25.10.2016 - 22:00
|
Actualització: 26.10.2016 - 11:16
La negociació del pressupost és un joc complex, envoltat gairebé sempre de filtracions, globus sonda i especulacions de tota mena. La discreció que exigeixen les reunions és sovint alterada per aquestes informacions publicades. La CUP ho va denunciar dilluns en una conferència de premsa, en què va demanar de no fer la negociació a través dels mitjans. Perquè la negociació del pressupost i de les mesures fiscals i financeres encara és oberta en tots els aspectes. ‘No hi ha res tancat ni acordat’, expliquen a VilaWeb fonts del govern i de la CUP.
L’esforç de la negociació és dedicat majoritàriament a la qüestió de la fiscalitat. Els altres aspectes, com la dotació pressupostària del referèndum o les partides per als programes i departaments del govern, no són vists per les parts com a obstacles insalvables. Amb tot, aquests aspectes tampoc no es consideren tancats. I la CUP s’exclama que s’avança massa a poc a poc. Segons fonts de la negociació, damunt la taula negociadora hi ha un ventall generós de figures impositives noves i revisades. ‘Parlem de tot i no donem res per tancat’, diuen.
L’experiència indica que qualsevol nou impost que crea o regula el govern o el parlament és automàticament impugnat i suspès per l’estat espanyol. Per tant, la negociació se centra també en les fórmules per a esquivar aquests entrebancs sistemàtics. Per exemple, una de les propostes és de gravar les externalitats negatives de determinades activitats econòmiques, com ara les begudes ensucrades, que comporten perjudicis i despeses associades en salut i atenció per problemes dentals, o activitats contaminants i nocives per al medi.
Matisos dins la unitat del govern
En aquest debat fiscal, hi ha visions diferenciades entre el PDECat, ERC i la CUP. ‘De diferències de sensibilitat en qüestions de detall, n’hi ha. Hi ha matisos perquè cadascú té aproximacions ideològiques diferents’, diuen. Per exemple, la pujada dels trams més alts de l’IRPF no troba el consens que ha de menester per a anar endavant. En la resta de qüestions, els socis de govern –demòcrates i republicans– van a l’una i és el Departament d’Economia que marca el ritme i el criteri. En les qüestions pressupostàries, el govern treballa en bloc, mentre que la fiscalitat demana d’introduir aquests matisos diferenciats.
Els negociadors són el secretari general de Vice-presidència, Josep Maria Jové, i el secretari d’Economia, Pere Aragonès, pel govern, i un equip pilotat per Eulàlia Reguant, per la CUP. Un dels puntals d’aquest partit en la negociació frustrada del juny, Josep Manel Busqueta, va plegar abans de la qüestió de confiança. Per part de la presidència de la Generalitat, en algunes reunions concretes s’hi afegeix el secretari del govern, Joan Vidal. Segons fonts del govern, el president de la Generalitat és informat periòdicament dels avenços significatius de la negociació.
Sense línies vermelles i en espera d’algun gest
La CUP no ha posat línies vermelles, aquesta vegada, però espera gests del govern per a fer avenços en matèria social que justifiquin el seu vot afirmatiu al pressupost. I aquest gest encara no ha arribat, diuen els anticapitalistes. Per la seva banda, ja no marquen objectius que el govern va descartar en la negociació prèvia al fracàs del juny, com ara el topall i l’impagament d’una part del deute.
La superació de la qüestió de confiança i el compromís que implica d’estabilitat parlamentària dóna una certa confiança al govern sobre un acord per als comptes del 2017. De fet, estableix un cercle que vincula l’anunci del referèndum amb la qüestió de confiança, la qüestió de confiança amb el pressupost, el pressupost amb l’estabilitat parlamentària i l’estabilitat parlamentària com a única via possible per a acabar fent un referèndum oficial i vinculant sobre la independència.
