30.01.2021 - 21:50
Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha dictaminat a favor de la Junta d’Extremadura, que havia denunciat el reial decret del govern espanyol del 20 de setembre de 2019, pel qual el govern atorgava a la DO Cava la facultat de limitar les plantacions de vinya. Aquesta era una demanada llargament reclamada per la institució cavista, arran d’un increment d’hectàrees de vinya que originaven un excedent de raïm i, en conseqüència, una baixada del preu, entre altres efectes.
La situació es remunta al 2015, quan es va començar a disparar la plantació i replantació de vinya en territoris de la DO Cava que es trobaven fora del Principat. La DO Cava no se circumscriu al Principat, sinó que també inclou zones del País Valencià, l’Aragó, Extremadura i la Rioja. El boicot al cava català, arran del procés d’independència, va comportar l’augment de la demanda de cava provinent de fora del Principat. I aquests territoris van impulsar les noves plantacions, encara que la tendència a tot Europa i la política agrària europea fos la contrària. En aquell moment, qui tenia potestat per a autoritzar noves plantacions i replantacions de vinya era el Ministeri d’Agricultura espanyol, que permetia cada any un augment d’un 1% d’hectàrees, el màxim europeu permès, i en contra de la DO Cava, que demanava un “creixement zero”. Això va significar que, en els darrers anys, les hectàrees de vinya destinades a la DO Cava fora de Catalunya passessin de 33.000 a 39.000.
La situació va generar tal excedent que el 2019 el preu del quilo de raïm va caure estrepitosament. Les grans empreses cavistes van arribar a pagar 0,30 euros, un preu que se situava per sota del preu de cost. De fet, en l’origen (i d’això fa unes quantes dècades, durant la creació de la DO), foren Codorniu i Freixenet les empreses que van forçar que la DO Cava depassés el territori català, per garantir-se el creixement. Avui, tant Codorniu com Freixenet són empreses controlades per capital estranger, però les conseqüències d’aquella decisió continuen generant problemes a la majoria d’empreses cavistes i viticultors. Segons dades de la DO Cava, el 95% de la producció prové de Catalunya.
El 2019 hi havia una saturació de raïm al mercat, amb 72 milions de quilos d’excedent, que van enfonsar encara més uns preus que ja eren baixos. També el vi base per a fer cava havia caigut un 23%, pels grans excedents existents. El 5 de setembre d’aquell 2019, els pagesos del Penedès van protestar amb una aturada de collita i un lliurament de raïm als cellers, convocats per Unió de Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l’Associació de Viticultors del Penedès.
En aquest context, el 20 de setembre, el consell de ministres del govern espanyol va aprovar el reial decret 536/2019, que atorgava la facultat de limitar les plantacions de vinya a la DO Cava. D’aleshores ençà, s’ha aturat l’autorització de les noves plantacions de vinya destinades a l’elaboració de cava.
Un defecte de forma
Tanmateix, la Junta d’Extremadura, una vegada més, va tornar a polititzar el producte. Va veure en la decisió una acció que afavoria el cava català en detriment de les altres zones i va interposar un recurs contra el reial decret. Aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha sentenciat a favor de la Junta d’Extremadura, fet que comporta que la decisió sobre l’autorització de plantacions de vinya torni a tenir-la el Ministeri d’Agricultura.
Amb tot, el Tribunal Suprem ha dictat en contra del reial decret per un defecte de forma i procediment, no pas pel fons, segons explica una nota informativa publicada en el bloc de la DO. Sembla que en el procediment s’havia de consultar les autonomies, una consulta que no era vinculant, però que no es va fer.
La nota també assegura: “Els estudis científics i acadèmics que van fer els experts externs van dictaminar una situació de sobreoferta (excés d’hectàrees plantades respecte als inventaris i a les vendes) i, en conseqüència, una recomanació de no-creixement de la superfície vitícola de la DO durant un període de tres anys: 2020, 2021, 2022. Actualment, les condicions no han canviat, al contrari, s’han vist agreujades per l’efecte de la covid-19.” I també: “Les denominacions d’origen tenim l’obligació i el compromís, juntament amb les administracions públiques, de vetllar per la valorització d’un producte singular de qualitat excepcional, per la regulació del seu potencial vitícola i per la defensa dels interessos dels nostres viticultors i cellers, que, amb el seu esforç, creen riquesa i garanteixen la sostenibilitat d’un territori, paisatge, economia i història.”
El Pla estratègic de la DO Cava
La DO Cava, aquests darrers anys, ha sofert sotracs importants. No tan sols els descrits fins ara, sinó també altres, amb la creació del Clàssic Penedès dins la DO Penedès, però, sobretot, amb l’escissió d’un grup de cellers de la talla de Recaredo, Gramona, Llopart i Torelló, que van configurar Corpinnat, el 2018. El mal ja estava fet, però la DO Cava, sota la presidència de Javier Pagès, va impulsar el 2019 un pla estratègic que en només dos anys ha transformat la DO en termes de qualitat.
La clau del canvi ha estat, per una banda, definir una normativa estricta sobre els processos d’elaboració, segmentant el producte en dos nivells de qualitat segons la criança: el Cava de Guarda i el Cava de Guarda Superior (que engloba les categories de Reserva, Gran Reserva i Paratge de Qualitat). Els Caves de Guarda Superior han de seguir una normativa molt exigent: procedència 100% ecològica, vinyes de més de deu anys, els de categoria Reserva amb un mínim de divuit mesos de criança en ampolla, a més de la creació d’un nou segell distintiu “elaborador integral”, per a identificar i donar valor afegit als cellers que fan tot el procés de vinificació a la mateixa propietat. Fins ara la procedència del raïm per al cava era una informació amagada a l’etiqueta i podia procedir de qualsevol territori de la DO, de manera que la ubicació del celler no garantia la procedència del raïm.
L’altre procés ha estat la zonificació. S’han definit quatre grans zones: comtats de Barcelona (corresponent a territoris de Catalunya), vall de l’Ebre (Aragó), vinyes d’Almendralejo (Extremadura) i zona de Llevant (País Valencià). I en el cas dels comtats de Barcelona, s’han establert cinc subzones (serra de Mar, valls d’Anoia-Foix, conca del Gaià, serra de Prades i pla de Ponent). Les legislacions europea, espanyola i catalana no permeten de posar els noms de les denominacions d’origen vinícoles, que protegeix, de manera que s’han hagut de presentar noms nous, amb els quals el consumidor s’haurà d’anar familiaritzant.
Per tot això (que aquí només apuntem), Ferran Centelles, un dels sommeliers més prestigiosos del món, tastador i autor dels informes sobre els vins de la península per a la revista de la Jancis Robinson, considera que a la DO Cava “bufen vents de canvi” i que es pot parlar d’una “nova era del cava”.
