La ‘no-Patum’ de l’any 2020

La Patum, llevat d’algunes poques excepcions, s’ha fet a Berga per Corpus des de fa prop de quatre-cents anys. Però a Berga s’han fet Patums extraordinàries, i no per Corpus, com ara en honor de la Mare de Déu de Queralt, o per ‘homenatjar’ caps d’estat espanyols: borbons –Alfons XIII i Juan Carlos I– o el dictador militar Franco. Ara, per Corpus, quasi sempre hi ha hagut Patum. Els darrers anys sense Patum foren el 1937 i el 1938, no perquè fossin anys de guerra, sinó a causa de la persecució religiosa a Catalunya, la cremada i destrucció de totes les esglésies berguedanes i el genocidi sistemàtic del clergat catòlic pel sol fet d’exercir el seu ministeri.

Durant les guerres que assolaren el segle XIX, de vegades no va haver-hi Patum per Corpus i altres voltes en feren d’extraordinàries per victòries militars… A la primera de les tres carlinades a la plaça de Sant Pere van fer Patum per Corpus; fou del 14 al 17 de juny de l’any 1838. Ferran de Sagarra i de Llinars per aquest Corpus va fer el primer dibuix de Patum; va ser el seu nét Ferran de Sagarra i de Siscar (el pare de l’escriptor Josep Maria de Sagarra) qui el va fer públic l’any 1935, quan va publicar La Primera Guerra Carlina a Catalunya, contribució al seu estudi El Comte d’Espanya i la Junta de Berga. Mostra l’Àliga portant les ales esteses, prou diferent de la d’avui; va dibuixar el Gegant Vell –amb la boina carlina ‘ben calada’– i encara era ben blanc de cara. En aquest dibuix de Sagarra també s’hi veu el Tabaler, els dimonis que són meitat maces meitat plens, Sant Miquel, la Guita, una possible representació d’un cavallet i molts carlins i públic a la plaça o als balcons. A la façana d’una casa hi ha una placa que diu ‘Plaza de Carlos V’, entre el balcons de ca l’advocat Sensada i la casa dels Farguell de Magarola, just on ara es posa l’empostissat de fusta per al Tabaler. Veiem com la plaça de Sant Pere una vegada més havia canviat de nom per qüestions polítiques. Sagarra reprodueix al llibre una dècima sobre la Patum extreta d’El Restaurador Catalán, el periòdic carlí de Berga, que transcrivim sencera: ‘Dècima/ De Berga he vist la Patum / I em sembla que en aquest dia, / Demostrant gran alegria, / Ella dels Cristins se’n fum. / Tot se’n porta l’atenció / I si bé que tot és bo; / Mulassa, Cavalls, Gegants, / Àguila i Dimonis tants, / La Patum és lo millor.’

Enguany no tindrem Patum, ni a la plaça de Sant Pere ni les passades de dimecres ni dissabte. Malauradament, arran de la pandèmia del coronavirus que assola la nostra terra i mig món, no es pot fer la festa. Però a la parròquia de Sant Pere de Berga hi haurà els oficis religiosos tradicionals que sempre s’han fet per Patum. Els carrers i places de Berga seran, més ben dit, són, plens de domassos patumaires, molts establiments venen productes de Patum: de tota mena de samarretes a cobrellits… o pitets per a la canalla. La facina de la ronda Queralt vendrà la seva barreja de Patum, les pastisseries berguedanes faran, com sempre han fet aquets darrers anys, pastissos de temàtica patumaire… L’olor de Patum ho omplirà tot. Els bars vendran barreja i mau-mau… Francesc Ribera ha penjat a YouTube una nova i fantàstica versió de ‘L’últim tirabol’ dels Brams… Twitter, WhatsApp i Instagram van plens de coses de Patum; potser la cosa més sorprenent són els stickers de Josep Maria Hontangas.

No tindrem Patum oficial, però els nostres cors faran més Patum que mai.