10.01.2016 - 09:01
Si no abordem amb un altre ímpetu l’esforç per solucionar la qüestió de la gent basca que es troba empresonada, Vicent, l’any que també us escriuré per dir-vos que la pedra no s’ha mogut; que es troba com l’any passat (és a dir, com enguany), o pitjor, la petició que la immensa majoria de la gent d’Euskal Herria fa al govern d’Espanya. A saber: que canviï la política penitenciària i comenci a humanitzar-se, per després poder fer uns altres passos.
I què és humanitzar-se? Doncs que s’acabi el distanciament i es porti tota la gent basca presa a Euskal Herria, que es porti a casa la gent empresonada en fase terminal, i que es faci sortir de la presó totes les persones que hagin complert les tres quartes parts de la condemna, com també les d’edat molt avançada. L’objectiu de la multitud que es va aplegar ahir als carrers de Bilbo, és clar, anava molt més enllà de la política penitenciària.
L’eslògan i la imatge d’aquest any: una pedra que cal moure. La pedra representa l’actitud immobilista del govern d’Espanya; i estirant la corda que va lligada a la pedra hi ha la ciutadania. És cruel la política penitenciària en contra de la gent basca empresonada; una política que no té cap justificació, ni abans (quan ETA era activa) ni ara (quan ETA ja s’ha acabat), i fins i tot que pot incórrer en un delicte.
Però, any a any, la pedra continua sense moure’s. Què més cal fer? Aquesta és la pregunta que em formulo a mi mateix cada any després de la manifestació de Bilbo. Com es pot implicar aquests sectors socials i d’alt prestigi que encara no s’han mobilitzat en favor d’aquesta petició? Com es pot conformar aquesta força major que faci moure el govern d’Espanya?
Si bé no és en absolut comparable l’actitud dels dos governs, és remarcable que el govern basc no enviï mai cap representació a Bilbo. Una cosa és tenir un criteri propi respecte a aquesta qüestió i, una altra, girar l’esquena de manera tan evident a aquests milers de persones que surten a manifestar-se al carrer.
