24.09.2021 - 21:50
Aquesta setmana, el govern espanyol ha frenat al darrer minut la presentació al seu parlament d’una llei de l’audiovisual clarament lesiva contra les nostres llengües. La necessitat de vots que té el govern espanyol, especialment els d’Esquerra Republicana i EH Bildu, sembla haver aconseguit el petit miracle de fer entendre al PSOE que valia més no encendre aquest foc. Ja veurem com acaba tot plegat, però la polèmica crec que hauria de servir perquè ens fixem més en la importància de l’audiovisual a l’hora de crear un imaginari nacional.
Una frase famosa diu que una nació és on arriben els seus mitjans. No és del tot exacte, però s’entén. Portbou i Cervera de la Marenda, per exemple, són dues poblacions catalanes, una a cada banda de la línia fronterera que divideix el país entre l’estat espanyol i el francès. El material humà, per dir-ho així, és el mateix, però la diferència real és molt gran, en bona part pels mitjans. Portbou és futbol i Cervera és rugbi, per exemple. Perquè és allò que les televisions difonen. Un televident de Portbou és informat del temps que farà a Huelva, però no del que farà a Perpinyà. I el de Cervera sabrà el temps de Kemper, però no el de Girona. I així, tot.
La creació de les televisions autonòmiques va variar el panorama els anys vuitanta i algunes van tenir un paper sensacional per a matisar o trencar amb aquesta absurditat. Però aquesta fase positiva es va trencar amb la irrupció de les televisions privades –a què no es va exigir gens de respecte a les llengües oficials excepte el castellà– i les prohibicions contra TV3 al País Valencià o d’EiTB a Navarra o de les televisions portugueses a Galícia. L’arribada d’internet i les plataformes digitals encara ha complicat més el panorama, per això és urgent d’aprofitar aquesta llei per a legislar a favor de la pluralitat lingüística, cosa que no es va fer amb les privades. Espere que els vots a Madrid servisquen per a això.
