08.07.2016 - 22:00
|
Actualització: 08.07.2016 - 22:48
Finalment el nom de la nova Convergència es decidirà dissabte o diumenge. Aquest divendres s’han posat dos noms sobre la taula, Més Catalunya i Catalans Convergents, però no han agradat a la militància. El diputat Jordi Cuminal ha estat qui ha presentat els dos noms i a continuació s’ha obert un torn de paraules per a escoltar l’opinió dels assistents. La majoria d’intervencions han estat crítiques amb les propostes i per això s’ha decidit que dissabte, en el segon dia del congrés fundacional del nou partit, es crearà una comissió que treballi aquest tema. Alguns, fins i tot, han proposat d’ajornar-ho fins a finals de juliol.
Entre els crítics amb la nova marca electoral destaquen la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i el líder de la família liberal del partit —Llibergència—, Marc Guerrero.
—Ací podeu veure els arguments per a cadascun dels noms proposats:
El president de CDC, Artur Mas, ja va avançar fa dies que es farien dues propostes, una que inclogués el concepte de ‘Convergència’ i una altra que suposés una denominació completament nova. La direcció convergent ha encarregat a empreses especialitzades l’elaboració d’aquestes propostes, fent-ho sobre la base dels resultats del Torn Obert. Dues de cada tres persones que van participar en aquest procés participatiu van apostar per mantenir d’alguna forma la marca ‘Convergència’.
El debat de dissabte
Dissabte serà el moment d’arromangar-se. Els assistents participaran tot el dia en comissions per a debatre i resoldre els interrogants que susciten els dos documents fundacionals: les bases polítiques del partit i les bases organitzatives. La definició ideològica, en què el debat sobre la denominació sobiranista-independentista serà un dels punts clau, partirà d’un document de base pensat per integrar i acomodar totes les famílies.
La forma del nou partit
El document de bases organitzatives presenta tots els debats de renovació més significatius i decisius. La forma que tindrà la direcció i com s’elegirà (amb secretari general o amb una direcció executiva més horitzontal); la fórmula de la presidència (Mas proposa un tàndem paritari elegit a banda de la direcció); el règim d’incompatibilitats entre els càrrecs institucionals i càrrecs orgànics; la limitació de mandats dels representants institucionals i dels dirigents del partit; la forma assembleària del màxim òrgan de la formació o la forma de congrés de delegats; els òrgans de transparència, control i qualitat democràtica i la vinculació amb la direcció executiva; el sistema i periodicitat del retiment de comptes dels dirigents; l’adopció del sistema de primàries per a elegir els candidats i les llistes electorals; les consultes obertes per a prendre les decisions polítiques més importants; els vincles o la implantació del partit als Països Catalans; i la política d’igualtat de sexes, amb un règim de quotes de paritat.
Tot això ha de quedar enllestit dissabte per poder arribar a la votació dels documents definitius en un plenari del congrés que es farà diumenge. Aleshores, la clausura es farà amb les intervencions de les figures més destacades de la formació, que encara no tindrà una direcció elegida. Això restarà pendent i es resoldrà dues setmanes després, el 23 de juliol, en una votació per a elegir la direcció segons com hagi quedat dissenyada en el congrés.
El combat de noms i cares
La pugna entre les famílies convergents ha quedat una mica en segona línia, aquestes últimes setmanes. Les eleccions espanyoles i el debat sobre el projecte de partit han passat davant del debat dels noms, que sí que es va recuperar ahir en una conferència de premsa d’Artur Mas, on va anunciar que tenia voluntat de presentar-se a la presidència fent tàndem amb una dona. Sense anunciar-ho formalment, Mas apuntava a Neus Munté com a parella de tàndem presidencial. També ha sonat amb força el nom de Marta Pascal, actual portaveu de Convergència, de trenta-tres anys, que personalitzaria la voluntat renovadora.
Com més va més veus de les diverses famílies convergents palesen la necessitat de renovar a fons les cares del partit. Si finalment es concreta una direcció executiva de dotze membres, tot fa pensar en una candidatura de renovació, beneïda per Mas i Carles Puigdemont, amb cares joves i representatives del territori i de les famílies centrals de CDC (els socialdemòcrates de Josep Rull, els liberals de Marc Guerrero, els del Moment Zero de Miquel Buch, i el grup de batlles de la corda de Puigdemont). Precisament, Mas va explicar ahir que el president Puigdemont no volia ser a la direcció del partit per poder-se dedicar plenament al govern i al procés cap a la independència. Algunes de les figures que han dirigit CDC fins ara –Francesc Homs, Josep Rull, Lluís Coromines i Francesc Sànchez– ja han decidit que no serien a la direcció del nou partit.
Gordó, tocat
Un dels noms que més havien sonat fins ara com a possible candidat a la direcció és el diputat Germà Gordó, que ha aplegat al seu voltant la plataforma Nova Convergència. L’escàndol de les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, filtrades abans de Sant Joan a la premsa, ha deixat molt tocada la figura de Gordó, de qui s’ha demanat la retirada des de dins i fora del partit. El diputat de Junts pel Sí no ha anunciat cap canvi en la intenció de disputar la direcció del nou partit, però les fonts consultades per VilaWeb consideren que el suport que pot obtenir és cada vegada menor.
Un altre actor del congrés fundacional serà Reagrupament, que aquesta setmana anunciava que hi havia inscrit un miler de simpatitzants. La formació creada el 2009 per l’ex-conseller Joan Carretero ja havia anunciat que presentaria el seu president actual, Ignasi Planas, per dirigir el nou partit. Ara caldrà saber quin és el nombre total d’inscrits al congrés per a veure quina capacitat d’incidència pot tenir aquest grup organitzat per Reagrupament.
