa setmanes que ha superat els 100.000 associats.

UN ADÉU SENTIT

Pere Iu Baron, històric militant independentista de Catalunya Nord, es va morir dimecres. Originari de Vernet, al Conflent, va militar a l’Esquerra Catalana dels Treballadors, després al col·lectiu La Nova Falç i a OSAN-IPC. També va participar en la creació de l’Associació Arrels com a membre fundador i a la revista satírica El Fiçó, entre més. És autor de les famoses pintades que van ser a l’origen de les primeres retolacions en català dels noms de municipis i va ser un dels impulsors de la Diada del 7 de Novembre contra el Tractat dels Pirineus. La cerimònia de comiat de Pere Iu Baron tindrà lloc al crematori de Perpinyà dimarts vinent a les nou del matí. Ací el podeu escoltar en unes declaracions enregistrades el 2015:

TAL DIA COM AVUI
Un 16 de gener de 2001 va néixer la Viquipèdia en català, la primera versió en llengua no anglesa a tenir articles. El primer article fou la definició d’Àbac.